Site icon La Dépêche de Kabylie

Lqeṛn ɣef tlalit n T. Amrouche, M. Féraoun d A. Camus

Aseggas-a  yemmed, swaswa, lqeṛn ɣef tlalit n Taos Amrouche, Mouloud Feraoun lak d Albert Camus. Kṛad n tgejda ɣef ayeg tbedd tsekla (la littérature). Imyura-agi xedmen aṭas deg wennar n tira. Ungalen (roman) d wadlisen (livres) id d-sufɣen uran-ten s tutlayt n tṛumit. Marguerite Taos Amrouche d netta i d tamezwarut id d-igren iḍarren-is ɣer dunnit, akken kan tettḥerkil tefsewt iman-is ad d-ers ɣer wennar, di 4 meɣṛes 1913, di tmurt n Tunes. Yemma-s d Faḍma Nat Mensour (1882-1967), ilemden deg yiwen uɣerbaz (école) n teqcicin yellan ger imezwura yeldin tiwwura-nsen di Lezzayer, yuran ungal umu tefka azwel “ Taqṣiṭ n tudert-iw” 1968 anda d-eḥka tameddurt-is. Gma-s, Jean Amrouche (1906-1962), yeqdec di tmedyazt, tira d tɣamsa (journalisme). Ayagi ak iɛawen Taos akken ad tesbedd iḍaṛṛen-is w’ad tawi abrid s-d-enǧeṛ twacult-is. Mouloud Feraoun, ula d netta, ilul deg wagur n meɣṛes, ṛebɛa n wussan kan deffir n tlalit n Taos. Feraoun ilul-ed deg yiwet n twacult taqbaylit tsumm tgullelt, di Tizi Hibel. Wid yak s-d-yezzin ur ɣṛin ara. Twacult-is tettḥadar-it am umemmu n tiṭ-is, imi ala netta i yellan d aqcic ger waṭas n tullas. Tudert-is am tin n waṭas n iqbayliyen, terẓat lmizireyya. Fouroulou, akken s tessawal setti-s, yekcem ɣer uɣerbaz (l’école) anda yelmed ad yaru w’ad iɣeṛ. Mi yekfa leqṛaya iselmed uqbel ad yeqqel d anemhal  (directeur) n uɣerbaz. Taos d Fouroulou, xas akken ur d-lulen ara deg yiwen wadeg, xas akken meqṛen-d deg tegnatin yemxallafen, xas akken laɛmer myagaren akken ad sqardcen isental ɣef ayeg id d-ttawin awal deg wungalen (roman) uran, acku taɣuri s telqey n wayen uran tezmer ad d-sali aṭas n umcabeh deg tira, tiktiwin, ladɣa iswi-nsen (le but). M’ara tqelbeḍ tiwṛiqin n wungalen-nsen ad d-iban ddel yesseɣlin lqed i tmetti (société) anda ttidiren d uzaglu tsers fell-asen Fṛansa. Tigullelt ttidiren leqbayel di talli-nsen ttwafṛazen s shala di tira-nsen. Aɣbel-nsen d anerni n tmetti d wedles-nsen. ɣef ayagi, id d-edhan ula d usbuḥet n isefra, inzan (proverbs), tiqennuẓin, yella-n di teswiɛt-nni ttnemḍaṛen kan ger yimi d umezzuɣ. Ayen mazal ttadren-t-id medden yeqqim-kan s cfawat, imi ussan-nni mluqan wid yesnen ad arun. Aṭas n isefra, ladɣa wid n Si Muḥ Umḥend, mazal-iten ar tura, acku Mouloud Feraoun iṣaweḍ ad d-isemneɛ ayen i wumi yezmer di tittin. Imyura-agi, lak d wid ten-d-iḍefṛen s deffi-nsen, rran tasekla n Lezzayer, yellan d timawit (orale), d tirawit (écrite). Albert Camus d amyaru, ilulen, ula d netta deg 1913, deg tmurt n lezzayer, di temnaṭ umu qaṛen Mondovi, d yezgan tama n Cirṭa. Ula d netta yekker-ed deg yiwet n twacult tigellilt. Temẓi-s ur teshil ara. Yeggujjel mi yella d llufan. warɛad yeṛwi lɛeb yeṭṭef-it waṭan n la tuberculose. Yebbeḍ acḥal n tikkal i lmut yuɣal-ed. Akken yebda tira, isufeɣ-ed ɣer tezrigin « L’étranger », ungal s wayes yettwassen di dunnit merra ɣef ayeg yebbi araz n Nobel n tsekla. Deg imir, ungalen ttlalan-d d inilban, wa yettabaɛ gma-s. Tira n Camus lak d tin n Feraoun lak d tin  n Taos temxallaf, acku iswi-nsen yuɣ lḥal yemxallaf.

Zenia T.

Quitter la version mobile