Asmekti n wegrawliw

Partager

Ilul Krim Belqasem ass n 14 dujember 1922 deg taddart n Tizra Aysa, deg tɣiwant n At Yeḥya, asun n Draɛ Lmizan. D mmis n Ḥusin Aysa akked Caybt Ḥlima. Yebda leqṛaya-s deg temdint n lezzayer deg 1929. Deg 1940 yuɣal d amaray amatu deg tɣiwant n Draɛ-Lmizan. Yebda ameɣnes seg wass mi yesselmal ilmeẓyen akken ad ssumlen lbaṭel i ixedmen iṛumyen di tɣiwant nsen. Dɣa rran-t ar “centre de réinsertion” n Leṣnam, anda s-fkan “un certificat de comptabilité”. S yin wwin-t ad yesɛeddi lɛesker seg 1943 ar 1945.  Ass mi ɛeddant tmesbaniyin n 08 maggu 1945, yetteki deg tiddukla n « les amis du manifeste », yerna d netta i yellan ger imḍbren imenza.  Imi i yetteki di lgirra degren-t aṭas n tikal ar lmut. Ass mi xedmen « l’organisation spéciale » rrant d aqerru ɣef tɣiwant i d-yezgan ger Tizi-Wezzu d udrar n ukeffadu seg 1949 ar 1953. S yin yuɣal d anemhal n yakk tamurt n leqbayel. Yettekki deg « le comité révolutionnaire pour l’unité de l’action » deg 1953. Llan yid-s Diduc Murad, Mestafa Ben Bulɛid, Lɛerbi Ben Mhidi, Rabaḥ Biṭaṭ, Muḥemmed Buḍyaf. Mi xedmen anejmaɛ n seddis, ass n 10 tuber 1954. D netta i ixedmen « la déclaration » n umenzu n Nubember deg Yiɣil Imula. Imir mi s-yeqqim Amar Wamṛan i uheggi n tegrawla di Mtijja, Krim ihegga-tt di tmurt n Leqbayel. Yetteski daɣen deg « Le congrès de la Soumam » n 20 ɣuct 1956 . Yella deg « le comité de coordination et d’exécution » netta d Ɛebban Ṛemḍan, Larbi Ben Mhidi, Yusef Ben Xedda d Saɛd Deḥleb. Yella daɣen d aɛeggal n « le comité de la Révolution ». Yefka tanmehla n « la wilaya tis kraḍt » i Muḥmdi Ssaɛid, mi tɛedda « la grève des huit jours » , aked « le siège de la capital », aked usekcem n kra n wid ijuhden ɣer lḥebs ; iruḥ Krim Belqasem d Yusef Ben Xedda ɣer Tunes.  Mi xedmen le GPRA, yuɣal d aneɣlaf n lɛesker, s yin d aneɣlaf n temsal n beṛṛa, umbeɛd d aneɣlaf n temsal n daxel. Yetteski deg lemcawrat n Evian ass n 18 meɣres 1962, azekka nni ḥebsen lgerra. Mi teffeɣ fransa, yuɣal d député n « Assemblé National » i yiwen useggas. Deg 1967, yesbed-ed akabar MDRA. Yettwanɣa di temdint n Francfort di tmurt Lalman ass n 18 tuber 1970.

Tasuqilt n Anayis Bumendil. (4éme)

Aɣerbaz alemmas Lɛerbi Mezzani. (At-Yanni)

Partager