Acimi ɛyan : iwreɣriyen deg ulmad ?

Partager

Aselmed iwatan neɣ ulayɣer. Merra ẓran dakken aselmed n yimeqqranen iwreɣriyen (illettrés) ur d-yewwi ara igemmaḍ i ttraǧun, ama d wid ilemmden s timmad-nsen neɣ d iɣerbazen i d-ilehhun d waya. Tazwara ad iban ɣur yiwen lebɣi n tmussni, dɣa skud taneggarut-a tettwanaday ɣas deg tewser, ad yazzel ad yesres iman-is s yakk lekwaɣeḍ i ilaqen, taggara mara yebdu yettaɣ iberdan ɣer tesmilt (classe) ad iwali dakken ayen yettaf din ur as-d-irennu ara lebɣi ed tebɣest bac ad ikemmel, nemgal, ḥaca layas i yettaf dinna. Yiwen n yiɣeblan i d-yettmagar win ur neɣri deg ulemmud, mačči d almad-nni gedged, wanag d ssifa-is akked tɣara swayes i as-d-yettwaskan. Tuget-nsen d tulawin, drus maḍi maḍi n yirgazen ur neɣri i neẓra rran ddhen-nsen ad lemden, ahat imi aṭas deg-sen ur sɛin ara akud, d ixeddamen. Neɣ walan lɛib deg tmussni netta ulac-it. Aredmani, win yebɣu yili, d tameṭṭut neɣ d argaz, ur ttdumen deg ulemmud-a mgal tinnuzɣa (ignorance). Amek ara ad as-teslemdeḍ tazwara i bu tlatin neɣ bu rebɛin s tutlayt i ur nelli d ayla-as netta yes-s i yedder ar tura, ala tin i yessen. Aṭas ihi n wid ara d-yeṭṭixren seg ulmad send ad inessenf, neɣ ad ifakk useggas. Mara as-tiniḍ i yiwen acu d sebba n uṭixxer ad ak-yini: « tewɛer cwiṭ leqraya-a rnu ur ufiɣ ara deg-s lfayda ». Din i tuḍen icc-is, mara ijerreb win ilemmden annar ad yaf ula iwumi anect-nni yak. Tewɛer tɣuri, iban acimi, nebder-d yakan kra n tsebbiwin. Allaɣ n win ur nekcim deg leɛmer-is ɣer uɣerbaz am tgeltemt (muscle) i werǧin nexdim addal. Ihi ilaq-as ad as-truḥeḍ kra kra, yessulef fell-as tikli send tazzla. Deg yiwet n tama ihi, ma nemmeslay ɣef Tmurt n Yezwawen, yewwi-d ad as-d-ttwasneɛtent temsirin s tutlayt-is deg yixef, syin akkin, mara yennum, yerḍeb cwiṭ uqerruy-is i wayen-nni, yezmer imir-nni ad as-yesken uselmad tutlayt nniḍen. Ma d abaɣur (lfayda), ur t-ttafen ara deg-s acku ur tesɛiḍ acu i d ahil ara ten-ijebden, akken ad t-ḥemmlen. Rnu ɣer-s, ahat rnant-asen tuqaɛin skud ulac deg-s iswi ameqqran i ara d-tmegreḍ ɣer taggara. Ladɣa, amedya n tullas tiɛeẓriyin, yettusemma mazal-iten deg uxxam n baba-tsent ur rcilen ara. Llant nwant ad lemdent, ad aɣent timussniwin, bac ad aɣent aswir ara tent-yeǧǧen ad qedcent deg walbaɛḍ n yimeḍqan. Lamaɛna ar tura, awanek (ddula) ur d-iga ara anect-a deg wannar. Kra n usenfar swayes ara yessebɣes wiyi i yebɣan ad ssnen ɣas meqqrit deg umdur. Taneɣlaft n usegmi massa Benɣebrit tewwi-d aṭas n tɣawsiwin timaynutin i uḥric n tɣuri segmi i d-tbedd. Am mi tebɣa ad tesgureg (généraliser) tamaziɣt deg tmurt, neɣ mi d-tɛeyyen seg tura s yizmaz (dates) n usɛeddi n BEM ed BAK 2015. Maca werɛad i d-tebdir akken ilaq aḥric n tukksa n tewreɣrit (analphabétisme) bac ad as-tettwibdel tarrayt.

Mhenni Xalifi

Partager