Site icon La Dépêche de Kabylie

Afus seg-sent i d-yekka !

Akken i as-yenna winna :’’ deg uxxam, tameṭṭut tettwet γer uqadum-is, di lxedma, tettwet γer deffir-is.’’     I lmend n wass agraγlan n mgal tiyitiwin n tlawin i d-yettasen yal 25 deg unbir n yal aseggas, thegga-d tuddsa Amnesty International s lemεawna n tiddukla tadelsant ‘’Amusnaw’’ n Tizi Uzzu yiwet n tmesbanit deg umraḥ n usalay n temdint n Tizi Uzzu anda i d-yella umeslay gar wid i d-iheggan leqdic-a akked yimdanen i d-yerzan γer din γef yiswiyen n tmesbanit-a. Aṭas n lγaci i d-yusan : wa d abrid kan, wayeḍ teεna-t temsalt. Mass Aomar Ait Slimani, yiwen gar yimḍebbren n Amnesty Internationnal, yenna-d :’’ mebεed mi nexdem asarag d tγamsa di Lezzayer tamaneγt, ass-a nexdem timsikent i lmend n wass agraγlan n mgal tiyitiwin n tlawin i wakken ad d-nessefhem leqdic-agi-nneγ i d-yezgan mgal tiyitiwin n tlawin ladγa tamsalt n lḥarma. Neḍleb, di&gamma,; deg yimḍebbren n Lezzayer i wakken ad gen leqwanen ara yesseḥbibren γef yizerfan n tmeṭṭut.’’ Deg yiwen ulγu i d-tessufeγ tuddsa-a, teḍleb ad tẓer aneγlaf amezwaru Mass Sellal. Ula d Mass Hachemi Touzane, aselway n Tiddukla tadelsant ‘’Amusnaw’’, ikemmel deg ubrid-a, yenna-aγ-d:’’ tikti-a tekka-d sγur imeγnasen n tiddukla-nneγ. Ihi, i lmend n wass agraγlan n mgal tiyitiwin n tlawin, nhegga-d timsikent-agi si 8 n sbeḥ armi d 4 n tmeddint i wakken ad nili mgal tamḥeqqranit n tmeṭṭut. I wakken ad d-nebeggen, di&gamma,; d akken leqwanen-agi n Lezzayer ilaq ad beddlen, ur ilaq ara ad yili miḥyaf gar tmeṭṭut d urgaz deg yizerfan-nsen. Aṭas n yimdanen i iferḥen imi neṣṣaweḍ nessufeγ-d ugur-agi γer berra. Zik yella kan daxel n radyu d tilibizyu.’’

    Akken yebγu tili tiγri n yimdanen-agi, tamsalt teεna timetti s timmad-is. Ma yella deg uxxam d tameṭṭut i tessimyifen mmi-s γef yelli-s di yal taγawsa, amek ara d-tawi azref-is di berra? Ma yella di lğame&epsilon,; ccix ad yeḥseb tameṭṭut d ciṭan, d nettat i d aγbalu n wuguren akken ma llan u tameddit d tameṭṭut-is ara as-yessirden iḍerran-is, amek ara d-tawi azref-is deg uxxam ? Ma yella deg udlis n uγerbaz, ad naf d akken yura-d aqcic deg waddal, taqcict di tkuzint yerna d tiselmadtin i t-yesselmaden, amek ara tesεu azref di tmetti ? Ma yella taqcict yefka-tt baba-s d tarzeft i yirebraben γer Suriya neγ Lεiraq u nettat teqbel, amek ara d-tnadi, ass-a, γef uzref-is ? 

    Ihi, akken i as-yenna winna, daγen :’’ win yebγan ad tṣeggem, iṣeggem iman-is.’’

Ula d argaz, s lḥeqq-is : yugi azref n tmeṭṭut s zik akken i aγ-t-id-tenna Nna Ourida deg usefru.

‘’Qqimeγ armi d yiwen wass,

Iger-iyi ubrid γer gma.

Yenna-yi-d : mreḥba s uletma,

A tin ṛẓagen am ddwa.

A gma, ur γelleḍ ara,

Yeğğa-yi-d baba d yemma.’’

Qqimeγ armi d yiwen wass,

Iger-iyi ubrid γer εemmi.

Yenna-yi-d : mreḥba s yelli,

A tin rẓagen am ilili.

A gma, ur γelleḍ ara,

Yeğğa-yi-d baba ḥnini.’’

 Hocine.M

Quitter la version mobile