15 Yennayer 1945 /14 Yulyu 1999

Partager

Ass n 20 yebrir 2015 a d-tili yiwet n temlilit di Tgemmunt ∑azzuz. 20 yebrir d amulli wiss 35 n Tefsut n 1980 –Tafsut imaziɣen. Timlilit agi heggan-tt-id yelmeẓyen n taddart akken ad yili degs umekti. D acu ara d-nemekti ? A d-nesmekti yiwen n wergaz yemmuten. Argaz agi isem-is Maεmeṛ At Buxtuc, umi qqaṛen di nekkwa “Berdous  Mamar”. Ass-agi n 20 Yebrir i nextaṛ i waken a d-nebder eṛṛuḥ n Maεmeṛ At Buxtuc d ass isεan azal d ameqqran deg umezruy-nneɣ. Ata-n ihi nerra ass-a d tagnitt i deg ara t id-nesmekti ad fellas yeεfu ṛebbi. Ama d arraw n taddart-is i d-ḥelsen i leqdic agi, ama d nekwni s imeddukal-is d-tnecdem; yal yiwen segneγ iḥus lḥaoa ar zdaxel-is. Lḥaoa yagi d llzem yers-ed fellaɣ akken a d-nebder  ṛṛuḥ n Maεmeṛ. Llzem-agi aɣ yessiweḍ ɣer Tgemmunt ∑azzuz a d-nemlil i wesmekti. S tefṛansist, llzem agi qqaren-as: le deḍoir de mẓmoire et d’ẓḍocation. Llzem n webdar yettili ɣer loiha n win iɣaben yellan aεziz neɣ isεan azal i as yefka-n ccan n temγer. Assa mi nerra Maεmeṛ di temkant agi, yuklal-itt. 

 ∑addan wussan, εaddan isseggasen ilmeẓyen ttimγuren ḥdaoen ad slen i cfawat akken ad issinen amezruy. Llzem n webdar am akken d talast a tt fken wid d-icfan i wid meẓẓiyen, neγ bitt akw ur d lulen ara, akken a sen  mlen tidyanin umezruy i wumi ur d-cfin. Ilmeẓyen n wass-a, ma walan ansi d-ekkan, ad ẓran sani teddun.  

Di tefsut n 1980, nek lliγ d anelmad di tesdawit. Ma nebder-ed tafsut n 1980 ass-a, ur nezmir ara a nettu widen iqublen amennuγ nni d-yeḍran. Aṭas degsen γaben fellane&gamma,; garasen  Maεmeṛ yellan di lweqt nni ixeddem di lluzin “SONELEC” di Wed Aysi, umi qqaren ass-a “l’ENIEM”. Illa ger imezwura deg ixeddamen d-yersen γer ṛṛeḥba n umennuγ. Ama d l’ENIEM, takwebbanit deg ixeddem Maεmeṛ, ama d « LA SONITEX » n Dra Ben Xedda akw d sbiṭaṛ n Tizi Wezzu fkan-d tayett i Tesdawit s amennuγ mi d-yerna weγref di loeṛṛa-nnsen; yedwi-d am yiwen n wemdan ad sγersen asalu n ubrid n tlelli. 

Ass n 20 yebrir d amulli yuγen amkan d ameqqran deg umezruy n timuzγa (la berbẓritẓ), deg umezruy n umennuγ γef Tmaziγt, γef izerfan, γef yiseγ. Maεmeṛ ad fellas yaεfu ṛebbi seg widen yeṭfen amkan d ameqqran deg umennuγ agi; seg imezwura i t id-yebdan. Ihi ass-a, yuklal ma neẓẓa isem-is deg umulli n tefsut n tmanyin: 20 Yebrir 1980.  

Leqdic n wigad agi i aγ d-inecden γer Tgemmunt ∑azzuz akken a d-nebder Maεmeṛ, d ttalast nni i aγ ttalasen akw imeγnasen iγaben fellaneγ ass-a. Garasen Maεmeṛ. Ad a s nessiweḍ ṛṛeḥma γer laxert-is, a d-neched fellas s lxiṛ di ddunit-is. D ṭṭlaba id aγ ttalasen imeγnasen yecban tamtilt n Maεmeṛ,  akken a-nerr azal i wmennuγ-nnsen n yiḍelli, akken ad yuɣal d amennuɣ n lebda n yelmeẓyen n wass-a.

Maεmeṛ d mmis n Tgemmunt ∑azzuz, nekni d ameddakel-nneγ. D ameddakel-nneγ deg umennuγ n tsertit  (le combat politique).  D ameddakel yeswan. Yeswa s tirugza, d bab n tidett, ddunit-is tebna γef tidett. Widak akk i t yessnen, i t ixulḍen ufan γur-s ayagi d-qqareɣ-fellas. Ssnen-t s wa-ya. Yesbur leqder di ddunit, assa yerna ccan di laxeṛt-is.  Yuklal ayagi i s yuɣalen ass-a. 

Deg wasmi i t ssne&gamma,; ur as d-jebdeγ lekdeb, neγ ayen n diri. Ala ayen yesfan i yettawi di lǧeṛṛa-s. S waya, zemreɣ a d-iniɣ Maεmeṛ d sides n yergazen. Ama d isem-ines ama d tameddurt-is, tewwi-d ad ilin d amedya i yelmeẓyen n wass-a. S tefṛansist qqaren-as: une valeur d’exemple. 

Maεmeṛ At Buxtuc ilul deg aseggass n 1945. Deg useggass n 1980 yella d argaz alemmas di laεmeṛ-is ala 35 iseggwasen kan, ixeddem di lluzin SONELEC di Wed Aysi. Ur ṭṭuqtent ara tezyiwin n Maεmeṛ di lweqt nni  i d-yersen γer ṛṛeḥba ad ennaγen. Maεmeṛ seg imexḍa i d-ikecmen di tfejrit γer tlemmast n umennuγ. Yella seg imezwura iggulen ur ḥniten, ur qebblen ad yaγ lεaṛ di tecḍaṭ n tmurt n Leqbayel. Di tefsut 1980, yezga-d seg imezwura id-yersen s amennuγ γef yiseγ (le combat pour la dignitẓ). S lmaεna n yiwet n tezlitt n teqbaylit n zik, nezmer a d-nini: Maεmeṛ seg widen yelsan abernus asmi yesbur yizem taḍuṭ. Maççi d leqdaε ma nenna-d fellas ayagi ass-a.

Di tefsut n 1980 i yesεadda Maεmeṛ lmerta tamezwarut n lḥebs. Yettwaḥbes di tsebḥit n 20 yebrir 1980. Seg wexxam-is i t iwin, zdat n tmeṭṭut-is d loiran-ines. Ddmen-t seg wussu ɣef lxemsa n tsebḥit. Syin akin yegra-d di lḥebs n Beṛwagiya netta d 23 imeddukal-is. Iṛuǧa dinna  akteṛ n sin wagguren akken ad icaṛaε di Mdiya. Di tagara, serḥen-as-ed, am netta am imeddukwal-is ass n 26 juin 1980; segmi yekker lehwel d ameqqwṛan di lweqt nni. 

Xas ulama lhem yuγ akk medden, lmerta n lḥkem ucertuḥ tezga γef  Maεmeṛ. Aseggass kan akken d-yeffeɣ si lḥebs n Berwagiya, dlan-ed ɣer ɣures diɣen. Tikelt-a s nnefu i t ewwten. Ssufɣen-t si lxedma akken a d-sersen fellas laẓ, rnan-as nnefu ɣer Öṛwiba netta d kra n imeddukwal-s, garasen Said SADI si sbiṭaṛ, Rabah BENCHIKHOUN d BENTALEB Brahim si SONITEX n Dra Ben Khedda akk d MOUSSAOUI Khelaf  n l’ENIEM. Iqubel  diɣen  Maεmeṛ lmeḥna d-yeɣlin fellas alarmi tettwarfed neffyan nni i d-seɣlin fellas. Yenfa di tmurt-is ur yenɣi ur yukir akken is yenna Slimane AZEM.

Maεmeṛ, ass-a atan di laxeṛt. Öebεa ger 23 imeddukwal nni yettwaḥebsen yides di tefsut n 1980 uɣen amkan ula d nnitni di laxert. Ma nebder-ed ass-a eṛṛuḥ n Maεmeṛ deg wass n umulli n 20 Yebrir, ur nezmir ara a-nettu wigad agi diɣen iɣaben fellaneɣ : Mhamed ROCHDI, BOUKRIF Salah, BACHA Mustapha, BENGHEZLI Mohend Achour, 

 Xas iεaddan fellas wanect-a n lehmum, Maεmeṛ iṭṭef di lḥeṛma-s. Ibedd am tgejdit yeṛsan, laεmeṛ imal neɣ yenquqel. Aṭas imedyaten ɣef tirugza n Maεmeṛ i zemreɣ a ten id-bedreɣ. Maççi d izli n cwiṭ. Maεmeṛ seg yergazen nni ur nesṭuqqut awal. D win yumnen s wayen ixeddem. Ixeddem lewqama s tmuγli n ubrid n sswab i deg iteddu di yal taswaεt. Nniɣ awen-d tirugza, yes-s i yebges tasebḥit m id-ikker. A d-bedreɣ yiwet si tegnatin umi ḥedreγ deg useggwass 1989, γef tiruggza n Maεmeṛ. Öamdane Achab yetthegi imir a d-yessufeγ adlis n tγuri n Tmaziγt umi isemma “Tira n Tmaziγt”. Maεmeṛ mazal-it imir ixeddem di lluzin “l’ENIEM” n Wed Aysi. D netta i ixedmen ttawil γer tkubanit n  “l’ENIEM” akken adlis nni a d-yettwaḍbaε dina di lluzin n “l’ENIEM”. Mi d-yeḥḍeṛ yestenya laεqed n wedlis nni, wulmen yedrimen a ten yezzwer Öamdane Achab i “l’ENIEM”. Maεmeṛ d amezwaru i yewwten γer loib-is ijbed-ed xemsa  imelyunen akken ad awḍen 22 imelyunen nni ilaqen i tkubbanit n “l’ENIEM”.

Deg useggass nni 1989, mi d-serreḥ ddula i tlelli n ikabaren ntsertit, Maεmeṛ seg imezwura i d-yersen diγen γer ṛṛeḥba umennuγ akken ad nesben l’FFS. Netta d kra imeddukal-is a d-bedreγ garasen Nait Djoudi, Amar Zentar, Med Lahlou, Arezki Lakabi, …..yuzzel; ulac taxliot yeooa alarmi yuγal l’FFS d akabar unsib. Ulac tiγilt i d-iqublen Maεmeṛ, ur yuli yara fellas a d-yessisti lḥeqq-is. Yal cedda d-γeḍlen fellas iqubel-itt, yesseblε-tt. A wi t id-yerra-n d aεquq n zzariεa n yergazen ad frurxen am netta.

Tameddurt n Maεmeṛ tεabba tidett  terna tissas, laxeṛt-is tecεel am lefnaṛ d-yiwwin tafat i webrid n yelmeẓyen n wass-a ad ddun di lewqama. 

Tizi Wezzu, ass n  12 Yebrir2015

Aṛab Aknine            

Partager