Site icon La Dépêche de Kabylie

Amek d wanda ?

Yezwi lxuf seg ulawen n lɣaci. Asalu mgal tilelli akked tugdut yettwenǧer . Tafsut n imaziɣen id yellan deg ibrir 1980 tella d llsas i wayen ara d iḍefṛen kra n iseggasen akkin. Maca  di ddeffa n times yuɣen di Lwad Ɛisi ambeddel amezwaru id yellan s wazal-is d talalit n umussu adelsan amaziɣ(MCB). Ddaw leɛnaya n umussu-agi ara yili leqdic asertan neɣ adelsan ɣef dreɛ  n tmaziɣt.  Taɣarɣart tamezwarut s wacu ara d yeglu umussu adelsan amaziɣ d timlilit n Iɛekkuren ( séminaire d’Iakouren) id yellan  deg ass n 2 Aout 1980. Deg tamlilit-agi yezdin imnuda n umezruy, n tsertit d yidles yeṭṭfen azal n waggur yeffeɣ d yiwen wassaɣ  id wekden ɣef tamagit n tmurt isenden ɣef sin iferdisen: tamaziɣt akked teɛrabt. Gar wayen yessutur wassaɣ-agi( umi werǧin yegga azal udabu n immir yellan  ddaw taɣruṭ n Chadli Bendjedid) amteddu n tmurt s tutlayin-is : Tamaziɣt akked taɛrabt n Lẓẓayer ( tikti-agi tella deg ul n wacḥal d ameɣnas n umussu am Kateb Yacine, Ferhat Mhenni i-tti-d yennan qbala deg yiwet gar tizlatin-ines  : « tamurt a ttrefed-iman-is, terwas yak teɣra, tesɣar di tutalayin-is, teɛrabt n Lẓẓayer d tmaziɣt ».

Deg iseggasen-agi n tmanyin ayen diɣen yeṭṭfen lbal d asbeded i tikelt tamezwarrut  n tidukkla n warraw n yimeɣrasen ( association des enfants  des martyrs ) deg Tizi-Wezzu ɣef yella di lmendad Ferhat Mhenni, Noredine Ait Hamouda d wiyaḍ .  D tiddukla-agi    ara yilin d asalu ɣer usbeddi n ijerrid n izerfan n umdan ( ligue des droits de l’homme) tamenzut di tmurt n Lẓẓayer. Ijerrid –agi yella-as di lmendad Said Sadi . Anejmuɛ yezdin iɛaggalen-is yella-d deg uxxam n Fettouma Ouzeggane  deg tazniqt n Didouche Mourad di Lẓẓayer tamanaɣt. Seg timlilit-agi id ilul ujerrid-agi n izerfan n umdan ɣef yella Mass Ali Yeḥya Abdenour d-aselway. Moqrane Ait Larbi d aselway wis ssin. Malika Ouzeggane d tamarayt. Gar iɛaggallen yettikkin ndi taseqqamut nezmer ad nedder Mass Arezki About, Rabah Baraka, Rachid Bellil,  Khaled Benmiloud, Said Doumane, Lounaouci Hamid, Ferhat Mhenni, Mimi Trakli, Hocine Zehouane .

Asalalli n ujerrid-agi n izerfan n umdan yessekcem tawala deg ul n udabu n immir  . Aneggaru-agi iqubel  s leqseḥ   leqdic-agi. Dɣa ass n 5 juillet  snat n trabuyaɛ n warraw n imaɣrasen ( chouhada) yiwet di Tizi-Wezzu tayeḍ deg Lẓẓayer tamanaɣt   gezment-tt d ṛṛay ad sersen timqutin  n iǧeǧǧigen ɣef leṛwaḥ n widen yeɣlin ɣef tmurt di tmeqbart n Lɛaliya.Maca iserdasen n leḥṛis llan-asen di lmendad , gezmen fell-asen abrid ɣer tmeqbart.  D ayen id yewwin kra n tmesbaniyin . Maca adabu , umi ur yeɛǧib-ara wayen-nni, yecelqef-iten merra yera-ten ɣer lḥebs n Berwagiya uqbel a ten yesɛeddi di ccṛeɛ di tsenbart n laman aɣlan ( la cour de sureté de d’état)di Lemdiya. Aɣmis n « El Moujahid » n immir yewwid acḥal d asebter ɣef tadyant-agi ddaw yiwen uzwel “ tamsalt n Roubaine Ali Fawzi) .  Tuget seg wid yettwaṭṭfen yeḥkem fell-asen ad sɛeddin lḥebs gar 6 ɣer 3 iseggasen. Amur ameqqran seg inekrufen-nni ( détenus) wwin-ten ɣer lḥebs n Taẓult n Lembes.

Zdat ayen-nni n lbaṭṭel Lounis Ait Menguellet yerra tajmilt i imeɣnasen yettwaṭṭfen  a baɛdda i warraw  n-yimeɣrasen gar asen Ferhat Mhenni, Noredine Ait Hamouda di tezlit “ teksem lmeḥna” .  Adabu ur iɛeṭṭel-ara yerra ula d Lounis Ait Menguellet ɣer lḥebs dima deg useggas n 1985. 

Maca amussu adelsan amaziɣ ( M.C.B) yefka iẓuran imi mačči ala di tmurt n Leqbayel i-iressa leqdic ines . Amedya ula di temdint n Mostaganem anda llan aṭas n inelmaden id yusan si tmurt n leqbayel akken ad ɣṛen deg usday atiknuluji n tfellaḥt( I.T.A)  yal aseggas yettili-d usfuggel n 20 Ibrir akked yennayer deg aɣṛam( cité) anda ttilin.Aya yettil id ddaw leɛnaya n imeɣnasen n yidles am Djamel Mammeri, Nait Messaoud Amar, Ali Zoubar, Kais Hocine (d acennay) Radja Ahmed, Tighilt Rachid( d-anaẓur) Noredine d Hamid Ait Slimane ( d-imedyazen),Fodil Rachid d waṭas nniḍen.

Xas akken amussu adelsan yezdi yak imeɣnasen n yiles amaziɣ , maca timuɣliwin gar iɛaggalen-is mgaraden-t , kra imal ɣer tazdukla( communisme) am Ferhat Mhenni ,kra ɣer tasihrant ( capitalisme) , kra ṭṭfen kan di tamsalt n yidles ( les culturtalistes) am Salem Chaker, Mouloud Mammeri, Kateb Yacine . Ahat d ayen-nni i iɛakren kra  leqdic amatu n umussu-agi  imi kra n imeɣnasen-is suturen leɛnaya n kra ikabaren yellan d ufiren am ukabar n tirni n iɣallen inemalyen( FFS) neɣ  akabar aẓelmaḍ( PAGS) neɣ akabar azelmaḍ amṭurfi( trokiste). 

Ayen id yekkan sɣur idelsaniyen d tasɣunt « tafsut »  yesɛan azal ameqqran di lawan-nni . Di tasɣunt-agi, deg ttarun imussnawen  imeqranen am Mouloud Mammeri &nbsp,; Salem Chaker  ttarun diɣen  isertiyen am Sadi  akked Ferhat Mhenni. Tasɣunt n tafsut teldi diɣ isebṭaren –is i yimeɣnasen n tmaziɣt n Lmaruk, Libya d ayen-is is yernan azal akked ccan. 

Agemmaḍ, ayen yeṭṭfen lbal diɣen d timlilit id yellan gar Hocine Ait Ahmed akked Benbela id yegran tiɣri si Londre akken tamegla( opposition) ad tewwet s-ugerz ad mmeɣ di tmurt amer s wayen-nni ad yili u ɣḍel n udabu n ukabar awḥid FLN. Timlilit-agi tesewhem acḥal d ameɣnas amaziɣ imi ur fhimen ara amek ara yemlil Hocine Ait Ahmed netta d Benbala xuḍi d Benbela  id –amezwaru i nekren timuẓɣa n tmurt di 1962 asmi yettgalla “ nekni d iɛraben, nekni d-iɛraben. Matoub Lounes yewted s leqseḥ di temlilit agi deg tezlit-is “ les deux compères” :

 

Awal yekfa deg iles-nsen

Ur d yegra laman yid-sen

Aḥmed Lḥusin mtafaqen

Ad rran lehna  yiẓẓariyen

 

Imeyyez Lḥusin

Yusa-t-id lefkeṛ

Iqleb wis sin

Wukud a ifekkeṛ

D tarwa n tgujilin

Yeǧlan  d tilmeẓyin

Ass-a id idebber

 

I kečč a si Ḥmed

Acu akka twalaḍ

Aya-d a n mejjed

A nebdu leɛyaḍ

S yisem n Muḥamed

A nekker  n jahed

Ad ḍefṛen wiyaḍ.

 

Ḍelmeɣ neɣ t ḍelmeḍ

Zik ur yettwehṣab

Rres-d a teččeḍ

Si tbaqit n ṣṣwab

Atmaten inselmen

Leqbayel ad jemlen

Ddewla a tt-neqleb

 

Neɛya di txidas

Ur nezmir –ara

Abrid n tbburdas

Ur t-nettaɣ-ara

Lemmer sɛan tissas

Mačči di leǧnas 

Tressa rreḥba.

 

Ait Slimane Hamid 

Quitter la version mobile