Afus ayeffus n Matoub

Partager

Azal n 17 n yisseggasen i izrin ɣef tmettant n unaẓur Hamid Lakrib. Iruḥ di lbaḍna akken ttruḥun yinazuren imeqqranen. Tjelq-it lmut d ilemẓi, d amgud ur d-yeǧǧi ara deffir-s slid tazuri-ines. Ass-nni deg yefna, d ass n l’eclipse solaire, inejla ula d iṭij,. Qqnent wallen i lebda ass n 11 deg ɣuct 1999 ɣef lweḥda n uzal, mi akken akk medden ddurin deg yixammen, ugaden ɣef wallen-nsen.. Ufan-t yeẓẓel ɣef umeṭraḥ di texxamt-is, ɣer yiri-s abanjut-is, ameddakkel-is n yal-ass. Akka i d tudert n Hamid. Hamid lakrib ilul deg taddart n Tala-Khelil ass n 01Yunyu 1961 deg lɛerc n At Dwala. Hamid ismenyaf lmusiqa ɣef uɣerbaz,. Tizmilin timenza ilmed-itent wehd-s s ugiṭar i ixdem s ufus-is, s tabidunt n zzit iwumi iqqen afus n usɣar akked lxyuḍ. Akken meẓẓi, iḥemmel ad issel i caɛbi, i Lḥaǧ Mḥemmed Lɛenqa, i Deḥman n Lḥaraci … Gma-s Yusef i itturaren ula d netta agiṭar yenna belli Hamid ɣur-s yiwet n tmeẓẓuɣt d ayen kan, akken ara issel i uzwu n tezlit, din ad as-id-yales. Hamid Lakrib yettwassen deg unnar n tẓuri s wurar n ubanjut. Ulac win i as-islan ur yetɛeǧǧeb ara s wurar n Hamid, izga isnulfuy-d. Inazuren merra ssaramen ad sɛun Hamid ɣef tama-nsen, d amḥami (bras droit). Yurar d amḥami i Akli Yehiatene, i Amar Zahi, i Kamek Bourdib, i Mehdi Temach, i Youcef Abdjaou, i Lounes Matoub… SSnen-t medden aṭas seg yurar d Lounas Matoub, i t-iḥemlen am gma-s. Issekles yid-s aṭas n tezlatin icban Rwaḥ rwaḥ, Lzzayer tehlek tuḍen, imekta-d wul sliman, Budyaf… Ɣef Hamid Matoub yenna: «Mi ara yili Hamid ɣef tama-w, ttafeɣ ima-iw mi ara cennuɣ, xeddmeɣ leɛǧeb». Aṭas seg yinaẓuren imaynuten i iɛawen Hamid. Mi ara iẓer yiwen iḥsel, ur isɛi ara isurdiyen swayes ara ixelles inaẓuren ara t-iḥamin, Hamid ittɛawan-iten, itturar-asen abanjut baṭel. Acḥal inaẓuren iwumi icebbaḥ asekles s tmerna kan n ṣṣut ubanjut. Tikkelt taneggarut i t-mlaleɣ ufiɣ-t ibedd, anda ittbedday yal ass, zdat n yiwet n thanut deg uzrug ameqqran Abane Ramdane deg Tizi-Ouzzou, icebbaḥ, igirru deg ufus, taṭṭucin uɣalenlent d tizeggaɣin seg uɛawaz, allaɣ yunag… Yal tikkelt deg ara t-mmlileɣ nesmektay-d tiqdimin, temẓi, nettawi-d awal ɣef kullec, iqqar-iyi-d ala di sin i d-nugra d iɛezriyen. Ass-nni, ufiɣ-t igugem, iruḥ am win icɣeb kra, ur ɛetleɣ ara deg wawal. Mi d-zegreɣ abrid ruḥeɣ, berneɣ-d ɣur-s, walaɣ-t iseḍfar-iyi-d tamuɣli, irfed-d afus-is, iwehha-yi-d. D tikkelt taneggarut ara t-waliɣ di ddunit, kra n wussan kan yewweḍ anda ara naweḍ akk yiwwas. Lmut-is, tejraḥ ulawen, tesseɣli-d rrehba ama di Tizi wala deg A Dwala neɣ deg Tala-Khelil. Ur umin ara medden s lmut-is, aseggass kan ɣef lmut n Lunas, yerna Hamid. Akken qqaren, «l’artiste n’a pas survécu à son maître». Asmi imḍel, yiwen ur d-yusi, ur yelli seg yimḍebren n yidles n tmurt-nneɣ. Alammi zrin tlata n yiseggasen si tmettant-is i t-id mmektan, rran-as tajmilt ass n unaẓur deg tezqqa n yidles Mouloud Mammeri deg Tizi-Ouzou. Akken yebɣu yili, xas tafekka-s tuɣal d akal, xas ulac-it ass-agi yid-neɣ maca ayen ixdem mazal-it. Mazal ssut n ubanjut-is ittwassekles i lebda ad as-nessel.

Ramdane LASHEB

Partager