Ilul Brahim izri ass n, 12 deg yennayer 1954, deg taddart n At Leḥsen deg Wat Yanni. Segmi yesɛa sebɛa n yiseggasen deg leɛmer-is ur ifureq tagitart-is, am wakken id-yenna deg wawal–is : ‘’luleɣ-d, ɣliɣ-d ɣef tgiṭart’’ imi i d-yufa iman-is deg zawiya n jedd-is Lḥadj Belqasem anda yella uẓawan. Iruḥen jeddi-is ɣer Mekka ɣef uḍar. Yeqqim azal n 15 n yiseggasen. Asmii d-yuɣal, xtaren-t ad yuɣal d aqqerru ɣef zawiya-agi i d-yezgan deg Wat Yanni. Yelmed Brahim Izri aẓawan imir deg zawiya sexdamen amendayer, tijewwaqin d tẓemmarin. Ma yella d agiṭar ulac anwi yessnen ad t-yeseqdec, dɣa yextar–it jeddi-s akken ad yili d netta ara t-yekkaten. Asmi yella deg tesnawit n Larebɛa n At Yiraten, ugar ayen yesɛaday deg uẓawan ɣef leqraya, netta d sin yimeddukkal-is : Nait Abdelaziz akked Aziz Berrahma. Faqqen-asen deg tesnawit, dɣa rran-ten d iqerra dinna, cennun deg-s mi ara tili tegnit. Cwit cwit, uɣalen xedmen agraw iɛawen-iten ucennay idir. Agraw-agi, semman-as Igudar, imir aṭas n yigrawen i ikecmen ɣer ccna. Yal agraw s yisem-is. D tirebbuyeɛ yebdan imenɣi ɣef yidles d tutlayt. Nezmer ad nebder Isulas , Inaṣliyen, Abranis , Imaziɣen Imula. Deg yiseggasen n 70 , yuɣal iruḥ ɣer Fransa yekkat agiṭar i yidir, neɣ i Ait Menguellet d Ferhat. Mi yuweḍ ɣer Franca, yebɣa ad yecnu, ur yettɣimi ara kan d amẓawan, yerna ur yezmir ad yexdem ayen-nniḍen. Yexdem timsirin n ccna, yelmed, yuɣal yessekles tizlit tamezwarut deg yiseggasen n 80. Yecna netta d Idir d Maxime le Forestier tizlit «Tizi Uzzu». Brahim Izri, yessen mliḥ i uẓawan , ṣṣut–is d aḥlawan , yerna iḥemmel akk medden. Yettawi deg ccna-s ɣef yisentan yecban izerfan n tmeṭṭut, lɣerba, tamaziɣt… Yeqqar deg wawal-is : ‘’ur tettili ara tlelli mebla tameṭṭut, ur tettili ara tmaziɣt mebla tameṭṭut ilaq ,tameṭṭut taqbaylit ad tili am urgaz deg yizerfan-is’’. Deg wussan n tefsut taberkant, asmi ɣlin 127 n yilmeẓyen, yefka-d afus n tallelt i wid ijerḥen, ama s udrim ama s dwawi. Brahim Izri, iḥemmel tagmat s waṭas, ur yeḥmil ara taɛdawt gar watmaten. Yebɣa ad yexdem deg Bgayet taḥanut n uẓref ( lfeṭṭa ) swayes i ttwasnen At yanni, maca ur yuwiḍ ara ɣer yiswi-s . Gar tezlatin –is, ad naf : Sacrifice pour un enfant ( 1981) ; D Acu-iyi (1983) ; Ala ala (1986) ; D Ifrax i nella (1988) ; A Lbudala ( 1995) d tiyaḍ-nniḍen. Limer mačči d lmut i t-iḥewsen s yiwen waṭṭan iḍullen ass n, 03 deg yennayer 2005 deg sbiṭar n Fransa di Paris , yili ad yexdem ugar. Ad fell-as yeɛfu wuzmir. Maca yeğğa-d agerruj, ilaq ad as-negg leqrar, rran-as tajmilt tameqqrant deg uxxam n yidles Mouloud Mameri d taddart-is At Lehcen , s yisem-is xedmen timsizzelt n ccna amaziɣ aseggas yezrin, ayen yeğğan imdanen ad skecmen iman-nsen gar yicer d uksum acimi ur d-yusi ara yidir. Yal wa d acu i d-yeqqar. Ma d Berbere TV , ttmektayen-t-id yal aseggas, ama s tezlatin-is, ama s udiwenni i d-yellan gar-as d Kamal Tarwiht asmi i t-id-yeɛreḍ. Yecna Allaoua fell-as deg yiwet n tezlit ( Yella yella, ur temuteḍ ara ), nesaram-as rreḥma d lğennet.
Zakia Ben yahia