Tafsut n Yimaziɣen seg 1980 ar tura

Partager

Deg 10 deg meɣres 1980, yettwanecced-d Mouloud Mammeri ɣr tesdawit n Tizi Uzzu i wakken ad d-yexdem asarag ɣef udlis i d-yesuffeɣ Isefra iqburen n leqbayel. Deg ubrid-is ɣer tseddawit n Hesnaoua, ḥebsen-t yimsulta deg Draa Ben khedda, wwin-t ɣer lwilaya uggaden asarag-nni ad asen-id-yawi ccwal. Imi slan akk yiseddawiyin d leqbayel, kkren-d, beggnen-d lɣiḍ-nsen s tikli, d usuɣu ass n 16 deg yebrir 1980. Syin, kecmen yimsulta ɣer tseddawit n Tizi Uzzu, xedmen axessar deg yinelmaden, ɛadmen ula d tiqcicin, ayen i d-yeglan s 454 n yimejraḥ u yettwaṭṭef umur ameqqran. Akken cwit cwit, bdan Leqbayel ttfiqin dakken tutlayt-nsen, rran-tt udabu d tarbibt neɣ d taɛdawt-nsen : win i d-yennan ilaq ‘’tamaziɣt ad teṭṭef amkan-is’’ ad as-skerhen tudert, ama d anelmad, d acennay neɣ d aneɣmas. Acu kan, kemmlen Leqbayel amecwar-nsen. Yuɣal Mammeri yemmut, maca amennuɣ ikemmel armi d isegasen n 90 anida i d-icennu Lwennas Maɛtub ɣef tmaziɣt yettmeslay ɛinani yeḍfer abrid i d-yenğer Mouloud Mammeri ur yettaggad ula yiwen. Deg useggas aɣurbiz 1994/1995, yella-d unegzum ɣef leqraya. Yessuter Umussu adelsan amaziɣ i wakken «ad tekcem tmaziɣt s aɣerbaz neɣ ur ttruḥun ara warrac ɣur-s». Qqimen yinelmaden 8 n wagguren mebla leqraya, syin tekcem tmaziɣt deg uɣerbaz i tikkelt tamezwarut deg Lezzayer deg useggas 1995. Bdan-tt s 16 n lwilayat. Deg useggas Deg useggas 1998, mebɛed mi tezgel lmut Maɛtub Lwennas snat n tikkal, tewwi-t tis tlata sɣur yiwet n terbaɛt timselleḥt deg wass 25 deg yunyu 1998. Deg yebrir 2001, tella-d tin iwumi qqaren akka tura Tafsut taberkant. D taberkant imi mmuten deg-s ugar n 127 d ilemzi, jerḥen imeyyaten.

Z.A.Y

Partager