Wi ara d-yinin eeddan yakan 40 n yiseggasen segmi yebda ccna Amour Abdenour? Iseggasen tteeddayen maca tizlatin-is ur mmutent ara, ḥemmlen ad asent-slen akk medden, ama meqqer, ama meẓẓi. Gas akken yella ciṭuḥ ubeddel di ccna-ines iseggasen-a ineggura, ssut-is aḥlawan, lmusiqa-s taḥninant, imeslayen-is i d-yessakayen leḥmala deg wulawen, qqimen akken i ten-nessen zik-nni. Ɛeddan 40 iseggasen segmi yebda ccna, maca Amour ur ibeddel ara, werǧin tensa tmes n tayri deg wul-is, di tezlatin-is.S wanect-a ara nḥulfu mi ara nḥess i uḍebsi-ines aneggaru i d-yessufeg ussan ieeddan, umi isemma “Imesdurar”. Nemlal-it deg yiwet n tmeɣra anda yecna di Tezmalt, di lwilaya n Bgayet, yerra-d ɣef yiseqsiyen-nneɣ. Taggara-ya, icennayen n teqbaylit cennun di yal tamurt ala di tmurt-nneɣ,; d acu ara tiniḍ deg wanect-a ? Ulac ttawilat di tmurt-nneɣ iwakken ad yecnu yiwen akken yebɣa. Kra kan n tzeɣwin i nesea yerna xussent aṭas di ttawilat. Rnu ɣer wanect-a, imdanen yueer fell-asen uɣrum. Ur stafayen ara medden d tmeɣriwin mi ara yili ueebbuḍ xawi. Lameena ama da ama di tmura tiberraniyin, lɣacci-nneɣ d yiwen. D lferḥ ameqqran mi ara nwali anect-a n medden i d-yettasen ɣer tmeɣriwin ideg ncennu.Kečč yecnan aṭas ɣef yilemẓiyen, ɣef wakken tettwaliḍ,; d acu i ilaqen iwakken ad d-yuɣal usirem i warrac-nneɣ ? Welleh a gma, ar tueer aṭas tallit-a ideg nella. Maca, akken yebɣu yili lḥal ilaq ad neckunṭeḍ deg usirem acku skud tella tudert ilaq ad yili usirem. Ulac d acu i yettuɣaḍen anect n yilemẓi mi ara yeqḍee llayas. Awi-d kan ad tili tezmert, ayen-nniḍen merra yerna-d sufella. Wid i teena temsalt ilaq ad mmuqlen ɣer yilemẓiyen, ad asen-xedmen ttawil akken ad xedmen, ad zemren ad gen ixxamen. Arrac-nneɣ mačči kan d ttawil i ten-ixussen maca ikemmel-asen uɣerbaz, yesderɣel-iten.
D acu i ibeddlen gar Amour Abdenour n wasmi yebda ccna d win n wass-a ?
Zik-nni ɣas nelluẓ,; nenḥaf, lameena nesea asirem. D asirem i ixussen ilemẓiyen-nneɣ n wass-a. Aṭas i d-yeqqaren tazlitt-ik “Mmi-s n tmurt-iw” txedmeḍ-tt ɣef yiwen n umdakel-ik, d tidett?
D tidett ih. Uriɣ-tt ɣef tedyant yeḍran d yiwen n umdakel-iw akked mmi-s. Ruḥen ad seggden deg wasif, yeɣli mmi-s ɣer temda, yemmut. Baba-s yettnadi fell-as, ur t-yufi ara, dɣa yeḥbes wul-is, yerna yemmut ula d netta. Ay-a yeḍra-d deg useggas n 1982.
Teseiḍ yiwen n gma-k yettcabi-k aṭas deg wudem akked taɣect, tikwal icennu deg umḍiq-ik, d tidett?
Ala, ur icennu ara deg umkan-iw ! (S teḍsa). Wagi d Lḥafiḍ-nneɣ,; ugareɣ-t s 4 n yiseggasen. D tidet icennu tizlatin-iw, maca icennu s yisem-is.
D acu i tḥmmeleḍ ad t-txedmeḍ,; mebla ma nebder-d ccna?
Addal, ḥemmleɣ ad azzleɣ. Deg yiseggasen ieeddan, lliɣ ḥemmleɣ ad ɣreɣ,; lameena tura xusseɣ deg yiẓri, ur ḥemmleɣ ara ad lseɣ nwaḍer.
Deg yimeslayen n tezlatin-ik tesseqdaceḍ aṭas awessef, ayɣer ?
Di tezlatin-iw, cennuɣ ɣef wayen ẓrant wallen-iw, ad ǧǧeɣ win ad iyi-slen ula d netta ad yeseu rray-is. Aya d ayen ixussen di tmedyazt n teqbaylit. Wali deg umedya Jacques Brel amek yesseqdac awessef di tuɣac-is, ad as-tiniḍ d isura i d-yetteeddayen mi ara s-tesleḍ.
Aniwi icennayen i tḥemmleḍ ad tesleḍ ?
Wid n zik: Taleb Rabaḥ,; Akli Yeḥyaten, Cherif Kheddam, atg. Llan daɣen icennayen n tura. Ma d icennayen iberraniyen, selleɣ i waṭas seg-sen, lameena ḥemmleɣ aṭas Jacques Brel.
Gar zik d tura, tbeddleḍ ciṭuḥ di ccna-inek, acimi ?
Ilaq ad neddu d lweqt. Ifuk zzman-nni ideg ncennu s tgiṭart d dderbuka. Tewwi-d ad neddu ɣer zdat ma nebɣa ad d-tekkes amkan-is tutlayt-a s wacu ncennu. Ma ur nbeddel ara, uggadeɣ ad d-yas wass, arrac-nneɣ ad slen i kulec siwa i teqbaylit. Ilemẓiyen n wassa ḥemmlen tuɣac n ccḍeḥ. Nezmer ad nexdem tuɣac n ccḍeḥ s yimeslayen yelhan.
Gar yedlisen i teɣriḍ,; anwa i k-ieeǧǧben s waṭas ?
“Le vieil homme et la mer” i yura Ernest Hemingway.
D acu ara ɣ-d-tiniḍ ɣer taggara ?
Nessaram ad tili tagmatt. Mačči d tagmatt-nni n lekdeb, ala. D tagmatt n tdukli ɣef wayen yelhan.
Tadiwennit i d-yelqed Karim Kherbouche
