Yulyu i timunent d yilmeẓyen !

Partager

48 n yiseggasen-aya segmi tewwi Lezzayer timunent-is. Di 5 seg yulyu 1962 i tuɣal Fransa ɣer wanda i d-tekka. Mačči drus I teqqim, 132 n yiseggasen, ahat sehlen kan ad ten-id-yini umdan s wawal. Ameḥras yuɣ tamurt s yiɣil, yesberber ɣef lerzaq i tekseb, yessa-tt adrar azaɣar. 7 n yiseggasen d uzgen n ṭṭrad, mebɣir aḥbas d uɣfal ssuzfen lḥif ɣef tmurt, rran i Cézar leḥq-is.

Ass-a yal mi ara d-yaweḍ umulli, akken yeqqar Lounis, ad asen-nawi ijeǧǧigen i widen akken isebblen tirwiḥin nsen iwakken ad nadir i talwit. Ayadra, ma d aya i ḥwaǧen seg-neɣ ? S tidet, ma nettu-ten, amzun akken mmuten tikkelt tis-snat. Maca, asmekti nsen ad yili yal ass, s uxeddim mačči s wul kan. Widen akken i iruḥen d iseflan, asirem nsen mebla ccekk ad ilin wid ara yesnernin di ccan n tmurt, wid ara iḥarben fell-asen si yal lebla. Ǧǧan-aɣ-tt-id d lamina, win ara ixedɛen ur cefɛen ara fell-as ṣṣellaḥ-is. Aya-agi akk d asirem, i s-yenna umedyaz. Anda-tt akken tidet ay uḥdiq ?

“Tidet atta-n di tmurt-iw, ẓẓur fell-as yeckenṭeḍ», deg wawal n Lwennas, ad fell-as yeɛfu yerḥem. Anta taluft i ɣ-izegglen ?

Tikerrist tezzuɣur tayeḍ, lhem irennu-d ɣef gma-s, tiɣilt I yekfan fell-aɣ, ad d-tban mazal tayeḍ. Ayadra, ma mačči d axelles I nettxellis, acku nettwalas di lḥeq, ur nessaweḍ ara lamana. Amek ihi ur nettxellis ara mi msawaḍen Yizzayriyen ttmenɣan gar-asen, mmi-s ur yeɛtiq baba-s, ɣellint tmegraḍ amzun akken d isura ideg tturaren. Amek ur nettxellis ara mi akken tadrimt tuzzar mebla leḥder anda akken ur ilaq ara, ma d imeɣban ttidiren deg yixerban. Amek ur nettxellis ara mi jebbden di tmurt almi i tugi ad teqqers, kra tneɛniɛen di rrbeḥ, amur ameqran yettemxelbaḍ di lḥif. Amek ur nettxellis ara mi ara yili yiwen yettwaxellas s nnig n 20 n yimelyan i waggur, wiyaḍ ttaɣen 3000 n yidinaren ! ad nhezzen ddaw tmedlin wid yeɣlin ɣef tmurt-a. D ta i d timunent bɣan kra, mačči d wa i d udem n tmurt iɣef ɣlin yergazen. Di 5 yulyu, ad d-nesmekti ilmeẓyen, d tameɣra nsen ! limer i terbiḥeḍ ay ul, ad ttidiren yal ass di tmeɣra. Maca, tuget deg-sen xerbent-asen tirga, yal wa anda yessedreg aqerru-s. Tiweḍ teswiɛt almi ttebbilen tirwiḥin nsen di lebḥer iwakken ad kecmen timura n lberrani, yernu wissen aek ara yidiren dinna. Tameɣra i ḥwaǧen ass-a yilmeẓyen d axeddim d tnezduɣt ahat ad ssiwḍen ad zewǧen. Am warrac am tullas, qqlen d imɣaren, ur ssawḍen ad sferken. Ihi ass-a, ma nebɣa kan ad nesfugel s timunent ad d-nemmeslay ɣef Abane, Amirouche, Didouche d wiyaḍ, ad nesfezwi s axeddim d uḥareb ɣef tmurt iwakken ad tt-nessiweḍ s anda wwḍent tmura yesɛan lxir d lerzaq am Lezzayer. “ s lxir d tmusni kul wa ad yettekki, tamurt ddehn ad t-taweḍ” i d-yenna Lounis.

M. Smail

Partager