Yiwet seg tgejda n yidles amaziγ

Partager

Tlata n yiseggasen i iεeddan γef tmettant n umeγnas n tmaziγt Racid Σellic. Tamettant-is, teǧǧa-d ilem d ameqran deg unnar adelsan amazi&gamma,; imi asmi i yella di tudert-is, iqeddec mebla εeyyu ama deg wayen yeεnan tutlayt neγ tasekla d yidles s umata . Lefraq-is, yeǧǧa-d later d ameqran ama γer yimeγriyen n wungalen-is, neγ imsefliden n tedwilin-is i ixeddem di rradyu neγ imdukkal-is imeγnasen n tmaziγt id wi d-yekker.

Ilul Racid Σellic, ass n 07 yebrir 1953, di taddart n Tgemmunt Σezzuz, ddayra nat Dwala ; tamnaḍt i d-yeǧǧan aṭas n wudmawen n yidles amazi&gamma,; gar-asen : Maεṭub Lwennas, Ccix Lḥesnawi d Mulud Ferεun. Mbeεd almud-is di tesdawit n Lezzayer, anda i d-yewwi agerdas(ddiplum) n DES deg lfizik ; yunag γer Fransa, yerna din taγuri deg uḥric n tsekla d tussniwin talsanin(sciences humaines) i yelmed di tesdawit n Lyon II ideg d-yewwi agerdas n DEA deg tasnilest tafriqit(linguistique africaine). Din di Fransa, yexdem d aselmad asdawan i waṭas n yiseggasen.

Aseggas kan i iεeddan γef tefsut n yimaziγen, deg useggas n 1981 yuγ-it lḥal di Fransa, yerra-d assirem i luluf n yimeγnasen n tmaziγt, yeldi yiwen n ubrid d amaynut i tsekla tamaziγt i yemmenṭaren di timawit i teγzi n waṭas n leqrun ; yessufeγ-d ungal umi isemma Asfel, ungal akk amezwaru i yuran s tmaziγt. Xemsa n yiseggasen mbeεd, deg useggas n 1986, yessufeγ-d ungal-is wis sin umi isemma Fafa. S wungalen-a i d-yessufe&gamma,; Racid Σellic yefka-yas udem d ajdid i tsekla tamaziγt i iḍaεen di timawit ; netta yessen amek ara as-d-yerr tudert i yidles amaziγ yettendeqqacen ger nnger d ẓẓur i d-sseγlin fell-as lḥukkam n tmura n Tmazγa i isekṛen s lehyuf n tidyulujit taεerbuslamit.

Ger wayen daγen i d-yessaẓreg, ad naf, taceqquft n umezgun « Tasinfunit », i d-yeffγen di tesγunt Awal deg useggas n 1988, yura daγen aṭas n tullisin d yiḍrisen-nniḍen di tγamsa taγelnawt. Sennig n wayen i yura, Racid Σellic yetwassen s leqdic-is yufraren di rradyu taγelnawt tis snat. Aṭas n tedwilin tidelsanin i yexdem, ama d tid ideg d-yettak timsirin n tmaziγt, neγ tid ideg d-yeqqar timucuha i d-yejmeε γer yimeqranen neγ tidwilin i yexdem γef umezruy d yidles s umata. Yufrar-d daγen di rradyu, s tedwilt n warrac imeẓyanen i d-yettheyyi yal ddurt, tadwilt-a aṭas n yitran n tezlit taqbaylit i d-trebba, gar-asen acennay Muḥemmed Σellawa i yuγen amkan d ameqran deg unnar n ccna azzayri.Racid Σellic, yewweḍ leεfu n Rebbi, ass n 18 meγres 2008, yemmut di leεmer-is 55 n yiseggasen. Γas ma iruḥ akken d ameẓyan ,yefka-d aṭas i tmaziγt. Ayen i yexdem ad yeqqim i lebda d inigi γef tayri-s i tmurt-is d yidles s umata.

Ilmend n usmekti wis tlata n tmettant-is, terra-yas tijmilt tidukla tadelsant Tizizwit i iqeddcen di taddart-is, Tagemmunt Σezzuz. Deg ahil n tdukla, aṭas n leqdic i yemmugen fell-as, ama d isaragen neγ zziyara n uẓekka-s akked tγuri n yisefra i yuran fell-as yimedyazen. Leqdic-a yella-d ass n 18 meγres 2011, deg uγerbaz amenzu Ahmim Mohand Oulhoucine.

MokraneChikhi

Partager