Site icon La Dépêche de Kabylie

Akermus : gar wučči-s deg lawan d tiǧǧin-is i tegrest

Llant 4 n temsal yessen seg zik n zik Uqbayli ɣef ukeṛmus, iɣef d-tettwekkid tussna tatrart i wakken ad tent-nexdem ma nebɣa ad tili lɣella akken iwata. Maca, nekni neǧǧa-tent neḥqer-itent imi d ayla-nneɣ. Ma d timura iḍefren tussna, d tigi ay ddmen ass-a. Dɣa ma nebder-itent-id ad naf :

Uẓẓu-s : Melmi d wamek?

Uẓẓu n ukermus, ur yesɛi tallit, melmi tserseḍ aḥbul (iḥder ) di lqaɛa, cwiṭ kan ad t-id-tafeḍ yemɣi. Maca, Aqbayli, iḥemmel ad yeẓẓu akeṛmus deg waggur n maggu ( mai ). Ɣas ulamma llan wid itteẓẓun akeṛmus deg waggur n wunbir  uqbel tagrest, maca ma testeqsaḍ wid yessnen jeṛben, ad ak-inin yif-it wuẓẓu n maggu, imi yeḥma lḥal. Yerna ulac tuget n ugeffur , acku akeṛmus iḥemmel lḥumman d lqella n waman. Yerna, d yiwet n tegwnit ideg yettaf iman-is : ulac aɣamac aṭas ara t-yessekwen, yessegmay, yettak-d iḥeblan ijdiden d tkeṛmusin timecṭuḥin yettkemmilen tiwwin, melmi d-yedda deg uḥbul neẓẓa . Tuget n wid yessnen, ur t-tteẓẓun ara deg waggur n wunbir, acku d yiwet n tallit i d-qublen ideflawen d igeffuren iǧehden n tegrest yellan d iɛdawen n ukeṛmus.

Akermus, ineqq-it udfel, yerna ilemmu melmi qqwan waman fell-as. Tikwal ɣas ma yemɣi-d anda qerben waman, ur yesgamay ara, ur d-yeggar ara tikeṛmusin s tuget neɣ ulac maḍi. Ntteẓẓu akeṛmus i uẓerreb n tmizar, yerna yettqerriɛ aḍu iǧehden ɣef yigran d tebḥirin n igumman ( lfakya ) d izegza (lxuḍra). Ma deg wanda tessagmer « lbeqɛa », nţţeẓẓu-t d izelman ( d lesḍur ) wa ddaw wa , yettaṭṭaf akal ur iqqaz ara d ijeṛṛafen . Gar ssdeṛ d wayeḍ, nettaǧǧa liseɛ anda ntteẓẓu isekla-nniḍen (tineqlin, tijunan, tifiras, aslen d uzemmur d wayen nniḍen ). Uẓẓu-s yeshel, anda ires, ad d-yemɣi ( tikwal ula d win yersen ɣef lqeṛmud yettakk iẓuran ), maca ɣur wid ijeṛben ssnen, tal lḥirfa tesɛa tamussni-s d wamek tettwaxdam. I wakken ad igerrez ukeṛmus d lɣella-s, yessefk ad as-ngerrez uẓẓu , ad as-nɣez targa ideg ara nger aḥbul neɣ sin , ad as-nerr akal ad t-neǧǧ ad yemɣi. Aggur ma iɛeṭṭel, ad yebdu ad yeggar iḥeblan ijdiden. Ma yella ur as-nerri akal, yettɛeṭṭil i wakken ad d-yefk iẓuṛan. Qqaren diɣen uqbel uẓẓu n uḥbul-nni , yelha ma neǧǧa-t ad yisliw cwiṭ. Ad yekkiw umkan-nni ideg t-id-nekkes,

i wakken ur t-ikeččem ara waṭṭan.

Imukan n wuẓẓu « Azebli » d « Uḥeṛṛi »

Win yebɣan takeṛmust ẓiden, ifazen di lbenna d lufa, yeẓẓu akeṛmus-is deg wakal n tfezza ladɣa deg win n yifrec d uẓrar. D wagi i d akeṛmus iwumi qqaren  » Aḥeṛṛi  » ur yekki leɣbar d lanegri ( angrais ). Ur tessegmay ara aṭas lǧedra-s. Aḥbul-is, ur yesɛi ara aṭas n usennan, degmi nxeddem deg-s  » taɣerrust » swayes d-nttekkes tikeṛmusin anda yeṛxa. Takermust-is, tezga tesɛa tacriḥt yelhan ufayen, ziḍet, bnint mačči d kra. Tettakk-d rriḥa amzun d lbanan. Telha d ddwa (figue biologique ). Ma d akeṛmus azebli i d-yezgan deg yizubal, tteẓẓun-t i zzṛeb, yerna yelha imi yesgamay aṭas.

Yettarew s tuget, maca tikeṛmusin-is d timessasin. Akeṛmus azebli, qqaren dakken yelha ladɣa i « zzit »-agi i d-ttekksen deg-s, acku yesɛa aṭas n yiɣsan. Melmi yella uɣamac meqqren, yettenṭaray ukeṛmus uzebli. Iḥeblan-is, ttmaggan kra n cwiṭ d imellalen, ttisliwen.  Dɣa ixetteṛ ukeṛmus-is, yettuɣal d aqẓiẓ.  Mi telliḍ takeṛmust, ad ak-d-banen ala iɣsan.

Afras n ukeṛmus

Yettwafras ukermus  am yisekla-nniḍen. Deg umedya. Yettwafras uzemmur  acku imdanen ttiḥwiǧen ccḍeb d yifer zegzawen i wakken ad ɛelfen iɣersiwen-nsen, yerna  ttiḥwiǧen asɣar i usewwi d useḥmu di tegrest. Ma d akeṛmus ɣef wakken i d-cfiɣ asmi kesben medden izgaren ( deg taddart n Mliḥa deg illulen usammer ɣur-neɣ qrib 20 n tyugwin deg yiseggasen 1970 ), nezga nettawi-asen-d iḥbulen i d-yettwacerfen s umger ( yettwabḍan d tiqujjimin timecṭuḥin ) i wakken ad ten-ččen ladɣa deg taggara n lexrif. Ulac aḥbul nettaǧǧa melmi ur d-yeggar ara tikeṛmusin. Ayen ur nlaq ara yakk, nettekkes-it, degmi izelman ( lesḍur ) n ukermus, zgan ulin d asawen.

Ɣur-sen lǧedra zeddigen tefres, tɛedda tafat d ubeḥri gar teṛkizin, degmi ula d tikeṛmusini d-ttakken, zgant ufayit ẓidit. Melmi nefres akermus, ur ilaq ara ad neǧǧ ayen akken i d-nefres di lqaɛa , acku imeqqi din din, ur yettɛeṭṭil ara. Yerna, ma neǧǧa-t, ad d-yaɣ akk tamazirt ideg yeɣli. I wakken ur imeqqi ara wayen akken i d-nekkes d-iḥbulen, yessefk ad as-nezwir isɣaren n yisekla-nniḍen ddaw-as, acku ur ilaq ara ad yennal akal . Melmi qquren yisɣaren-nni, ad as-nefk times di lawan n userɣi n ccḍeb, deg tegrest neɣ di tefsut. Melmi yerɣa uḥbul, ɣas ur yeqqur ara, tteffɣen-t waman, yettɣar . Zik melmi yesserka ukermus, yettuɣal d aquran yeḥḍem , nessaɣay yis-s times ladɣa di tegrest.

Tuksa n tkeṛmusin d tijja-nsent i tegrest

Cfiɣ-d i tlawin d temɣarin, zgant ttekksent-d akeṛmus ṣṣbeḥ zik melmi kan i d-tefrari tafat,  imi tella taṣmuḍi, ulac abeḥri i d-yettawin yid-s isennan ɣer wallen. Ma nebɣa ad d-nekkes tikeṛmusin, yerna ur xettrent ara, yesefk ad nissin amek ara d-nekkes takeṛmust. Ayagi yella ɣur widak-nneɣ yezwaren, wigi yeqqaren nesnulfa-d amek ara d-nekkes akeṛmus. Zik-nni iwakken ad yeḥrez Uqbayli tikeṛmusin i tegrest, yessen amek ara tent-id-yekkes s uqeḍmir-nsent ( acku mebla aqeḍmiṛ, rekkunt, ɣemmlent ) , i wakken ad tgerrez ugar tkeṛmust, ur trekku ara maḍi. Mi ara tt-id-nekkes, nessedday-d cwiṭ deg uḥbul (iḥder ) n ukeṛmus ara d-yegzem umdan s lmus.

Melmi i d-nesmed aṭas, ad tent-nefser i yiṭij kra n wussan. Asmi ara nwali yeqqur  uqeḍmir-nni, yeɣli-d iman-is, dɣa imiren ad tent-nejmeɛ, ad tent-nexzen deg yikufan. Deg lawan n tegrest, ad d-yettadam bab n uxxam ayen ara ččen netta d twacult-is. Maca, uqbel ad yecceqcer takeṛmust, yessefk ad tt-yerr ɣer waman n cwiṭ n lweqt alamma teṛḍeb, d wamek ara tt-yečč. Ad as-tiniḍ imiren i d-tettwakkes.Tagi d lḥirfa iḍefren imezwura-nneɣ, ahat uqbel leǧnas-nniḍen. Tura xeddmen am wakka di Meṛṛuk d lmiksik (mexique ), ladɣa wid i d-ijemmɛen aṭas n ukeṛmus i wakken ad d-kksen deg-s zzit.

Mouloud Sellam

Quitter la version mobile