«Ilaq ussezwer n tussna i uselmed»

Partager

Aɣmis n Yimaziɣen: Amek iga uselmed n tmaziɣt ass-a deg kra n wawalen?

Djamel Ikhloufi: Yella deg uɣerbaz azzayri. Wa d iswi amenzu. Amek i yella ass-a ? Aselmed n tmaziɣt yella-d s yiselmaden-iqbayliyen i yinelmaden-iqbayliyen deg tmurt n Leqbayel. Tamaziɣt a-tt-an deg yinaw unsib n ddula. Ulac aselmed n tutlyat ur d-nezzuɣur idles-ines, tasekla-ines, ansayen-ines, leɛwayed-ines, atg. Nekni, da, deg tmurt-nneɣ, nesselmad tutlayt ḥafi. Ad nesselmed tamaziɣt ḥafi, ad d-nessufeɣ arrac ara iḥercen deg tmaziɣt, ara yettun aẓar-nsen, ara yemḥun idles-nsen. Ma nkemmel, s wallalen i d-sbedden i uselmed n tmaziɣt, ad nɛerreb arrac-nneɣ s tmaziɣt. Yeshel ad tuɣaleḍ d izimer ad tḍefreḍ wiyaḍ, yuɛer ad tiliḍ d kečč. Yerna anect-a akk, yekka-d sɣur-nneɣ, seg wayla-nneɣ, seg wid yeqqaren d nekni kan i yellan i uselmed, seg wid i d-yessewjaden zeɛma allalen i uselmed. Yewweḍ-d lawan ad ǧǧen wid i d-yeffɣen s ugerdas n tmaziɣt seg tesdawit ad lethin deg tedyanin am ti. Timeɣnest telha, meɛna axemmem-is yeqqen ɣer wul. Yewwi-d, ad ilin wid ara yessezwiren tussna i uselmed n tmaziɣt. Lɛib, mačči imi d-gan idlisen-a d wahilen, lɛib ma yella faqen, mazal ttkemmilen akken. Anda-nniḍen, yella meɛna am uɣerbal acerbal, la ired la ustayen. Deg lwilaya, ad tafeḍ azal n 100 n yinelmaden i yeqqaren tamaziɣt. Aɣlif n Usegmi, rnu ɣur-s Asqamu Unnig, la ak-qqaren 32 n lwilayat i yeqqaren tamaziɣt. Iselmaden, azgen ameqqran seg-sen, d Leqbayel, ttidiren yiwet n liḥala, dayen ur yettamen yiwen. Wa, ḥettmen fell-as ad yesɣer tafransist ; wayeḍ, yesɣaray ɣef berra i sswayeɛ n uselmed ; wihin, la t-ttmuqqulen d aselmad ara d-yawin lebla, atg. Ma d ayen i sɣarayen, d lewhayem ! Yiwen ur yettmuqqul ɣur-s. Wissen imaswaḍen ayɣer i susmen, ur ten-id-yuli wawal ɣef wanect-a ? Selmaden s yidlisen n da i yinelmaden n dihin. Annaɣ mačči d imazɣawawalen !

Ulama aṭas n yiḍrisen n yimura d yinaẓuren ur nelli deg wahil, ur turǧam kunwi aya akken ad ten-tgem d timsirin i yinelmaden. Awal ɣef waya…

Taɣessa n uḍris mačči d aselmed n tutlayt. Taɣessa d allal i uselmed n tutlayt. Aselmed n tutlayt yeẓẓuɣur idles, leɛwayed, tigemmi, tissas, leḥmala, tayri, tamussni. Aselmed n tutlayt werjin ibedd ɣef tɣessa. Aselmed, amaqwa-k, win ibedden ɣef tzemmar, ur d-yelli i ulemmud n tɣessa. Aselmed n tutlayt d gemmu s yidles n uqcic ara ireṣṣin tikta n lehna, ccbaḥa d leḥmala. Aselmed s tzemmar ibedd s tudert n yal ass n uqcic, s yiḥulfan-is, s wuguren-is, s tikta-s. Ma nerra ccbaḥa d tayri d iwaɣezniwen i warrac nesselmad, ad nezzer deg lakul-nni i ira Xerrubi d Brahimi. Wid-a ttewten s uzduz-nni i d-yekkan seg lmecreq. Wid-a fernen abrid n tebrek i warrac-nneɣ. Neẓra-ten asmi i as-kkren i Matoub, i Said Mekbel, i Tahar Djaout, i Chab Hasni, i Alloula, i wiyaḍ. Aselmed n tmaziɣt ad d-yili s uselmed n tutlayt, n tɣessa n yiḍrisen, n wanaw, n tjerrumt, n tirawalt, i usnerni n uqcic deg ccbaḥa, deg talwit, deg tayri. Iselmaden, aṭas seg-sen, ur rujan ad tbeddel tmuɣli n At Ufella. Kkren-as i twaɣit yezgan teqqaz. S wakka kan ara neffel i udrar, ara neffel i tallast yentan deg lakul azzayri. Ungalen d yidlisen ggten tura. Nekker iman-nneɣ akken ad as-nekker i uɣbel n yiḍrisen d wahilen. Ayɣer ? Ilaq ad iwali walbeɛḍ ayen yellan d iḍrisen deg yidlisen n uɣerbaz. Ziɣen, deg tmaziɣt, ala sin i yettarun. Azal n 70 n yiḍrisen unsiben s nesselmad deg lakul. 46 seg-sen uran-ten sin : yiwen ur nelli d amaru gar-asen. Amek akka ? Ɛni, ulac wiyaḍ ! Ɛni, ur ssinen ara ungalen n Amar Mezdad, Mohand Ait Ighil, Rachid Alliche, Kaysa Khalifi, Lynda Koudache, Said Sadi, d wiyaḍ. I tmucuha, ɛni xussent ɣer Leqbayel, ɣer Yimaziɣen? Imeskaren n yidlisen, rran-d, suqqlen-d timucuha n wiyaḍ ɣer teqbaylit. A tawaɣit !

Ahat ad aɣ-tawiḍ ɣer ccfawat n uɣmis l’Hebdo n Tmurt. Amek i d-yettili usufeɣ-ines deg tallit-nni?

Aɣmis Hebdo-n-Tmurt, kkren-as snat n trebbaɛ : imeɣnasen n tmaziɣt akked yineɣmasen-imeɣnasen n tugdut. Gar-asen, lliɣ nekk. D tikelt tamezwarut i greɣ ɣer tɣamsa. Yerna fernen-iyi ad iliɣ ɣef uqerruy n yisebtar n tmaziɣt. Ẓriɣ d ayen yuɛren. Deg lawan-nni, kra n uɣmis s tmaziɣt yellan, ilul-d akken ad yemmet. Ugadeɣ ad falṭiɣ !Ur bdiɣ almi i d-ḥuddeɣ timsal n tɣamsa. Nudaɣ, wwteɣ zelmeḍ-yeffus, zeggreɣ imir seg tsekla ɣer yisallen. Taɣamsa tebna ɣef yisallen mačči ɣef tmucuha, ansayen, isefra, tasekla. Γas ad ilin, d ayen yerzan isali i d-yewwi ad yefk yiwen azal. Hebdo-n-Tmurt yebḍa ɣef sin n yimuren : amur i tmaziɣt s 8 n yisebtar ; amur i tefransist s 16 n yisebtar.Tidett ad tt-id-nini, nekk akked yimeddukkal, newwi-d tamuɣli tamaynut i tɣamsa s tmaziɣt. Nessezwar izen ɣef tsekla, nezger seg yisefra d wansayen ɣer win n usiweḍ n yizen s tmaziɣt i yimeɣriyen, nger tamaziɣt deg usebter amezwaru n uɣmis. D aya i yeǧǧan aɣmis Hebdo-n-Tmurt ad yesɛu isallen ɣef tmurt, isallen sya d sya, urar, tigejdit, isallen n tɣiwanin, atg.

Imi teqqneḍ ɣer umezruy n tɣamsa tamaziɣt, amek tettwaliḍ azekka-s?

Azekka-s s warraw-is i warraw-is. Tidi tettawi-d udi. Yewwi-d ad as-nekker, ur nfeccel. Seg wulac, yella-d wayen yellan. Yelha neɣ dir-it, yettseggim ! Yettwenniɛ ! Imi yuɣ aẓar, anagar aǧǧuǧeg ara yeǧǧuǧeg. Ass-a, llan yiɣmisen i yesɛan isebtar s tmaziɣt, yella usebter n lanternet APS s tmaziɣt, llan yisebtar s tmaziɣt ama deg facebook ama d wiyaḍ. Tamaziɣt tezger ɣer tiliẓri. Azekka, d arrac yeqqaren tamaziɣt ara yessutren iɣmisen s tmaziɣt. Yewwi-d kan ad nḥader ur as-neqqar tedder tɣamsa s tmaziɣt dayen ad nekker ad nesbender. Mazal, ur newwiḍ s anda sawḍen lejnas. Ilaq ad tezger s warraw-is ɣer tin ara yuḥwaj yimeɣri. Imeɣriyen ma tjebbed-iten tmaziɣt, ad tidir ; ma tesserwal-iten, ad temmet. S warraw-is ara tedder, i warraw-is ara tedder.

Tanemmirt. Awal-ik n taggara…

Amecwar nelḥa-t, ad t-nelḥu jmiɛ. Abrid i nuɣ, abrid ara naɣ d win ara yekksen tallast ɣef wallen, d win ara yerren azal i wayen d-yeǧǧa Massensen, Kahina, Mulud At Mɛemmer, Saɛid Meqbel d wiyaḍ. Amecwar ad yeffel i tizi ma neẓẓa leḥmala, tayri, tilelli d usirem deg yirgazen d tlawin n uzekka. Amecwar i d-newwi ur d-yekki seg wulac, ur d-yeffil seg uɣamac. Yella-d s usfel, s yidammen n waṭas n wid yefkan tudert-nsen akken ad nesselmed nekni, ass-a, tamaziɣt. Tamaziɣt d tayri, d talwit, d tissas, syin ad d-tettbeɛ tutlayt. Amennuɣ ɣef tmaziɣt mačči d amennuɣ ɣef tutlayt. Tamaziɣt d tamuɣli i uressi n Tferka n Ugafa, i usnerni n Tmazɣa, i tuffɣa seg leqyud icudden ɣer lmecreq. Ur nelli d “lmeɣrib el ɛarabi”. Nekni d Imaziɣen n Tferka n Ugafa. Yenna-as yakk Massensen : “Tafriqt i Yifriqen”. Ilaq ad neḥsu amennuɣ ɣef tmaziɣt am tmes deg walim, ad tekker, ḥedd ur yeɛlim.

Yesteqsa-t Mhenni Khalifi

Partager