Ur yettɛeṭṭil ara uḍebsi amaynut n Buǧemɛa Agraw

Partager

Armi d taggara n useggas-a i ihegga i tuffɣa yiseɣrez amaynut n ucennay n tezlit tamḥaddit Buǧemɛa Agraw. Aya imi yella yetturaǧu ad yili deg ulzuz taggara n unebdu yezrin, maca yeḍra-d wayen yeǧǧan ttiɛad ad yettwawexxer, abeɛda segmi yettwaṭṭef yiwet n tallit utiknisyan-is Farid Ḥerfi mi yuḍen baba-s. Imir-nni yella yenna-aɣ-d Buǧemɛa Agraw s timmad-is, lemmer tuɣal i netta kan, tili aṭas-aya segmi d-ilul umaynut-is. Maca, imi iqeddec akked ugraw n yimdanen, llant kra n tlufa i d-yettḥettimen awexxer, aɛeṭṭel neɣ d aḥbas. D acu, tikkelt-a yusa-d uɣilif d amecṭuḥ si tama-nniḍen, armi i d-iban yesḥassef buhan bab n tezlit « Yečča-k ma yelluẓ ». « Tura akka d ugur n luzin i d-ixeddmen iḍebsiyen n ccna i yi-iɛeṭṭlen. Wamma ayen yeɛnan asiẓreg, ulac akk aɣilif si tama-nni », i aɣ-d-yenna mmi-s n Semɛun, Buǧemɛa Agraw. Send ad d-yernu ɣef melmi ara d-yeffeɣ yiseɣrez: « Yewwi-d ad d-yeffeɣ walbum-a ussan-a n sdat-neɣ. Ahat deg wass n 4 neɣ 5 deg yennayer-a. Lḥasul, ad yili di ssuq send Yennayer-nneɣ ». Ad d-nesmekti d akken ad ilint deg yiseɣrez-a amaynut n Buǧemɛa Agraw sa (7) n tezlatin, akked yiwet s uẓawan kan. Ma d azwel i as-yefren tikkelt d « Ur i yi-ttqelliq ara ». Seg-s nezmer ad d-nefhem addad n yal amdan uɣur caḍent tlufa, syin ad d-yas kra ad d-yernu aqelleq d uɣilif. Aredmani, iban ilaq-as asmuzget iwatan i yiseɣrez-a n unaẓur bu n 66 n yiseggasen imi, akken i aɣ-yesnum, ad yili deg-s uzɣan n tmetti, akked ccna amḥaddi i yebda seg temẓi-s yakan.

M. K.

Partager