Tamaziɣt deg ukayad n BEM

Partager

Acḥal ur numin ad ḥeḍren ad tekcem tmaziɣt deg uɣerbaz azzayri. Yewweḍ-d lawan-is : tekcem ɣer uɣerbaz, ɣaren-tt yinelmaden, llan yiselmaden d tselmadin, llan yidlisen, llan yikayaden n tmaziɣt ama deg le BAC ama deg le BEM. Dɣa, awal sin ad tesleḍ Ben Bouzid d urbaɛ-is, ad aɣ-d-cennun, ad aɣ-d-qqaren ɣaren-tt warrac d teqcicic. Amek i tt-ɣaren ? Amek i tt-sɛeddayen ?

Am yilindi, am useggas-a. Sel kan ! Arrac yesɛeddan tamaziɣt deg le BEM, kecmen ɣer tneɣriyin, fkan-asen-d iselmaden, i yuɣalen d iɛessasen n yiwen n wass, tiwerqatiin n ukayad. Inelmaden d tnelmadin wehmen, fejɛen ; ṭṭfen-d 6 n twerqatin i ukayad n tmaziɣt ! D acu d wa ? Akayad n ssaɛa d uzgen s setta n twerqatin ; ur ttfakkan, ur xeddmen, ur ttxemmimen, ad ttarun.

D ayen i d-yessekkren aḥerḥir deg yiwen n uɣerbaz. Am yiselmaden, am unemhal, ur ẓrin d acu ara xedmen amek ara frun tadyant-a. Sawlen ɣer tenmehla, ulac wi ẓran amek. Lemzeyya kan, yella yiwen n uselmad n tmaziɣt di Lmoudiriya, dɣa yessefhem-asen-d tawaɣit n Ben Bouzid. Ziɣen d yiwen n ukayad, d tazrwat n uḍris i yura uneɣlaf n Tarbiya El Waṭaniya s tlata n yigemmayen yemxalafen. Akayad, uran-t s yisekkilen n taɛrabt, s yisekkilen n tfinaɣ akked yisekkilen n tlaṭinit.

Fhem kečč iwacu ? Iselmaden sɣarayen tamaziɣt s tlaṭinit, inelmaden ɣaren s tlaṭinit, idlisen uran-ten s tlaṭinit ; ma d akayad s teɛrabt, s tfina&#611,; s tmaziɣt. Ayɣer ? D tasertit deg uɣerbaz ta a Si Ben Bouzid ! Waqila d tidet, iselmaden steɛmilen sɣarayen, inelmaden steɛmilen ɣaren, lḥukuma steɛmil tettxellis…

Djamal Ikhloufi

Partager