Aγmis n yimaziγen deg usentel n ukatay n turagt (liṣuns) n tmaziγt.

Partager

Tasleḍt n wawalnut, awalen imerḍilen d tucḍiwin n tira deg yisebtar ‘’Aγmis n yimaziγen di ‘’La dépêche de Kabylie’’ d asentel n ukatay n turagt n tmaziγt i d-heggant, ass n larebεa iεeddan, tlata n tnelmadin n tesdawit n Tizi Wezzu : Ḥacmi Nağat, Tisegwin Ğamila akked Yunsi Lidya. Di tezwert n ukatay-agi, smektant-d ciṭ n umezruy n tγamsa tamaziγt. Syin nnant-d iacimi i fernent asentel-agi. ‘’Nefren aγmis-agi d asentel n leqdic nteγ i wakken ad nexdem tazrawt d tesleḍt i tutlayt tamaziγt (taqbaylit), d wamek i tt-ttarun deg yisebtar-agi.’’

Tasleḍt-agi tebḍa γef tlata n yixfawen : asnulfu n wawalen, awalen imerḍilen, ma d ixef aneggaru yewwi-d γef tucḍiwin n tira. Di taggara fkant-d tnelmadin-agi kra n ’’tifrat’’

Ixef I : asnulfu n wawalen : mbeεed mi d-smektant amek i d-yettili usnulfu n wawalen ama s usuddem, asuddes… ɛeddant γer useγti n kra n wawalen i d-kksent seg uγmis n yimaziγen. Aseγti yella-d daxel n yiwet n tfelwit anda ara naf tucḍa d useγti ines. Di tegrayt n yixef, tinelmadin nnant :’’ugur i yellan d tira, ineγmasen ttarun s tucḍiwin.’’

Ixef II : awalen imerḍilen : deg yixef-agi, mmeslayent-d γef wansi i d-tekken wawalen imerḍilen. Γef wakken i d-urant, amur ameqqran n wawalen-agi kkan-d si taεrabt syin d tafrensist, llan ula d wid i d-yekkan si tlaṭinit s umata.

Di tegrayt n yixef, walant : ’’imerḍilen i sseqdacen s tuget ttwareḍlen-d si taεrabt tunṣibt.’’ Γef wakken d-nnant, di&gamma,; ‘’asemres n wawalen-a yettḍurru amawal n tutlayt.’’

Ixef III : tucḍiwin n tira : deg uḥric-a, bedrent-d tucḍiwin i yettilin ama d tid yeεnan taseddast neγ timsiselt. Ad naf yal tucḍa s useγti ines di tfelwit.

Ma di tegrayt, ha-t-a wacu i d-urant (ad t-aruγ akken i t-id-urant deg ukatay ; s tucḍiwin nsent) :’’…nufa aṭas n tucḍiwin i yellan deg yimagraden n uγmis, ladγa tid n tseddast, temsiselt d tesnalγa. Neṣleḍ-iten, syen nesseγti-ten iwakken ur ttuγalen ara ad tent-xedmen ar zdat.’’

Di taggara n ukatay, walant d akken : ’’aswir n tutlayt s wayes ttarun ixus, ur tesεi ara aswir yelhan, acku stehzayen yimeskar imi ttaken azal i yizen ugar n tutlayt, …d wagi i d ugur amenzu i yeğğan aswir n tutlayt ad yergel.’’ Ma d tifrat i d-fkant d ta :’’i wakken ad sneflin (A.Y, Aγmis n Yimaziγen) ilaq ad sneflin imagraden nsen, i wakken ad sneflin imagraden-agi ilaq ad qeεden tutlayt s wayes ttarun, i wakken ad teqεed ad d-nsumer kra n tifrat :

– Asekcem n yiseγtayen γer uγmis i wakken ad sersen tilist i tucḍiwin-agi.

– Ilaq ad ttuγalen yal tikelt s imawalen i wakken ad sqedcen awalen yellan di tutlayt nne&gamma,; syin ad sneqsen asexdem n wawalen ireṭṭalen.

– Aselmed n tutlayt n tmaziγt akken iwata.

Hocine. M

Partager