Aselmad deg tmetti, ma mazal ccan-is?

Partager

D tidet asegmi n uqcic ibeddu sɣur yemma-s, d tidet d axxam i d aɣerbaz amenzu n uqcic. Meεna, yiwen ur yezmir ad yeffer d akken aselmad deg uɣerbaz amenzu yettkemmil i usegmi-nni, dɣa yetturar nnuba tameqqṛant deg ttrebga n uqcic, rnu i uselmed-is daɣen. Ma yella nemmeslay-d ɣef ccan d wazal n uselmad gar zik d tura, yewwi-d fell-aɣ ad d-nini tidet, imi leqder-nni i yesεa zik yugar s waṭas win n tura. Dɣa zik, ama d anelmad, ama d timetti, neɣ d imawlan, fkan-as azal i uselmad, ttqadaṛen-t nezzeh.

Ma yella di tallit-a, inelmaden s umata, ladɣa deg uswir alemmas, akked tesnawit, uɣalen ur cliεen ara deg yiselmaden-nsen, llan wid yewwḍen armi i ttnaɣen yid-sen. Meḥsub ula d imawlan, ttekkan deg waya, acku stehzayen deg warrac-nsen; ur steqsayen ara fell-asen ma qqaren; ur ttnadin ara ma yella wacu i yeḥwaǧen. Seg tama tayeḍ, mmi-tsen ma yesεa aɣbel d uselmad-is, ad fken srid azref i terwa-nsen. Ɣef usentel-a, nesteqsa kra n yiselmaden i yesεan aṭas n termit deg useɣṛi, nufa-ten sεan akken ma llan yiwet n tmuɣli. Dɣa nnan-aɣ-d : « Zik, ur nuḥen ara ttawilat yellan tura, meεna arrac ḥemmlen taɣuri, qqaren seg wulawen-nsen, ula d aselmad ttwalin-t d ttawil ara ten-yessufɣen seg tallast ɣer tafat.

D ayen i ten-yeǧǧan ttεuzzun-t aṭas ». Kemmlen deg wawal-nsen, nnan-d : « Ma d tura, kullec yella, ḥaca win ur nebɣi ad iɣeṛ, ama d idlisen, ama d ttawil n tsenselkimt, ama d internet. Lameεna, timetti tesruḥ yiwet n temsalt i yesεan azal meqqren : d asegmi. Ihi tura deg tallit-a, bran warrac i wayen yelhan am tɣuri, ttfen deg yir wansayen. Nessaram ad as-d-yuɣal ccan-is i uselmad, acku d netta i d llsas n tmussni ».

K.K.

Partager