Accueil Tamazight ‘’Ilaq ad ttwasemmin yiberdan d yimekwan s yisem Imache Amar’’

Chabane Imache, d mmi-s n Imache Amar, d amaru : ‘’Ilaq ad ttwasemmin yiberdan d yimekwan s yisem Imache Amar’’

330
- PUBLICITÉ -

Deg tdiwennit-a, newwi-d awal akked Chabane Imache ɣef umecwar n ubabat n Umussu aɣelnaw d ENA, Imache Amar. Am wakken i d-yefka kra n ssebbat n umgarad  i yellan gar Imache akked Messali, ladɣa deg wahil n Umussu aɣelnaw.    

- PUBLICITÉ -

Aɣmis n yimaziɣen : Aseggas-a, ad yili usmekti n Imache d afessas kan, mačči am yiseggasen iɛeddan. Ma nezmer ad nẓer acimi ?

Chabane Imache : D tidet, aseggaas-a ad yili usmekti wis 61 n tmettant n baba-t-neɣ Amar Imache, d afessas kan, mačči am yiseggasen iɛeddan. Aya s sebba n watṭṭan-agui n  Covid-19 i yuɣen timura n ddunit merra.

Imache, yettuneḥsab d ababat n Umussu aɣelnaw. Acu i t-yerran deg umḍiq-a ?

Yettuneḥsab Imache Amar, d ababat n Umussu aɣelnaw imi yella d yiwen seg yimezwura i d-ixelqen akabar « Itri n tefriqt ugafa/ l’Etoile nord-africaine » di meɣres 1926, u daɣen yufrar-d s leqdic-is armi yuɣal d amaray amatu  (Secrétaire général de l’ENA) n ukabar-agui i yekkaten ɣef timunent n 3 tmura n Tefriqt ugafa (l’Algérie, le Maroc, la Tunisie) i yellan, di tallit-n ni, s ddaw n uḍar n leḥkum amesbaṭli n Fransa. Yettusenṣeb deg umekkan-is d amaray amatu  deg  unejmuɛ amatu i d-yellan ass n, 28 maggu 1933 (Assemblée générale de l’ENA). Zyada ɣef wanect-a, yuɣal d imḍebber n tira deg uɣmis El Ouma yessawaḍen awal n l’ENA (organe du parti).

Xas ulamma fell-as i tebna tuddsa ENA, meɛna cciɛa yewwi-tt ugar Messali. Acu n ssebba n waya ?

D tiḍet yella waya imi Messali d yiwen umdan i yekkaten ugar i waken ad d-ibin netta s timmad-is, ad yesɛu cciɛa. Aṭas n yimeɣnasen iqbayliyen i yesseɣleḍ, ddan deg ubrid-a. Uɣalen ɛad ttɛebbiden-t, ad as-tiniḍ d Rebbi-nsen. Leqbayel-agi, ur nesɛi acemma n Teqbaylit, i yeddan yid-s, ḍeffren tiktiwin n Messali. Syin, kkren-d mgal tid n Imache Amar i yessawalen ɣer tugdut, tiktiwin yessaẓayen ɣer sdat, yesnernayen tudert tatrart. Xas akka, meɛna qqimen kra yid-s. Deg yiwet n tebrat i yura Imache ɣef waya, yenna : ‘’ I kečč ay aɣref ameɣbun, akka kan ara teqqimeḍ deg nniyya-nni-inek i swayes i ak-ttkellixen ?  Tettwakkseḍ-d deg ubaxix, tuɣaleḍ la tessexdameḍ win i t-yugaren. Nessaki-k-id deg yiḍes n uɛebbed n umdan ! Nwelleh-ik i wakken ad twaliḍ u ad tfehmeḍ, ad tḥekkmeḍ yal taɣawsa. Ha-t-an teqqleḍ ɣef tgecrar sdat n umdan i tɛebbdeḍ !  Tettɛebbidḍ ula d anẓaden n tamart’’. Asmi tewwi Lezzayer timunent, iderreg udabu azzayri amezruy n yimeɣnasen n tidet, ttwakksen seg leḥsab.  

Turam aktayen-is, kunwi s warraw-s. Awal ɣef waya…

Aktayen i d-yeǧǧa, rɣan akk di lweqt-nni n tegrawla. Asmi sliɣ s wayen yexḍem d wayen yura, bdiɣ ttnadiɣ deg yiseggassen 1980. Di lweqt-nni, mazal kra n yimeɣnasen n ENA, ufiɣ kra n yiḍrisen-ines, ladɣa tira yettwarun s tmacint Adaktilugraf. Fkiɣ-ten i tezrigin SNED, (Ala nettat i yellan imir), qeblen ad ten-id-suffɣen, lamaɛna qqimen yuli-ten uɣebbar deg leqjur. Nezmer ad d-nini, tusa-d d lewqama dɣa, imi seg yimir rniɣ ufiɣ-d iḍrisen-nniḍen. Jemɛeɣ-ten-id  akk, syin suffɣeɣ-d adlis ‘’ « l’Algérie au Carrefour – La marche vers l’inconnu’’ i d-yeffɣen deg useggas n 2012.  Seg tama-s, gma Mohamed, yura yiwen n udlis-nniḍen deg useggas 2015 iwumi yefka azwel : « Amar Imache un pionnier occulté », anda i d-yules amecwar-is asertan akked kra n yiseggasen i yedder deg tmurt mi d-yuɣal deg useggas 1947 armi d lmut-is deg useggas n 1960.

Acu ilaqen i wakken ad as-yuɣal wazal i as-iwulmen i Imache ?

 I wakken aḍ as-yuɣal wazal i as-iwulmen, ilaq ad yesṭeɛref  yis-s Uɣlan azzayri. Ad d-yili waya s useɣti n umezruy anda ara yeṭṭef Imache Amar amekkan-is n tidet, amekkan ara as-yerren azal yuklal am netta am wid i t-yecban. Am wakken ilaq ad ttwasemmin yiberdan d yimekwan s yisem-is. Akka kan i nezmer ad nerr tajmilt i win yefkan tudert-is ɣef tlelli n tmurt-is.

Mazal ahat ad d-tarum ɣef leqdic-is ?

Leqdic  yettkemmil, axater ayen nebɣu nexdem-it i urgaz-agui, ḍrus ɣef wayen yexdem netta.

Awal n taggara…

Ssarameɣ aḍ yerreẓ lqiḍ, ad tifrir tagut, ad d-yecreq yiṭij i wakken ad teḍher tiḍet u aḍ yuɣal wasif ɣer umekkan-is. Ad tuɣal zzit s asɣar, ad yifrir umezruy n uɣref amaziɣ. Tamurt, ad tt-sǧuǧgen warraw-s

Yesteqsa-t Hocine Moula  

- PUBLICITÉ -