Mmi-s n baba n Qasi Ifaraten

Partager

Deg unnar n ccna, yessufeɣ-d ussan-a kan unaẓur Qasi Ifaraten aḍebsi d amaynut, d wis semmus segmi yebda amecwar-is deg tazwara n yiseggasen n 1980. Nezmer ad d-nini deg yiseɣrez-a bu sebɛa n yizwal, iwumi yettunefk uzwel Mmi-s n baba, yewwi-d umeskar ɣef tlufa i icudden srid ɣer tmetti, ɣer umdan n tallit-a tatrart, ɣer yir aseqdec n ddin ɣer tmagit s umata.

Deg tezlit tamezwarut dɣa, s yisem n « Asegna », yettmeslay-d ucennay ɣef tmunent n tmurt i iɣil ugdud ad d-teglu s yiṭij, taggara turew-d asigna. Deg tis snat ara d-iḍefren, « Ccix Lɛerɛar » d awal ɣef wid yesseqdacen ddin i yiswan isertanen. Ma yella deg « Mmi-s n Baba », yettwasqerdec s umata usentel n tegmat i iweɛren buhan mi ara tefreq ur teddukkel, ideg yemmesteqsa bab n tezlit “D acu i yuɣen tagmat ass-a?“. Syinna, ad d-tas tezlit « Tutlayt-iw » deg umḍiq wis ukuẓ. Akken i d-yeqqar yisem-is, yecna deg-s Qasi Ifaraten ɣef tayri n tutlayt-is d wazal-is deg tudert n yal ass. Ɣef tallit-nni mi tella tettwarkeḍ, d wamek i yessefk tura leqdic fell-as.

Deg tezlit-a, tella talilt ideg kkin kra n yicennayen, gar-asen Ḥmed Neccaf. Deg taɣect « A win iferrẓen timsal », ad d-yemlil umseflid akked usentel icudden ɣer liḥala n tmurt d yilemẓiyen i irewwlen ɣur win i ten-yesṭeɛmren iḍelli. Deg tin send taneggarut, s uzwel « Ur umineɣ », yessaweḍ-d ucennay taluft n wid yesserbawen tasreḍt, nutni d imdedukkal n cciṭan di tudert. Ma yella deg tneggarut, iwumi isemma « Ayla n medden », yebder-d unaẓur taluft n wayla d wamek i t-yettnawal tikwal umdan s yir nneyya, neɣ yessexdam tiḥila akken ad t-yaker.

Ugar n yimeslayen iweznen, ula d allalen n uẓawan i yettwasqedcen fkan-as ccbaḥa i walbum-a, i d-yeffeɣen ɣer Teẓrigin Yen Music n Leqser, di Bgayet. Akka tura, yettnuzu di kra n yimeḍqan, imi ugur n ufraq yeḍḥa-d iɛumm deg wayen yerzan aḍebsi n ccna. Akken i d-qqaren yicennayen, segmi yettwaseqdac internet, yuɣ-iten ayendin uḍebsi. Ɣas mazal ileḥḥu, wanag drus maḍi ma nwala i yiseggasen yezrin.

M. K.

Partager