« Tawaɣit » n ucennay Saɛid Afrozaf

Partager

Yuɣal-d ucennay AFROZAF s uḍebsi amaynut, wis tlata, iwumi yefka azwel « Tawaɣit », i yecna akked Karim ABRANIS, mbaɛd imi d-yewwi amecwarines waḥd-s iseggasen-agi ineggura. Ma nuɣal-d ciṭuḥ s amezruy n yisem AFROZAF, ad naf d akken d isem n yiwet n terbaɛt n ccna n tezlit taqbaylit i d-ilulen deg useggas n 2007, di taddart n Agarsafen, taddart i d-yezgan deg umalu n teẓgi n Ukeffadu, di tɣiwant n At Yeǧǧaṛ, deg usamar n Tizi Uzzu. S uẓawan atrar, tessaweḍ terbaεt-agi, ad tessekles aḍebsi-ines amezwaru i dyeffɣen deg useggas-nni yezrin s uzwel Taferka. Ha-t-an ubruy seg-s :

«Tḥemmleḍ tamurt-ik,

tenniḍ idles d aɣerfi Tugmeḍ-d tudert-ik

I ugdud akked tmetti

Tekkreḍ teskefleḍ-d at zik

S tira zeddigen d tmussni

At n wass-a, d tajmilt-ik

Ccfan i at yiḍelli »

(Taseddart deg uḍebsi TAFERKA 2007)

D aḍebsi n setta n tezlatin. Yewweḍ yakk tameẓẓuɣt n yal Aqbayli anda ma yella. Yuɣal-d ṣṣut-nsent si rebεa n tɣemmar n ddunit. Slan i tezlatin-nsen deg umaḍal meṛṛa anda ttidiren Yiqbayliyen. Gar tezlatin akk ccnan, ad naf tizlatin n tayri, uguren n yilmeẓyen di tmetti d iεewwiqen i d-ttmagaren yal ass, d wansayen akked d tejmilin.

« Awal d ifeddun D ccna imezwura

Yezzi-d i lkanun

Yedduri tasga

S wid iceffun

I swayes nettgalla

D wid yettarun akkenbilaq ass-a

(Taseddart-nniḍen deg uḍebsi TAFERKA 2007)

Ma n uɣal-d s aẓaṛ n umeslay «AFROZAF», yekka-d si tefyirt i yenna ugellid amaziɣ Maṣiniṣa «Tafriqt i Yifriqen» ; « l’Afrique appartient aux Africains » neɣ « l’Afrique aux Africains » ; D tafyirt i yuɣalen mechuṛen deg umaḍal. Deg useggas n 2012, tuɣal-d terbaεt-agi s uḍebsi amaynut azwel-ines :  »Ddu d uḍar-ik », anda rran tajmilt i tcennayt, tamyarut, tameɣnast Taweṣ ƐEMRUC :

« Wali wali

Akken d uḍan

Tɣab tziri

Ulac afennan

Aḥlil a win ur neẓri

Sani ara aɣ-yessers zzman

Nedder neḥder nettwali

Sani ara aɣ-yessers zzman »

(Taseddart deg uḍebsi DDU D UḌAR-IK, 2012)

Imeslayen n tezlatin-nsen, d taqbaylit-nni jemεen irebbawen n yidurar, selsen-asen aẓawan atrar akken tizlatinnsen ad d-zzint i umaḍal meṛṛa :

«Di tikli ur neǧǧi amkan

Ḥfan iḍarren

D akessar neɣ d asawen

Iswi-nneɣ yiwen

Ur d-neclig deg udfel, lehwa,

Iṭij n smayem

Deg wulawen tella nniya

Leslaḥ d asirem».

(Taseddart deg uḍebsi DDU D UḌAR-IK, 2012)

Maca, yal mi ara d-tlal terbaεt n ccna, ad d-yass wass iεeggalen-is ad mferragen yakk, yal wa ad yeddem abrid-is, ad iruḥ, meεna ttɣimin wid i ttyessidiren. Ihi ula d tarbaεt AFROZAF ur tt-yezgil ara iɣisi. Zrin yiseggasen, ttensaren yiεeggalen-is yiwen yiwen, yal wa s sebba swayes iruḥ, yeqqim-d Said weḥd-s. Saɛid ur yebri ara i ṭṭbel n ccna deg waman, yeddem snitra-ines yessewjed-aɣ-d aḍebsi amaynut deg useggas n 2019, azwel-ines : Tawaɣit, i yecna akked ucennay Karim ABRANIS.

«Albaεḍ, yuɣal-aɣ d Ṣelṭan

Ikref akk agdud

Win yufa sdat-s ad t-yeḥqer

Xas ma d ameslub

Asmi i t-dewwer fell-as ddunit

Iɣab gar lefḥul

Iḥqer-it ugrud

Ahya tawaɣit-ik».

(Taseddart deg uḍebsi TAWAΓIT 2019)

D amekdi n yimeslayen n teqbaylit tazedgant akked uẓawan atrar i ijebbden tameẓẓuɣt akken ad slent i tezlatin ḥlawen yessuzunen allaɣ n umdan. Yewwi abridis akken i t-id-yebda, yettani isental tettidir tmetti i deg yettidir, uguren n yilmeẓyen, tayri d wuguren n yal ass.

«Xas ma ɣezzifeḍ ay iḍ

D uleqrar ad yali wass

Ad tthuzz, ad tezwi aceṭṭiḍ

Yal wa ad inadi ɣef tarwa-s

Tenquqel tferka i teǧǧiḍ

Ttbanent-d akk tilas

Zdeɣ agu d usemmiḍ

Iṭij, ad d-tili nnuba-s».

(Taseddart deg uḍebsi TAWAΓIT 2019)

Fahim Messaoudene

Partager