Ttruḥun wudmawen, ttɣiman-d yismawen

Partager

Ass-nni n lexmis, 5 yunyu 2019, i zemmen 17 n yiseggasen ɣef wasmi teḥzen tezlit taqbaylit, terna teǧǧel. Tuɣal d tagujilt, imi i tt-yeǧǧa yiwen gar tgejda-s, acu kan yeǧǧa-as-d. Anwa ur necfi ɣef wass-nni n larebɛa, 05-06-2002, mi d-yewweḍ lexbar, teḥzen temnaḍt n Makuda imi yemmut mmi-s i d-trebba acḥal d aseggas. Yeɣli-d ṭṭlam deg uzal qayli, qlil n win yumnen ayen yesla. Iruḥ yitri n ccna n teqbaylit, i yesuzunen ayen din d ilmeẓyen. S ṣṣut-is ḥninen, yeččuren d sser d wawal iweznen i yezdeɣ ulawen n medden.

D acennay n tayri zeddigen d wuguren n tmetti taqbaylit. Acḥal d ulawen i yezhan, acḥal n tmeɣriwin icebbeḥ s tezlatin-is igerrzen mačči d kra. D ilemẓi n 45 n yiseggasen kan d leɛmer mi medlent wallen-is, tcelqef-it lmut, yeǧǧa ddunit ur tt-yeṛwi, yezger ɣer laxart. Wagi ihi d acennay ameqqran Ḥmiduc, iwumi iɣab ṣṣut-is d wudem-is, maca mazal tizlatin-is suzunent win ara asent-yeslen.

Tameddurt-is akked umecwar-is di ccna

Ḥmiduc, neɣ s yisem-is aḥeqqani Ḥmed Xeddim (Ahmed khedim), d acennay n teqbaylit yerna d amedyaz. Ilul ass n, 14 ɣuct 1956, deg Agni n Waklan deg taddart n Ɛeṭṭuc, taɣiwant n Makuda, deg lwilaya n Tizi Uzzu, deg tmurt n Leqbayel.

Deg useggas n 1964 i yecna i tikkelt tamezwarut ɣef usayes akked ucennay Racid Meṣbaḥi, dɣa yefka-as afud meqqren akken ad yecnu. Tizlit akk tamezwarut yecna d asefru-nni «A Wiza semmeḥ-as» i yura s timmad-is. Syin akkin yebda asekles n yiḍebsiyen armi yeṣṣaweḍ 11 n yiḍebsiyen. Amezwaru yecna-t deg useggas n 1980, ma d sin n yineggura yessuffeɣ-iten-id deg useggas n 1993.

Yesɛa yiwen n ṣṣut dayen kan, d win n waqqur. Ulac ilemẓi neɣ tilemẓit ur yesuzen ara, ḥemmlent akk yilmeẓyen. Yecna gar 1978 armi d asmi yuḍen di 2001. Deg useggas n tefsut n yimaziɣen (1980), yessuffeɣ-d tasfift-is tamenzut iwumi isemma «Kret ay ayetma !», ideg llant 09 n tezlatin. Gar-asent : A Wiza semmeḥ-as, Kkert ay aytma ! Seṭṭac di leɛmer-is, Lbumba, Nadya ruḥ…atg. Syin akkin, seg useggas n 1980 armi d 1986, yessuffuɣ-d tasfift di yal aseggas. Ffɣent-d akken myezwarent: Inna-as inna-a 1981, Lemḥiba-w temmut 1982, kker a gma ad nruḥ 1983, Sidi Lmir 1984, Lezzayer-Tunes 1985, Targit 1986. Tin ɣur-s, yeqqim armi d 1988, i wakken i d-yerna tasfift-agi Ayayay, syin yerna 3 n yiseggasen d wakken i d-yessufeɣ album wis 9, iwumi isemma «Le parti».

Sin n yiseggasen mbeɛd, di 1993 ikemmel-d sin-is iḍebsiyen ineggura ɣef tikkelt, wigi d «Azzayri» akked «Tafat». Syin akkin, seg useggas n 1993 armi i d-tewweḍ Tefsut taberkant deg aseggas n 2001, ikemmel kan yecna deg tmeɣriwin, maca ur d-yessuffeɣ ara.

Tamettant-is d temḍelt-ines

Yemmut ass n, 5 yunyu 2002, deg temdint n Marseille n tmurt n Fransa, di leɛmer-is ala 45 n yiseggasen. Ma d ssebba n tmettant-is d aṭṭan n tgeẓẓal, i t-yeṭṭfen acḥal d lweqt. Ass n, 11 yunyu 2002, wwin-d lǧessa-s s axxam-is yellan deg taddart n Taksebt, wallan-t medden i tikkelt taneggarut.

Aṭas n yinaẓuren imeqqranen i iḥedren tamḍelt-is, yecban : Lewnis At Mengellat, Baɛziz, Amar u Rabaḥ, Buǧemɛa Agraw… Yettwamḍel deg taddart-is tanaṣlit Agni n Waklan. Seg wasmi yemmut ar ass-a, aṭas n tejmilin i d as-yuɣalen, ama deg Uxxam n yidles Mulud Mɛemmeri ama deg tmurt n Fransa neɣ deg tama n Makuda. Yal tikkelt anwa idis ara as-yerren tajmilt, tikkelt-agi d nnuba-nneɣ. Ulamma tugna-s neɣ udem-is iɣab fell-aɣ, maca mazal ṣṣut-is ḥlawen yesuzun-aɣ yal tikkelt mi ara as-nsel. Xas iruḥ netta, meɛna yessegra-d deffir-s agerruj ur nfennu, iseg i d-ttagmen yilmeẓyen. Daymi i qqaren : «Ttruḥun wudmawen, ttɣiman-d yismawen».

Adaoun Abdelghani

Partager