Yenṭeq-d, yemmut !

Partager

Ilul Tahar Djaout deg taddart n Wulxu ass n, 11 deg yennayer 1954. D amaẓuẓ n uxxam. Yeɣra deg taddart-is armi i uɣalen yiselmaden-is ɣer Fṛanṣa seld timunnent n Lezzayer. Ass-nni, yeɣlin-d yigenni ɣef uqcic i iḥemmlen aṭas aɣerbaz. Asmi twala akken tawacult-is, ruḥen ɣer Lezzayer tamanaɣt akken ad iɣer yerna s tcemmaɛin. Xas ulamma qessiḥet temɛict ɣef twacult maca Tahar Djaout, yeẓwer aṭas deg uɣerbaz. Yezweǧ deg useggas n 1979, yesɛa snat n teqcicin. Mi yemmut umaru aneɣmas, yeǧǧa-d tameṭṭut-is-tilemẓit s tadist. Yebda tira s tmedyazt anda i d-tufrar nezzeh, syin ɣer tira n tullist. Tamezwarut-is « Les insoumis » deg useggas n 1970 i yewwin arraz n temsizelt taseklant Zones des tempêtes. Seg tmedyazt ɣer wungal s « L’Exproprié » deg useggas n 1974. Yurar mmi-s n Wulxu deg wayen yakk ixeddem. Am wakken yekcem diɣ ɣer tɣamsa, yella deg uɣmis El Moudjahid akked Algerie Actualité. Yessufeɣ-d ungal-nniḍen « Les chercheurs d’os » deg useggas n 1984. Imir d abrid ɣer Fṛansa netta d twacult-is akken ad iɣer taɣamsa, netta yesɛan yakan agerdis n tusnakt. Ikemmel tira s wungal « Les Vigiles » deg useggas n 1991. Mi d-yuɣal ɣer tmurt, d tasertit ara iceɣben aneɣmas, ladɣa ayen yesserwat arrebrab deg Lezzayer. deg tegnatin-agi i d-yuslal aɣmis Ruptures akked Arezki Metref d yineɣmasen-nniḍen . Aṭas n wat n ṭṭlam iwumi ur teɛǧib ara tira n Tahar Djaout am wid-nni iqussmen s abrid sdat uxxam-is deg Lezzayer, wwten-t s ṛṣaṣ i yewwin amaru-amedyaz-aneɣamas ɣer lkuma armi d ass wis sin n yunyu 1993, anda yerna ɣer yimeɣṛasen n tlelli d tugdut. Seld lmut-is, yeffeɣ-d yiwen wungal isem is «Le dernier été de la raison». Gar tejmilin i as-yuɣalen i Tahat Djaout, ad naf tin i as-yerra Matoub Lounes s tezlit ‘’A Kenza yelli-s’’. Anda i as-yeqqar : ‘’A Kenza a yelli, ur ttru ara, d iseflan neɣli ɣef Lezzayer n uzekka (…) Iṣeggaden n tmusni, ɣef tmurt, ɣeḍlen-d rrehba’’.

Tigrin Nisma

Partager