Iselmaden n tesnawit n tɣiwant n Buǧima, i d-yezgan ɣef teɣzi n 25 kilumitr deg usamar n Tizi Wezzu, rfan zdat n teswiɛt ɣer teweḍ tesenawit-a. D yiwen usafsar i ceyɛen ɣer tnemhalt n leqraya d tiduklla n yimawlan inelmaden, jebden-d lwelaha ɣer yir taswiɛt deg tettidir tesnawit-a seg tlata n yisegassen aya. Aya imi tengarut-a i-d yellan s “préfabriqué” deg iseggasen n 1990 ; d tin i yettwaɣen mačči d kra s ideflawen n fubar 2012. Seg wassen tanemhat n leqraya testaxer 10 n trebuyaɛ (les classes) n inelmaden ɣer uɣerbaz alemas Caɛllal. Segmi i yuɣalen inelmaden ɣer leqraya aseggas-a, yella-d westixar n 10 n trebuyaɛ nǧḍen ɣer uɣerbaz alemmas n Iɛfajen, aya deg lawan anida tasnawit ur d-yeqim deg-s ala anemhal d ixedamen. Taswiɛt d tin i d-yesglan s lmaderra meqren i yiselmaden yettawin ttaran gar sin iɣerbazen ( Cɛllal d Iɛfajen) i ibaɛden s sin ikilumitren. Si tama niḍen, inelmaden d wid i ijebden lwelha ɣef akken asxleḍ i d-yettilin gar n inelmaden n uɣerbaz alemmas d wid n tesenawit yemxalafen s waṭas deg laɛmar, igellu-d s lemḍerra meqren fell-assen.
S wakka, zdat n teswiɛt-a islmaden n tesnawit sawellen ɣer usdukkel n inelmaden n uɣerbaz almmas Caɛllal d wid n Iɛfajen ɣer yiwen uɣerbaz, win Iɛfajen, deg lawan deg ara llin aɣerbaz alemmas Caɛllal i yenelmaden n tesnawit. D tagi i d tifrat d-ufan iselmaden iteswit-a seg laɛdil deg ara d-yili lebni n tesnawit tamaynut. Si tama niḍen iselmaden jebden-d lwlha ɣef akken ur telli lemcawraa gar-asen imi zgan ferqen gar n sin iɣerbazen ilmmusa. Aya imi iselmaden ttaffen-d iman-nsen ttazalen gar sin iɣerbaz maca mačči deg yiwet n tesbaḥtit ! Ad nar tamawt belli ala tizeɣwa n temhala n leqraya deg tesnawit n Bujimaɛ d temskardit i d-yeqimen, imi times tuɣ tlata n wussan meqbal ubeddu n leqraya deg ucečču n tesenawit.
Dalila I