Ddeffa (élan) i d-tewwi, nniqal, tafarest tadalsawit ( production culturelle) di tazwara n yisaggasen n 90 tedra-tt yid-s am tirget yeɣlin s aman, din din texsi. Ayen-nni akk n uḥerkel akked uqlileḥ i d-tewwi zedwa n tdukliwin tidelsanin, i d-yenulfan imiren, iɛedda am waḍu, ur ireṣṣa ara leqrar deg umraḥ. Timcukal yesferɣen i tinegmit n yidles banent: tamazwerut d asemxabel n yidles ɣer tsertit sɣur sin n yikabaren ( FFS/RCD) yessan tacḍaḍt-nsen imiren ɣef tmurt n leqbayel wakali , tis snat d ɛaggu n iɛaggalen n tidukliwin tidelsanin imi leqdic-nsen issanned ɣef tiwizi. Xuḍ, akken qarren s teqbaylit, tiwizi n yiwwas mačči n yal ass. Ayen diɣ ɣef acu yemderkal leqdic n tidukliwin-agi tidelsanin d lqela n tedrimt akked lqela n wallalen. Maca mi ara nsuk s tmuɣli ɣer ussan-nni, xas akken ulac aṭas n tawilat, ulac adif ara yesidiren iɣes n yidles, lebɣi yesmendig isufa yesenernay deg ijujaḥ yuɣan. S wakka a nnaf di tazwara n isaggasen n 90 aṭas n wayen yelhan id yellan. Di lawan-nni id yesebded iman-is umzgun s teqbaylit. Ulac tadukli tadelsant id yegren iman-is s-annar ur nesɛi ara tarbaɛt n umezgun. Di lǧera n leqdic-nni, dɣa, id llant tifaskiwin timenza n umezgun aqbayli. Gar-asen-t nezmer ad nemekti « tafeska n umezgun Slimane Azem » id yellan di tasdawit n Mouloud Mammeri deg Tizi –Ouzou di yunyu 1990. Si tama nniḍen , imiren i lldin leqyud ɣef ccna n teqbaylit deg umaṭaf wis ssin ( radio chaîne II) imi id ufant tizlatin n Slimane Azem, Matoub Lounes, Imaziɣen Imoula (yettwagedlen nniqal) nnuba i uɛaddi ɣef lemwaji n radyu-agi. Amzun akken yuɣal wassif ɣef lḥedd-is: ayen yellan d lmuḥal yidelli-nni  ,; yezzi- d d tidet azekka-nni
Deg ussan n times d wuzal
Meɛna akken ad azlen waman n igafuren melba ma glan-d s texeṭṭart ilaq tiregwa. Yuɣ lḥal tamurt telli-d tawwurt i lḥemla melba ma tḥaẓẓeb i txnanasin yeggunin ɣef umanar. Tugdud id illulen teclax uqbel a t-teger iẓuran. Ayen yettkufuten di tufra yenfal i tadimt, tamurt tekcem deg yir trad. Ussan n tmes akked uzal neɣlen ɣef ugdud. Ttwafesxent tifranin n yunyu 1991. Tamurt tekcem deg uzabuq n leḥris. Ccwal yesufɣed timajatin-is. Mačči d yiwen neɣ ssin n imawalen n yidles ( imesjarnanen  ,; imyura..) i tḥuza tiyita seg uffus n rebrab. Tugdi tekcem yal axxam, tedduri tiɣemar. Times yuɣan tesnejla tuget n-imusnawen si tmurt. Annar n usnulfu yeqqim d lxali. Yeɣlid lɣim n ugursel ɣef tidmi.
Tamaziɣt di lakul.
Xas akken t-ccud liḥala, tekres yerna tewɛeṣ, lliqa n usirem ur tenqiḍ ara maḍḍi. Amenuɣ ɣef yidles amaziɣ, xas akken tisertit tebḍa araw-is, iwet-d s ugerz . D anect-en id yewwin, deg useggas n 1994, ad yilli uɣunzu n leqraya deg tmurt n leqbayel tirni. Tiɣri ɣer usunded n lakul ( grève) yekka-d sɣur ssin yeḥricen n umusu adelsan amaziɣ ( MCB) : amusu adelsan tisqamutin tiɣelnawin izedwen ɣer ukabar n FFS d umusu adelsan asmezdi aɣelnaw izedwen ɣer ukabar RCD. Tagrayt n uḥarkel-agi yeṭṭfen aseggas s lekmal-is tegla-d s unekcum n tutlayt tamaziɣt ɣer uɣerbaz akked usbeddi n usqamu unnig n timuzɣa( HCA).
Anekcum n tmaziɣt ɣer uɣerbaz , ulama s wazal-is, ɣer ass-a n wussan ur d yegli ara s-iguma ttraǧǧun seg-s imawlen n tmeslayt , imi di tillawt taɣuri n tamaziɣt di lakul n Lẓẓayer tella kan am ujɣed n zyada, ur tewwi ara azal id as ilaqen. Xas inelmaden ur rrin ara dehn-nsen akken ad lemden akken ilaq tutlayt-agi. Meɛlum akka ad as tedru i wulmud-agi imi tangiwin ( matières) nniḍen meṛṛa ttwalemdent s taɛrabt. Astehzi is yenḍen i uselmad n tmaziɣt akked d uselmed s tmaziɣt yettban akken ilaq deg timeti-nneɣ, imi tuget n wid ilemden tamaziɣt deg uɣerbaz ur tt-seqdacen ara deg tudert –nsen n yal-ass. Ass-a wid yettarun s tamaɣizt d wid i tt-ilemden kan akka s yiman-nsen beṛṛa n uɣerbaz neɣ n tasdawit. Ahdum mi ara nwali kra n iselmaden selmaden tutlayt tamaẓiɣt i yinelmaden-nsen, xas llan d leqbayel, amzun akken d tutlayt tajenṭad-t fell-asen.
Asqamu unnig n timuzɣa.
Tallalit n usqamu agi, mačči d izli idemeɛen deg-s kra n win yerza yidles amaziɣ. Maca zrin wussan, yekcem usqamu-agi deg yiwen ujeɣlal deg yegguma ad yeffeɣ ɣer ass-a n wussan. Tidet, ulamek ara yenker umdan belli ddew tacdaḍ-t-is ttillin timliliyin tidelsanin akkin akka di tmurt n lẓẓayer i lmendad n yanayer akked aktayen nniḍen. Tidet sya ɣer da yetthaggi-d isaragen yecqan tutlayt akked unadi ɣef tɣuza iccuden ɣer timadit tamaziɣt. Tidet aṭas n, yidlisen yeɛnan timeti , tusna , tasekla tamaziɣt id yesezrareg usqamu unnig n timuzɣa . Maca leqdic-agi yettban am akken yella kan am uɣbar s allen imi sḍa –ines sur ihuz ara timeti. Idlisen id yefɣen sɣur tizrigin n HCA leqlil n wid yeslan yisen. Ulac fell-asen awal la deg aɣmisen , la deg imaṭṭafen la deg tilibizyuwat. Imyura id yesufɣen ɣer tizrigin –agi ulac deg-sen win id yufraren. Tedrat-tt d yedlisen-agi am win id illulen yemmut.
Tafsut taberkant
Am akken ur xuṣṣen ara ihdumen, am akken drus n tderiyin i yeggunin tinegmit n yidles aqabayli, ɣef rehba id yeseɣli rebrab ɣef tmurt iqedɛen nnefs i yidles sumata, tussa-d rehba n tafsut tebrkant deg useggas 2001 akken ad as texlef i telqa n numesɣuber yenḍen am ucengal ɣef yiri n yidles aqbayli. Teɣzi n 3 isaggasen yeneqḍaɛ ccna , ifuk amezgun di tmurt n leqbayel wakali s ssebba n tyita id yersen imiren ɣef tmurt. Tlata isaggasen anda yegres unadi, yequjer usnulfu, anda medlen tiwwura n tezeɣwa n yixammen n yidles. Tiyita tḥuza yal yiwen. Ur yelli-ara wul, di lawan-nni, ɣer ccna neɣ ɣer ayen icuban ccna.
Maca tudert tesutur amur-is. Idles d lliqa yettqawiten ifurkawen n tudert. Akken ibɣu zeqfent tiliwa , du leqrar ad ṭṭredqen leɛwanṣer akken ad uɣalen waman ɣer ljedra.
Akken i yella lḥal, imi deg useggas n 2003 uɣalen imawlen n yedles ɣer uḥerkal. Cwiṭ cwit uɣalent-d tidukliwin tidelsanin ɣer unnar , dayen-nni id yegren irebbi akken ad nulfun tifeskiwin n temdayazt am tafeska n yitri n uqbu, neɣ tin n At smail, neɣ tin n At jennad.
Tamaziɣt d tutlayt taɣelnawt:
Di lǧera n tadyanin n tafsut taberkant , tekcem tamaẓiɣt ɣer tmindawt n tmurt tettuneḥsab d tutlayat taɣelnawt. Di tilibizyun n tmurt bdan ttɛaddayen-d isalen s tmaziɣt ( tikwal s tcawit, tikwal s tmeẓabit, tikwal s targit , tikwal s teqbaylit). Amaṭṭaf wis ssin ula d netta yuɣal i teddu teɣzi n wass. Ɣer tutlayt taqbaylit nernan-t-d tutlayin timaziɣin nniḍen.
Kra n isaggasen teldi radyu ṣṣumam tiwwura ines. Annaren deg tezmer ad tegmu tutlayt tamaziɣt ( taqbaylit) bdan ttilin. Iccanayen –nneɣ am Lounis Ait Menguellet , uɣalen-d ɣer unnar ccennun deg timeɣriwin. Maca ayen yeṭṭfen lbal ugar di lawan-nni( 2003/2007) d tuɣalin s ljehd n umezgun n teqbaylit s annar . Ahat ayen yesbeɣsen yakk i unect-a d leqdic n tidukliwin tidelsanin yeldin reḥba akken ad yuɣal wul ɣer usfedwec deg annar n yidles.
Lɣella n leqdic n tidukliwin tidelsanin :
Mebla ccek ayen s wacu id yegla unac-ten n umured akked d uɛaned d tulya n iberden hrawan i tesekla tamaziɣt( a beɛdda tin yuran s teqbaylit). Anect-a yettban deg tmedyazt i tazwara, imi s demma n iwalihen n tisquma yettilin ɣef tifeskiwin id yettilin yal aseggas deg temnaḍin n tmurt n leqbayel ( Aqbu/ At Smail/ At Jennad) imesfruyen n teqbaylit bedlen aglim i ṣṣenf-agi n tsekla. Fkan-as udem atrar yeddan d wakkud deg nella . Isental teɛna temdyazt –agi, s yiwen uɣanib yesemsawayen ccbaḥa n tmena akked d telqay n tikta, leqmen tamedyazt taqbaylit ɣef ljedra n temdyazt talsawit. Si ljiha nniḍen ayen yeṭṭfen lbal diɣ d asnerni n wungalen akked tullisin s teqbaylit yesimuɣren tafa n tsekla taqbaylit. Amzun akken yendekwal lxaṭer ɣef lḥewj n tmeslayt akken ad teɛebbi timsal n wakkud atrar deg nettidir ass-a , aṭas n wid yettarrun i-ikecemen annar n tsuqlit. Di tagara agi mačči d yiwen neɣ ssin n imyura n umaḍal id yettwesqlen ɣer teqbaylit am Hemingway, Nietzche , Omar Khayyam,Khalil Djibrane .. d waṭas nniḍen. Acqirew yesmendigen imru d asiweḍ n tutlayt taqbaylit akken ad tinni s tutlayt n wass-a iɣeblan yecqan amdan amiran ay anda i t-yuɣ lḥal.
Ait Slimane Hamid
