40 n yiseggasen-aya γef tmettant n Taoues Amrouche

Partager

Ṭawes d yiwet n tmeγnast tameqrant n d yIdles Amazi&gamma,; ayagi tbeggen-it-id s yinnawen-is imi tenna-d : «iswi-inu di tudert d aḥareb γef yIdles Amaziγ akken ur yettruḥ ara di tatut…» d leqdic-is, imi tella ger imenza i yukan deg usbeddi n ugraw n yimaziγen ( Académie Berbère ) γer tama n Bessaεud Muḥend Aεrab d Sliman Σazem di wiyiḍ nniḍen. Ṭawes tezga tettili taywalt gar-as akk d imeγnasen Imaziγen yecban Dda Lmulud.Tawes d yelli-s n Faḍma AT MENṢUR d Belqasem ΣEMRUC, d wetma-s n umyaru, amedyaz ameqran s tutlayt n tefransist Jean Lmuhub ΣEMRUC, tlul ass n 04 maγres 1913 di Tunes. Tudert-is d tin yuεren aṭas, imi tella di Tunes, syen uγalen-d γer Yiγil Σli, i tikkelt nniḍen uγalen γer Tunes, syen tunag γer Lpari anda i tufa abrid i usenfali n taktiwin-is d ugerruj n tsekla timawit s-d-teğğa yemma-s. Dinna daγen i tesεedda yiwen umsizwer akken ad tekcem γer uγerbaz amagnu aεlayen i d-tewwi, maca γer tagara ur tkemmil ara leqraya-s.Ṭawes d tacennayt tamenzut tafriqit di ṣṣenf n Lopera. D tamyarutt tamenzut n tefriqt ugafa. D tamselγutt n Radyu n Fransa. D tameṭṭut n tsekla tazzayrit s tutlayt n tefransist. Di lawan anda tugti n tlawin deg umaval ur zmirent ara a d-refdent iqerray-nsent, Ṭawes terẓa asalu i yal aḥric n tẓuri . Di tsekla Ṭawes tefka-d aṭas i tutlayt n tefransist imi tura 5 wungalen, tira-ines tebda-tt deg useggas 1935 s ungal mi tsemma «Jacinthe noire» i d-tessuffeγ deg useggas 1947, deg-s temmeslay-d γef yiwet n teqcict yeddren di tmetti ur nelli ara d ayla-s, ur teṣṣaweḍ ara ad taγ tannumi yid-sen d wansayen-nsen. Tezga tettḥulfu i yiman-is d tajenṭaḍ. Tezga tεezzel iman-is γef yemdanen. Ungal wis sin d win d tessuffeγ deg useggas 1960, tsemma-yas «Rue des tambourins»(Abrid ibenduyar) tettmeslay-d deg-s γef twacult taqbaylit yunagen γer Tunes, iεeggalen-is ur wiḍen ad ttun iẓuran ideg d-frurin, deg wungal-agi tbeggen-d amek tettwaḥqer twacult-nni imi tufrar-d nnig-sen merra, γef waya zgan qqimen d iberraniyen i lebda γas ddren acḥal d aseggas dinna. Ungal nniḍen Aεeqqa yessawalen «Le grain magique» ideg d-tessuqel akk timucuha i s-tesselmed yemma-s, d tid mazal hekkunt-t ar ass-a di temtti taqbaylit, tessuffeγ-it-id deg useggas 1966. Adlis iwumi tsemma amesri n usugen «Amant imaginaire» i d-yeffγen deg useggas 1975, deg-s temmeslay-d γef yiwet n teqcict i zewğen maca teεceq deg yiwen umyaru, tagara, tegra-d di ndama . Deg useggas 1972, Ṭawes tessewjed yiwen udlis iwumi tsemma Tawḥidt a yemma «Solitude ma Mère», maca ur t-id-tessuffeγ ara acku tra ad tbeddel kra di talγa-s, adlis-agi tebḍa-t γef 9 yeḥricen, yal aḥric tefka-yas isem n wemdan, deg useggas 1995 suffγen-t-id wedlis-agi γer tezrigin Maspéro . deg wayen akka yakk tura, a nwali d akken γas tettidir berra i wakal n lejdud-is maca ul-is, tamuγli-s zgan welhen γer iẓuran d wakal ideg d-tefruri. Γer tama n tira, Ṭawes tcennu icewwiqen s tmaziγt i d-telqeḍ sγur yemma-s, i s-yuγalen d tamkerḍit n tsekla di tgemmi taqbaylit. Yefka-yas Rebbi inzizen n taγect iğehden, rnu udem swayes tcennu, d udem ameγrad. Di lawan ideg tella di Abrid ibenduyarFransa yečča-tt lxq γef tmurt-is tqubel ugur-agi s ccna, deg useggas 1937 i tebda txeddem timeγriwin. Deg useggas 1939 sawlen-as-d di tmurt n Lmaruk anda i tuka deg uswir n ccna n Fes anda i d-tḥella taggazt swayes ara tnadi deg wayen d-yegran s tmaziγt di lfolklore Ibirique.Aḍebsi-yis amenzu tessekles-it deg useggas 1966, d win mi tsemma Ccna Amaziγ n Tmurt n Leqbayel, s yes-s i tewwi arraz ameqran n uḍebsi. Deg useggas-nni yakan aselway n tmurt n sinigal (Sénégal) Léopold Sedar Senghord yenced-itt akken ad tiki deg tfaska n tẓuri iberkanen di tmaneγt n Dakar. Deg useggas 1967 tessuffeγ-d aḍebsi-ines wis sin iwumi tsemma Cnawi ikalan, tikrebba d cḍaḥ uγrusen Imaziγen «Chants de processions, méditations et danses sacrées berbères».Deg tfaska tadelsant Panafrica d-yeḍran di tmaneγt n Lzzayer, Ṭawes ur-d-tettwanced ara, adabu n Bumdyan iγunza idles Amaziγ. Ayagi iḥuza-tt aṭas imiren i d-tenna : «Isγunen-nne&gamma,; isefra, timucuha, cnawi-nneγ banen-d, ufraren-d deg tmura n umaḍal merra i wacu-ten iṣuḍaf-nwen d yinnawen-nwen ? «Nos bijoux sont exposés, nos poèmes, contes et chansons sont répertoriés partout ailleurs à l’étranger, à quoi serviront alors vos lois et vos discours ?».Deg useggas 1970 tecna d Venis di tmurt n Ṭelyan, di lawan-nni daγen i texdem yiwen usarag di Lmuḥamadya di tmurt n Lmaruk. Adebsi-ines wis kraḍ d Cnawi n Laṭlas i d-yeffγen deg useggas 1971. Aseggas kan mbaεd terna tessuffeγ-d wayeḍ iwumi tsemma Cnawi n Spenyul arkayik n Alberka «chants Espaniols archaiques de la Alberca». Deg useggas 1974 terna tessuffeγ-d adebsi wis 4 iwumi tsemma «Incantations, méditations et danses sacrées berbères». Aḍebsi-ines aneggaru d win wumi tsemma Cnawi n tmaziγt n tessirt d dduḥ «Chants berbères de la meule et du berceau», i d-tettsuffeγ deg useggas 1975. Ṭawes texdem tidwilin di Radyu, deg useggas 1937 γer 1940 tessewjed-d tidwilin tidelsanin di radyu n Tunes. Deg useggas 1944 γer 1945 di radyu n tmurt n Lzzayer i teṭṭef tadwil γef yedles.Nettat d Gma-s Lmuhub ttwanecden deg useggas 1952 sγur Jean Giono γer radyu n Fransa, anda i sen-yexdem tadiwennit, 5 iseggasen kan γer zdat, rradyu n Fransa tessawel-as-d, texdem tadwilt s teqbaylit γef yedles imawi d tsekla n tefriqt ugafa di 1957 γer 1963 i tessewjad yal ddurt. Ṭawes tezweğ deg useggas 1940 d yiwen unaẓur n teklut Aspenyuli mi qqaren André Bourdil, tedder di Spenyul 2 iseggasen, di lawan-nni i d-tesεa taqcict mi tsemma Laurence, syen uγalen γer tmurt n Fransa anda i tkemmel tudert-is alarmi d ass n 02 yebrir 1976 i tt-tewwi tmettant .

Islam Bessaci

Partager