Ḥsen Maric d amedyaz, d aneɣmas, d anaẓur, d amaru ameqqran n tmedyazt tmaziɣt tatrart. D yiwen seg tigejda n yidles amaziɣ, swayen i d-yeffka i tutlayt n tyemmat “tamaziɣt», neɣ i tmedyazt n teqbaylit d yidles amaziɣ s umata. Iban-d aṭas ɣer wannar n tira deg useggas n 2005, ass-a ɣur-s amecwar ɣezzif s tmedyazt-is yezdigen mačči d kra. Ḥsen Maric ilul ass n 21deg agur n furar 1967, deg taddart n Tala n Tulmut i d-yezgan deg tɣiwant n Tizi Raced, deg tmurt n Leqbayel. Axeddim-is d aselmad n Tɣarant neɣ Tsengama (la physique) u d aselmad n lanfurmatik, yesɣer deg uɣerbaz alemmas (C E M) Miṭrak Ʃumar, deg tɣiwant n Tizi Raced. Deg uḥric n tẓuri, yeqdec deg waṭas yeḥricen yemgarden n lfen, xas ma yebda s tira n yisefra u mazal-t deg-s ar ass-a. Maca yurar yakan deg yisura s tmaziɣt amedya : asaru n « Wardiya n Ṭriz » d usaru « Ineẓra mazal ad nẓer » . Yebda tira n tmedyazt deg useggas n 1984, asmi yella yesԑa 17 n yiseggasen deg leԑmer-is, di tallit-nni yella d anelmad deg tesnawit n Larebԑa n At Yiraten « Ʃebderḥeman Illui ». Seg Yunyu 2005 ɣer ass-a yesazreg-d 13 n yidlisen n tmedyazt s 4 n tutlayin ; 6 seg-sen d ammuden n yisefra s tutlayt n tmaziɣt, amenzu yella-d usuffeɣ-is di tefsut n 2005, di tesdawit n » l’Oregin State » di tmurt n Marikan, iwumi yesma » Iḍ Yukin « . Ma d wis sin d ammud daɣen n tmedyazt, yesma-as: »Taԑezzult-iw », yesazreg-it-id di Mayyu 2006. Ma d ammud-is wis kraḍ(03) « Tiderray » yesuffeɣ-it-id deg Yulyu 2007. Adlis wis ukuẓ (04) d ammud i d-yejmlen 03 n wammuden-nni yezrin deg yiwen udlis deg Yebrir 2009. Ma wis semmus (05) » Tibernint d Ssellum » yella-d usizreg-is deg Yunyu n 2009. Ammud wis Seddis (06) « Tazlagt n Tikta » i d-yeffɣen di Yunyu 2012. Ma d 4 seg yidlisen-is yesuffeɣ-iten-id s tutlayt n Tefransist, amenzu « Les Nuit Volubiles « , id yellan d tasuqilt i udlis » Iḍ Yukin « .Ma d wis sin « Confidences et mémoires », i d-yettussuqlen seg tmaziɣt i udlis « Taԑezzult-iw » .Ma wis tlata « Contusions », yella-d d asuqel i wammud n yisefra « Tiderray » .Ma d wis rebԑa « La Toupie et L’échelle », yella-d daɣen d asuqel i udlis » Tibernint d Ssellum ». Ma s Teglizit yura snat tektabin yiwet isem-is « Volubble Nights » neɣ » Iḍ Yukin » s tmaziɣt ma tis snat yeffka-as azwel « Confidence and Memories » neɣ « Tazlagt n Tikta » s tmaziɣt, amaken diɣen yura yiwen n udlis s tutlayt n Taԑrabt. Ma deg tira-as yecud-d aṭas n yisental yecban : Timetti-nneɣ, Tamurt-nneɣ, Tayri, Tawnaḍt d ugama, yesneṭq-d allalen d leḥwayeğ nessemras, yettegg amjidel d imenɣi s wawal ger snat n tɣawsiwin, amaken daɣen yettaru ɣef tikta tifelsafiyin, d tnefsit (iman) n umdan, timsal n ddunit …atg . Deg Yebrir 2008 yeskels yiwen n uḍebsi (C D) n tmedyazt s uẓawan d lmusiqa, deg-s yecnna 25 n yisefra i yellan deg udlis-nni « Taԑezzult-iw », ger-asen asefru-nni swayes yettwasen aṭas « Sidi Valentin ».
Adaoun Abdelghani.