«Ɣas neqḍen acḥal d itri …»

Partager

Ulamma 23 n yiseggasen i yezrin segmi iɣab Tahar Djaout, s kra n win i t-yesnen neɣ ahat win yeɣran agerruj-nni i d-yeǧǧa d awezɣi ad t-yettu, imi tikta-s mazal ttenfufudent di tmetti, tid ileddin allen i lɣaci amzun akken d tafat deg yifri

Tira-s, ama deg wungalen neɣ deg yiɣmisen anda yeqdec, tecba tayeggirt yuɣen deg yiḥerqan, tefka-d ṣṣaba, tin akken ara yessuzfen tagut ɣef wallaɣen n yimeɣriyen. «les chercheurs d’os, Les vigiles d L’exproprié» d waṭas n wayen akk yura ad ilin d inagan fell-as, d amusnaw yerran tamusni-s gar yifassen n yimdanen, am akken daɣ yella d amedyaz n tallit-is. Mmi-s n Wulxu, ilul ass n 11 deg yennayer 1954, yekcem s aɣerbaz di taddart-is almi d aseggas n 1964, imir yegguǧ ɣer tmanaɣt anda ikemmel leqraya. Deg 1970, imi lwelha-s terra ɣer tira, yewwi arraz ɣef yiwet n tullist iwumi isemma «Les insoumis» deg yiwet n temsizzelt taseklant. Segmi i d-yewwi turagt-is deg tusnakt deg useggas n 1976, yebda tira deg uɣmis n El Moudjahid. Ɣas ulamma d tusnakt i yeɣra, d tin i yeḍfer deg tesdawit, maca tira tezdeɣ allaɣ-is, ahat deg-s i yettaf ddwa. S yin, yuɣal ɣer Algérie Actualités, anda iqeddec deg tesga n yidles. Din i ifures tagnit iwakken ad yerr tajmilt i waṭas n yimyura Izzayriyen yuɣalen di rrif. Yal tikkelt, aniwa iwumi ara yeldi tawwurt, ad d-yemmeslay fell-as, ad t-id-yessufeɣ seg tatut. Abrid-is injer-it s yimru, yessa-t s tikta ireṣṣan ɣef tusna d tugdut. Acḥal d tafaska ideg d-yufrar am yitri ilmend n wayen yura, ama d ungal, d asefru neɣ d tullist. Asmi yeldi unnar di 1988, yeslal-d yiwen n uɣmis iwumi isemma «Ruptures» tama n yimeddukal-is Metref akked Djaâd. Imi tallit-nni kkren-d yimesḥaf ad aɣ-beddlen tikli, ṭṭfen iberdan d leǧwameɛ, ɛebblen ad d-sersen buberrak ɣef yimdanen. Wa yeffer, wa yerwel, wa ɛerqent-as ! Imi yeggugem, ula d amɣar azemni ara nciwer iɣab seg lqum-a. Tahar Djaout, yegguma ad yeqbel ṭṭlam i d-yeɣlin deg uzal, yugi ad yanez i llafɛa. Dɣa di lawan-nni i d-yenna : Ma tessusmeḍ ad temteḍMa tenniḍ-d ad temteḍ Ihi, ini-d temteḍ Segmi walan yeɛdawen n tudert acḥal i yezmer ad ten-yerreẓ s tikta d ṣṣwab, kkren ɣur-s s lǧehl d yiɣil. Uznen-as yiwen n yilemẓi, mazal ur temlal ara tmelɣiɣt-is, yessureg-as kra n terṣaṣin ɣer uqerru-nni yeččuren d tamusni. Ass-a, ad d-nemmekti kan dakken d ameɣnas amenzu i yeɣlin s ufus n rrebrab di 1993. S kra n win i t-yesnen, yeḥsa azal-is, yerra-as tajmilt akken yufa. Matoub, ad fell-as yeɛfu yerḥem, yerra-as yiwet n tejmilt anda yemmeslay i Kenza, taqcict tamaẓuẓt n Djaout, anda yenna :A Kenza yelli ur ttru ara D iseflan neɣli ɣef Lezzayer uzekka. D acu kan, awi yufan idammen n wid yeɣlin akka d iseflan ur ttruḥun kan akka, imi ilaq abrid i d-nejren ad t-neḍfer. Akka i d tajmilt i ttrajun seg-neɣ. Am wakken i as-yenna Didouche : «Ma neɣli, ḥader-t ɣef wayen iɣef i d-nekker.»

Nabila. B

Partager