Tannant n usileɣ deg Leqser

Partager

Thegga-d teɣlit n ttrebga timlilt taɣelnawt n usileɣ i lfayda n yiselmaden imaynuten n tmaziɣt, seg wass n 16 ar 28 deg yulyu 2016 di tesnawitl n Bercic (Leqser – Bgayet). Iselmaden-a, ad xedmen, aseggas aɣurbiz (2016/2017 ) i d-iteddun, deg uɣerbaz amenzu, aɣerbaz alemmas akked tesnawit. Asileɣ yella-d ɣef tarrayin n uselmed, tiram n ulmud n yinelmaden akked yizerfan n uxeddam.

Tazwara, bḍan yimunan d igrawen n 30 n medden , yal agraw s tnebḍit-is n wakud. Syin akkin, ttunefken-asen yimsilɣen: wid n tdidaktit, yal yiwen s ugraw-is, ma d wid n tepsikulujit akked wid n yizerfan, tezzin ɣef yigrawen imi drus n tɣimay i yellan deg wahil n usileɣ. Ma ɣef umahil, nnan-d:” «aḥric amenzu n tannant n usileɣ n yiselmaden imaynuten n tutlayt n tmaziɣt yemmed. Nedder ussan ḥlawen amzun d tawacult, d agraw war tilisa. Zzuɣren-aɣ,wellhen-aɣ yimsulɣa-nneɣ ad nẓer tafat….» id-yenna Lyes Mrabet ad yesselmed di lwilay n Sɛida. Ma d iselmaden n yal aswir, mkul wa d rray-is, Malika d taselmadt n tesnawit di temnaṭ n yiferḥunen, tenna: “Asileɣ n yimunan n tutlayt d yidles n tmaziɣt ur d-yelli ara am wid iɛeddan neɣ am wid n tannanin-nniḍen, nemlal amzun d yiwet n twacult i deg neffeɣ. Deg tannant-agi, tettunefk tagnit I wakken ad nelmed amek yettili ulmud deg usenfar ayen iwumi qqaren s tefransist « la pédagogie de projet » d wamek ara tt-nesseqdec deg unnar. Ttbut n wayen i d-nnan yiselmaden imanun d ayen ara aɣ-d wekden yimaswaḍen i asen-d-yellan s lmendad. ABDELLAH Arkoub, amaswaḍ deg lwilaya n tizi wezzu: ’’D tikelt tamezwarut i d-tella tannant usileɣ iwatan imi imsilɣen wwin-d amaynut i yiselmaden imunan. Acku ḍallen ɣef tarrayin timaynutin n uselmed yecban la pédagogié de projet i yellan deg wahil n uɣlif n ttrebga. Anect-a, yeẓẓa lebɣi deg yiselmaden akken ad sḥemmlen tutlayt d wayen tezzuɣur d idles i yinelmaden .Nessaram tannant-agi ad tt-kemmel deg yimuras i d-iteddun.”

Ali Bekhti, d imsileɣ :’’ Deg wussan-nni imezwura n tannant, ḥusseɣ am wakken imunan bdan ɛeggun. Nuɣal nemlal gar-aneɣ s yiselmaden, nemsefham I waken ad nbeddel tarrayt, ad nesseqdec ‘’La pédagogie de projet’’, seg yimir, taswiɛt tbeddel u telḥa akken iwata.’’ Ali Boufrouche d amaswaḍ deg Bgayet : ”Deg tudert-iw , ur kkiɣ deg tannant yecban ta. Nexdem deg yid, deg wass. Deg wass deg tesnawit n Bercic ,d eg yid deg uɣram asdawan . Amahil yella s lebɣi n yiselmaden imaynuten. Neẓḍa yid-sen tagmat, nuɣal d tawacult. Agraw anda i lliɣ, sufɣen-d ɣer tafat 5 n yisenfaren n tidet. Asufeɣ-nsen yella-d ɣef lkaɣeḍ d ttawil n video ( Amdan, tannant, Leqser, azeṭta d wullis). Ɛeddan-d deg tmeɣra n taggara iḍ n larebɛa. walan-ten akk wid yellan, snemren wid i ten-d-iheyyan, wten-asen afus. Nemfaraq s yimeṭṭawen. Ssarameɣ i yiselmaden imaynuten afud igerrzen, ladɣa wid ara yeslemden di Sɛida, Ɣilizan, Clef, Ɛin Defla d liwilayat-nniden, tid ideg ara tettwaselmed tmaziɣt i tikelt tamezwarut. Hafid Hadjou, d aselmad deg Uqbu :”ussan imenza n tannant waɛwrit maca skud teddun wussan , d iselmaden yettza-d lebɣi ɣur-sen I wakken lemden , iziɣer n ulmud s tarrayt deg usenfar yerra-ten glan ula s yid, ddukulen d igrawen , ttmeslayen ɣef yisenfaren-nsen , ttembaddalen tiktiwin imi lebɣi yugar uguren ttidiren…’’ Djouhra, d taselmadt deg uqbu : “rniɣ-d timussniwi ama deg tarrayt uselmed ama deg yiketturen ..atg’’. Mokrane, d aselmad di Tɣerdaytyen:” s wayen lemdeɣ di tannant-agi, ad uɣaleɣ ɣer tmurt-iw , wwiɣ yid-i aɛwin n tmussni , yerna ur tthulfuɣ ara i yiman-iw d awḥid, kesbaɣ-d imeddukal imaynuten. Assaɣ ad yeqqim akken icud ɣer yimeddukal-iw s ttawil n facebook … “ Tannant n ubrid-a, akken i tt-walan imekkiyen, tuwi-d aṭas n lfayda, ama deg wayen yeqqnen ɣer tarrayin n uselmed ama ɣef tmussni n yiberdan n ulmud n unelmad d tin n yizerfan. Aya, yusa-d yeshel ɣef yiselmaden imunan. Yejbed-iten umahil ɣas weɛrit tegnatin n tudert, ẓẓay wakud ideg teḍra tannant. Imekkiyen merra rran ssebba n waya ɣer tpidagujit n usenfar ay asen-isettun lexsas i ddren deg Bercic.

Brahim benhamouche

Partager