Amaynut n Aït Menguelet

Partager

Ass-nni n ssebt, 29 deg maggu 2017, i d-yeffeɣ Album amaynut n ucennay ameqqran Lounis Ait Menguellet. Ffɣent-d tezlatin-a i lmend n usfuggel n 50 n yiseggasen n ccna n unaẓur-agi n teqbaylit. Ha-t-an akka tura, dɣa, deg Canada anda i yexdem ass-nni n lǧemɛa yiwet n tmeɣra tameqqrant i yeddan deg usfuggel-agi –ines. I usmekti, bdant tmeɣriwin n Ait Menguellet i lmend n xemsin n yiseggasen-agi, deg Tzeqqa Le zénith n tmurt n Fransa, ass n 15 deg yennayer, syin, ikemmel ccna-s s tmeɣra tameqqrant i yexdem deg Tzeqqa la coupole n Lezayer tamaneɣt, ass n 24 deg meɣres iɛeddan anda i yefka tadrimt i d-yewwi deg tmeɣra-agi i tdukla El Fadjr i yettḥaraben ɣef waṭṭan n uxenzir (le cancer). Mačči d tikkelt tamezwarut anda i yefka ucennay-a idrimen n tmeɣriwin i yexdem i tdukliwin neɣ i tudrin. Akka i iɛawen, deg yiseggasen yezrin, imezdaɣ n Barbacha deg lwilaya n Bgayet i wakken ad bnun yiwet tsebbalt tameqqrant n waman. Ma nuɣal-d ɣer tezlatin-agi-ines tineggura, ad tent-naf ttmeslayent-d ɣef waṭas n temsal n ddunit, meɛna asentel agejdan deg Album-agi, yeɛna amecwar n unaẓur : seg wasmi yebda ccna armi d taswiɛt i deg-i nella. Sebɛa n tezlatin ara naf deg Album-a : Tudert-nni, Taqṣiṭ-nniḍen, I wigad-iw, Ẓer kan, yella wass, Tajmilt i tayri d Slam i temẓi. Tudert-nni, yewwi-d awal deg-s ɣef umecwar-is xas ulamma ur yezmir ara ad d-yemmeslay ɣef 50 n yiseggasen n ccna deg yiwen n tezlit, deg kra n ddqayeq, akken i d-yenna : « Ur zmireɣ ara ad d-iniɣ deg yiwet n tezlit, 50 n yiseggasen n ccan. Meɛna, ferneɣ-d terra tmara». Akka, yefka-d agzul n wayen i iwala d agejdan deg tezlatin-is. Am wakken yerra tajmilt i wid akk i d-iḍefren amecwar-is seg wasmi yebda ar ass-a. ‘’D tajmilt i wid i yi-iḍefren seg wasmi bdiɣ ccna ar tura. Bɣiɣ ad asen-rreɣ tajmilt ula d nekk. I wid-nni i ḥemmleɣ, ḥemmlen-iyi ». I d-yenna seg yiwet n tdiwennit i as-yexdem uɣmis La Dépêche de Kabylie. Ula d tayri, tuɣ amekkan gar tezlatin n Lounis Ait Menguellet imi i tt-yecna. Yerna d tayri-nni n tura mačči d tinna n zik kan. « Ur tesɛi ara tayri lweqt. Nḥemmel deg yal tallit. Ihi, cniɣ ɣef tayri s umata. Anwa ur nḥemmel. ɣef wanect-a dɣa i as-rriɣ tajmilt », i d-yenna. Xas yecna-d ɣef temẓi deg tezlatin-agi-ines tineggura, meɛna d « Slam » i as-yessaweḍ i temẓi-s mačči d nndama i yendem deg-s acku ɣef wakken i d-yenna « Ur yendim, ur yenkir akk ayen yexdem ». S uẓawan s wayes yettwassen zik-nni, yerna-as kra n wallalen n tura d useqɛed n kra n temsal n uẓawan i yexdem mmi-s Djaffer, yeffeɣ-d Album-agi n ucennay ameqqran d ayen kan, ama i yimecṭaḥ, ama i yimeqqranen. Akka i d aḥeddad n wawal, ayen yelhan yelha. Asmuzget igerrzen i yal yiwen.

Hocine Moula

Partager