Amzun akken idelli kan i d-tedra. Tikli n wazal n krad n yimelyunen n Yiqbayliyen di tmaneγt tura s yisekkilen n wura&gamma,; imi d tin yessawden tesdukkel-d ttaqa n yimdanen i wakken ad ssutren deg udabu azref-nsen deg tudert di liser. Amek ihi, i nezmer ass-a ad nerr lehğab γef usiher yecban wa, lawan ideg yal mi ara t-id-yebder yiwen ad yini ; « ahlil a tikli n 14 di yunyu ! ». Acu yessawḍen γer liḥala-agi ? Am wakken i tella d lƐadda γer Yiqbayliyen, akken kan ara d-yawed waggur n yebrir, ad yebdu leqdic i umeskti n tefsut n yimaziγen. Maca aseggas n 2001, ur yelli am wid iƐeddan, imi tignewt tbeddel, lihala tenhewwal. Deg wass n 18 seg waggur n yebrir, tedra-d yiwet n tedyant n tmettant n yiwen n yilemzi n At Dwala deg lkazirna n yiğadarmiyen. Wagi, d Guermah Massinissa yellan yakan d anelmad deg tesnawit. Dγa d tiqit i d-igeggden aqbuc, imi deg tama n Bgayet, deg Amizour beddemma yella-d nnec imi krad n yinelmaden ssawlen-asen-d yiğadarmiyen mi llan teddun s aγerbaz. Ihi, asfugel s tefsut n yimaziγen yenneqlab γer ccwal d yimenγi. Yal ass, ad d-yennulfu usuγu deg yiwet n temnadt almi tamurt n Leqbayel tenhewwal imerra. Times tu&gamma,; amek ara texsi ? Dγa, di ddiq ala agerruj n lejdud ma yessaweḍ γer tifrat. Ihi, dinna i d-ilul umussu n leɛrac yezdin ama d tudrin ama d tiγawanin. Yal tamnaḍt tefka-d wid yettmeslayen s yisem-is, imir yebda ccwar i wakken ad teḥbes tazzla n yidammen. Dγa d tamsalt-a n tmettant n yilmeẓyen i yessekren ahetwir deg yimdanen, imi mačči ḥala Massinissa i yemmuten, maca ulac ass ara yezrin mebla ma yessegla yid-s tarwiḥt. Lxuf yewweḍ s imnaren, abbuh ay iɛerḍiyen. Amussu n leɛrac iwala belli twulem yiwet n tγerγert ara yessiweḍ s afus n uselway n tmurt i wakken di tizwar ad yeḥbes lhem, tis snat ad d-yebru akka i lxir yellan deg ufus-is i wakken tamurt n Leqbayel ad d-teffeγ seg lḥers ideg tettidir ama d ayen yerzan anegmu, isenfaren, axeddim…Ihi, yella-d akka umwata γef wass n 14 di yunyu i wakken ad d-tili tikli meqqren i wakken adabu ad d-yerr i tiγri. Maca, ayen yerğan imesbaniyen mačči d ayen isehlen. Akken kan wwden yimezwura γer « Champ de manœuvres » deg tmaneγt, iqubel-iten-d yiwen n uγarab n yimessulta ur as-neğği ara abrid ad alin γer Lmuradiya. Di lawan-nni ihi i yekker uhetwir, izra, lakrimujan, lemwas…Almi ula d sin n yimesjernanen ğğan din tirwihin-nsen mi akken yezdem fell-asen yiwen n unehhar n lkar. D isuγal n tegrawla, tamaneγt tuγal ur tettweɛqal ara. Asmi ur yessawed ara umussu n leɛrac ad yefk tiγerγert-nni n Leqser s afus n uselway n tigduda, yeqqers uzar n tugdi, tekcem tmurt n Leqbayel deg yir liḥala almi tsebbel 127 seg warraw-is gar yimleẓyen d tlawin rnu ugar n 5000 n yimejraḥ. Amek ihi i tkemmel taluft ? Asmi akken adabu iwala lḥers simmal yettzad, igzem-itt deg rray i wakken ad yerr tamaziγt d tutlayt taγelnawt deg tmendawt deg useggas n 2002 mebla ma isers-d tamsalt-a γer tefranin. D acu kan, ur yelli leqneƐɛ si tama n umussu n leɛrac iwalan dakken tiririt iwulem ad d-tili γef 14 n tneqqiḍin yellan deg tγerγert n Leqser. Almi d 2004 i d-yella umtawi γef umeslay gar udabu d yiγɛeggalen n Umussu. Sin n yiseggasen i itezzi umeslay d uciwer. Maca, ma nsers-d ass-a tamsalt s asenqed, acu d-yewwi umennuγ-agi, sani yessawed tamurt n Leqbayel ? Rray iban akka ad yemgarad seg wa γer wa, tal tama acu i teqqar, meɛna ayen i d-ibanen ur yezmir yiwen ad t-yeffer : γas ulamma ass-a tamaziγt ur telli ara akken i tt-mennan warraw-is, maca a-tt-an d tutlayt tunsibt deg tmendawt. Lehqara-nni yellan zik ur tt-mazal ara, imi amdan yettidir mebla tikerkas i t-yesseƐɛyan uqbel. Ma d amennuγ iban akka mazal ad ikemmel maca s wudem n usnulfu, n tira, n uxeddim. Ass-a, ur iwulem fell-aγ ad nenker idammen n wid yeγlin deg tallit-a taberkant, d tagnit ideg ara sen-nessiwed rreḥma.
M. Smail