Ula d lbatata s ccan-is

Partager

Zik, axeddim amezwaru deg tmurt d tafellaḥt. Akken i nteddu akken i ineqqes uḥric n tfellaḥt. Ama deg yiɣallen ama deg lɣella. Acu i d-igan aya ? Wid i nesteqsa. Am yilemẓiyen am yimeqqranen. Tugett deg-sen mtafaqen akken ad d-inin « axeddim n tfellaḥt yuḥwağ lweqt d leɛqel. Deg tallit-a ideg nettidir, ulac aṭas n yilemẓiyen i izemren ad sebren, ad rajun tazemmurt aseggas akken ad as-tefk zzit, neɣ tagrurt ad s-d-tefk tabexsist. »

Seg ta ɣer ta. Kra yella kra yerna. Nuɣal armi ssmid i neznuzu zik i tmura tiberraniyin, tura nettaɣ-it-id sɣur-sent. Mi tbeddeḍ zdat lmersa ad twaliḍ acu i d-ikeččmen d lbaburat i d-iɛebban učiči ad twehmeḍ. Mačči d tikelt tamezwarut i nedder akka lixsas. Akken i d-yenna yiwen uxeddam : « Zik nettmeslay ɣef lqella n tedrimt. Taxriṭ ur tessaweḍ ad d-taɣ leḥwayeğ ɣlayen, am uksum. Ma d tura, newweḍ ɣer yiwen n lweqt anda, werğin nenwa ad nuɣal a dneskura leḥsab i lbaṭaṭa. Ad d-naɣ arḍel i ssmana. » Lbaṭaṭa, tuɣal ur yezmir yiwen ad yeṭɣar ɣur-s deg ssuq. Acu i d-igan lexsas-a i ɣ-d-yeffin leɣla ? Lixsas neɣ leɣla n yizegza (legumes), yella-d yakan iseggasen-a yezrin. Lixsas yella-d s lebɣi n yifellaḥen. Wayi d win n lebsel, asmi ddmen rray ad ḥebsen uẓẓu n lebsel akken lḥasun, deg ssuq ad ixas, ssuma-s ad ternu. Teddez tebrez. Kulci yeshel i usexser n lecɣal. Ma d lbaṭaṭa, tcebbek liḥala-s. Aɣref, yal wa amek isefra tadyant. Wa yeqqar d ikumersiyen i izeɛfen imi aselway imekta-d ifellaḥen yesmeḥ-asen areṭṭal i d-xedmen ɣer lḥukuma. Ma d nutni yettu-ten. Wayeḍ yenna ur telli d tadyant n ssmaḥ wala d tin yeɛnan ssmaḥ ureṭṭal n uselway i yifellaḥen. Tadyant-a tlul-d seddaw ufus n yiṭemmaɛen nnig lazem. Lbaṭaṭa tella. Ad tt-jemɛen mi tuli deg ssuma, ad tt-id-suffɣen. D aya! Ma d amassan n tfellaḥt i nesteqsa, yenna-k : « Ilaq ad d-nawi lexbar, nečča 22 000 yiqenṭaren n lbaṭaṭa. Tura lɛula n ENAFROID tekfa. Rnu ɣer waya, tallit-a anda akal yebzeg, deg lfirmat meqqren, am Ɛin Defla d Mestɣanem, afellaḥ ur yezmir a d-yeqleɛ lbaṭaṭa. » Aɣref yettnadi ɣef tifrat. Tin ara d-yekken sɣur lḥukuma. Acu tezmer ad texdem lḥukuma ? Ajenyur n tfellaḥt-a, yerra-d awal : « I lḥukuma yeggra-d yiwen rray, ad t-terfed. Ad texdem akken i texdem deg waggur-a yezrin n dujember. Asmi txus daɣen lbaṭaṭa. Ad tt-tessexzen deg ENAFROID. Ad tezzuzur deg-s s lqanun, akken daɣen afellaḥ ur ixesser ara. » Aɣilif-a yeɛna tamurt d tirni, seg usamar ɣer umalu seg ugafa ɣer urmud. I lḥukuma ? Txemmem akka ɣef kra wahil aserti sway ara d-tsellek ayen yeggran deg tfellaḥt di tmurt-nneɣ ?

Ait Ighil Mohand

Partager