Assia Djebar , yisem-is n tidet Fatima-Zohra Imalayène, tlul di 30 yulyu deg aseggas n 1930 di lwilaya n Cercal. Taqcict agi ara yuɣalen kra n iseggasen d yiwet n tgejda ger yemyura s wayes tettzuxxu tmurt n Lezzayer, tekker-ed deg yiwet n twacult yesɛan cci. Baba-s, Tahar, yella d aselmad (enseigant) ayen iɛawnen aṭas yell-is akken ad teḍfer abrid n leqraya d tmusni. Ihi akka, mi d d-lul tufa-d yakan laɛwanṣer ttazallen, anda id d-ugem ilugan imezwura ɣef ayeg I tesbedd ahil-is. Assia Djebar tesɛedda-d temzit di Mouzaïaville (Mitidja). Teɣra deg uɣerbaz (école) n trumit, imir tuɣal ɣer win n ddin. Deg mi tewweḍ 10 iseggasen, telmed di lwilaya n Leblida tagrigit, talatinit, d tegnizit. Deg useggas n 1954 tunag ɣer Paris. Aseggas d-iteddun tekcem ɣer uɣerbar aɛlayan n teqcicin di Sèvres anda textar ad telmed amezruy. Qabel-nni, imi tamurt n lezzayer tella tettidir deg uḥeǧaǧu n tegrawla magal Fransa, Assia am nettat n waṭas inelmaden nniḍen izzayriyen, ur tesɛedda ara ikayaden-is (les examens). Deg useggas n 1957, tessufeɣ-ed ɣer temkerḍiyin ungal-is (roman) amenzu umu tsemma fad (la soif). S uneggaru-agi i tegger aquddim ɣer yil (lebḥar) n tsekla ( la littérature). Deg imir tesrusuy-iten-id (ungalen) ɣer wennar d inilban, wa deffir gma-s. Di 1959, tella teqqar u tesselmad amezruy n lmeɣreb deg tseddawit n tsekla n Rabat di Lmerruk. Ass amenzu n yunyu 1962, tuɣal-ed ɣer tmurt-is anda tesselmed amezruy d tfelsafit ar almi d aseggas n 1965 anda treṣṣa tɛurrebt iman-is. Ger 1966 d 1975 tella tettawi tettarra ger Lezzayer d Fransa. Di 1995 ar almi d 2001, tuɣal d tanemhalt (directrice) n “le centre d’études françaises et francophones de Louisiane” di Marikan. 1999, tuɣal ɣef uqerru n l’Académie tageldant n tutlayt d tsekla tarumit n Belgique. Deg useggas n 2001 tella tesselmad deg tseddawit n New York. Di 22 yulyu 2006, Assia tekcem ɣer l’académie française. Ungalen tura ttwastarǧmen ɣer waza n 26 n tutlayin (langues). Assia Djebar, yefkan azal d ameqran i tmeṭṭut deg wayen tura, tsbeggen-ed lebɣi-s, s wallal nniḍen, le cinema, akken ad tili d tiṭ n tlawin, yettidiren di ṭlam, tid ur nezmir ara ad walin-t timawt akken tella imi yuɣal uɛeǧǧer ɣef wallen-nsen-t.
Zenia T.