Accueil Tamazight Crifa, tacennayt i d-iṛebba lḥif

Crifa, tacennayt i d-iṛebba lḥif

259
- PUBLICITÉ -

Temẓi-s

Crifa, s yisem-is n tidet Ouardia Bouchemlal, tlul ass n, 9 yennayer 1926, deg Ilmayen (BBA), temmut ass n 13 meɣres 2014, di Lezzayer tamanaɣt. D tacennayt taqbaylit, tewwi-d amecwar n wugar n 70 n yiseggasen n ccna. Gar tulawin timezwura i yecnan s teqbaylit di rradyu akked tcennayin-nniḍen, am Wrida, Lla Yamina, Anisa … Akken meẓẓiyet, tella tḥemmel ccna. Segmi tesɛa 7 n yiseggasen mi tkess ulli deg lexlawi. Mi tesla i ṣṣut n ubendayer, din din, trezzu ɣer umkan ad tesmeḥses, ad tekkes ɣef wul-is, u ad tekcem deg tudert n ccnawi. Maca tiwtilin n tmetti taqbaylit n yimiren, ur tt-ǧǧint ara ad taẓ deg unnar-a n ccna, skud tekker-d d tagujilt seg baba-s. Crifa, tettuṛebba-d ɣur xwali-s, seld mi tules yemma-s zzwaǧ. Akken i d-tekker tnaẓurt di lḥif, armi tessaweḍ 18 n yiseggasen.

- PUBLICITÉ -

Crifa n Uqbu

Tin akken urǧin ikecmen s aɣerbaz, i d-yimɣuren s yiḍarren yeɛran (ḥafi), tetettyiwen n wass ɣef kraḍ. Teɣtes ad truḥ ad tbeddel amkan, ad teǧǧ tamnaḍt ideg i d-tekker akken ad tidir s ccna i tḥemmel, i twala d win i d abrid ara yeffɣen fell-as. D tamnaḍt n Uqbu uɣur terra, ɣas ur tɛeṭṭel ara din aṭas, maca tudert-is deg Uqbu, yeqqim-as d aktay deg tudert-is, urǧin ad yesfeḍ seg wallaɣ-is. Armi tuɣal tettwassen s yisem n “Crifa n Uqbu”.

Seg Uqbu ɣer tmanaɣt, s tezlit “Bqa ɛla xir ay Aqbu”

Seg Uqbu, tunag ɣer Lezzayer, deg tmacint ideg tedda mi tettmuqul s abrid, ccbaḥa n ugama, iḥulfan i tedder d lxiq i as-yeččuren ul, akken deg tmacint i texdem tizlit i swayes tettwassen buhan “Bqa ɛla xir ay Aqbu”. Deg yiseggasen n 1940, i tebda tcennu di rradyu, din i tuɣal gar tulawin ifazen deg ccna s teqbaylit. Kra n yiseggasen sakin, tezzi-d i waṭas n temnaḍin n tmurt. Aṭas n tezlatin i tessekles sɣur-s, neɣ seg wayen i d-terfed seg tgemmi tafulklurit.

Seg tufrarit ɣer tayeḍ, ur teḥṣi ara Crifa acḥal n tezlatin i texdem, seg tigti-nsent. Kra n wayen akk tecna armi d imir, ur teddir ara s tẓuri-ines, acku ulac ayen i tt-id-iṣaḥen seg yizerfan n umeskar, dɣa teḥbes deg yiseggasen n 1970. Truḥ texdem d tameṭṭut n tezdeg deg Tiliẓri taɣelnawt Tazzayrit. Ur d-muqqlen ɣur-s ula d inaẓuren ukkud tecna di tallit-is, ɣas akken di lawan-nni yakan tettwassen u tella gar tcennayin meqqren. Deg yiseggasen i d-iḍefren i tt-id-skeflen kra n yilmeẓyen, tuɣal tban-d ugar, deg tuzzyiwin n ccna i tga.

Tedder Crifa i lebda s wayen i d-teǧǧa

Drus anida i as-tuɣal tejmilt i Crifa, armi meqqret, seg qrib ad temmet i tt-id-ttmektayen wid yeṭṭfen taɣult n yidles. D lḥif i tt-id-iṛebban, seg tmetti yuɛren ideg i d-tessukkes tizlatin-is. Ad teqqim deg usmekti, d tamazzagt n ucewwiq d uḥiḥa. Ccnawi-ines tugem-itent-id seg tezlatin tiqburin akked tirmit-ines di ddunit. Tecna Crifa tudert s yakk timeẓra d tmuɣliwin. Tecna aṭas daɣen di tmurt n Fransa, deg Paris (l’Olympia) aseggas n 1993, deg l’Opéra Bastille aseggas n 1994, deg Zénith aseggas n 2006, anida i ḥeḍren 13 000 n yimdanen di tmeɣra-s taneggarut. Kra n tezlatin i swayes tettwassen s waṭas : Bqa ɛla xir ay Aqbu (1942), Ay azerẓur (1956), Azwaw (1972), Sniwa d ifenǧalen (1990).

Khaled Achoui

- PUBLICITÉ -