I lmend n zerri n 35 n yiseggasen seg wasmi i aɣ-teǧǧa tcennayt taqbaylit Bahia Farah, deg useggas n 1985, ad d-nesmekti cwiṭ seg tmeddurt-is d umecwar i d-telḥa deg ubrid-a n lfen. Bahia Farah, s yisem-is n tidet, Bounouar Fatima-Zohra, tlul deg useggas n 1917 di Tubiret. Asmi tebda, ur tekcim ara srid ɣer ccna, imi tella gar tid i as-yessnen i ccḍeḥ, ɣef waya i teḍfer taɣult-a deg temẓi-s, tefren tawsit n ccḍeḥ agmaḍan (acerqi). Armi meqqret d tilemẓt i teḍfer abrid n ccna seld mi d-tessekfel ccbaḥa n lfen n teqbaylit d uẓawan-is, asmi tessen u temlal ddeqs seg yinaẓuren yettuneḥsaben d tigejda n ccna, armi tuɣal gar tcennayin meqqren s teqbaylit i d-yeǧǧan agerruj ur nfennu.
Seg Tunes ɣer Fransa, d temlilit d yicennayen meqqren n tallit-nni
Tezweǧ d ufennan (miniaturiste) Azzayri Mohamed Temmam, iwumi ssawalen Sid-Ali. Uqbel ayagi, tekker-d d tagujilt, tetturebba-d ɣer xali-s. Mi tella meẓẓiyet, yewwi-tt ɣer tmurt n Tunes imi din i yettidir. Tekcem ɣer wammas n usileɣ n tẓuri anida i d-telmed ddeqs n temsirin n ccḍeḥ. Deg useggas n 1931, asmi tesɛa kan 14 n yiseggasen, truḥ ɣer tmurt n Fransa. Din i tkemmel deg ubrid n ccḍeḥ imi tella tfaz deg-s. Tessefreḥ s waṭas iɣriben d wid i tt-yettwalin di tmeɣriwin. Deg temdint n Paris, seld mi temmuger u tessen amẓawan ameqqran n tmurt n Tunes Mohamed El Jamoussi d Umerruki Slaoui Kamal, terna temlal d tgejda tizzayriryin i d-irefden lfen deg tallit-nni, am Kamel Hamadi, Slimane Azem, Mohamed El Kamel, Allaoua Zerrouki, Salah Sadaoui, Akli Yahiatèn, Chérif Kheddam, Fatma Zohra…
Tizlit « Kemm akked nekk » akked Slimane Azem
Dɣa seg yimir i yebda umecwar n Bahia Farah d ccna. Deg useggas n 1949, tebda s ccna n tezlatin s taɛrabt, seld mi i as-yessuter Uxxam n teẓrigin Pathé Marconi. Dɣa tessekles sḍis iḍebsiyen 78 tours, gar tezlatin-a, ad d-nebder, « Ya ɛumri lik », « Rayeḥ maɛdum » akked « Ya lli qlaqtu ». Ulamek ara tecnu Bahia Farah s tutlayt n taɛrabt kan weḥd-s, nettat yellan d taqbaylit, tebɣa ad tecnu ula s tutlayt-is.
Dɣa asmi i as-tettunefk tegnit tessen Slimane Azem, tezdi yid-s ayen iwumi qqaren le duo, tumer aṭas, acku teẓra d tin i d tagnit ara tt-yeskecmen ɣer ccna s teqbaylit, dɣa tecna yid-s deg useggas n 1957 snat n tezlatin « Kemm akked nekk », « Aṭas ay ṣebreɣ », ladɣa tizlit-a taneggarut, tga aṭas n rrbeḥ (le succès). Ar ass-a, mazal smeḥsisen-as wid iḥemmlen tizlit n teqbaylit, acku tewwi-d ɣef urgaz mi yella di lɣerba, tettraǧu-t texḍibt-is di tmurt, ad d-yuɣal ad zewǧen, armi dayen tuyes. Seg wakken tekseb ṣṣut ḥlawen, tezdi di ccna n tezlatin (les duos) d waṭas n yicennayen, am tezlit-nni icebḥen « Ini-as i mleɛyun Ṭawes » n Wakli Yahiatèn, « Tewweḍ-d ssaɛa n lefraq » akked Chérif Kheddam, « Yugi ad d-yuɣal » aked Allaoua Zerrouki.
« Tfuk lɣerba tfuk »
Bahia Farah, tella tettidir imiren gar tmurt n Fransa akked wakal n tmurt-is ɛzizen Lezzayer, maca mbeɛd sin n yiseggasen d nnefṣ segmi tefra tegrawla n 1954-1962, tekcem-d ɣer tmurt-is deg waggur n furar 1965 war tuɣalin ɣer Frnasa imi teɛya di lɣerba. Deg wussan-nni kan tura tizlit « Tfuk lɣerba tfuk ».
Ugar n 50 n tezlatin icebḥen i d-teǧǧa
Seg yiseggasen n 1967 d asawen, tura aṭas n tezlatin, gar-asent « Zzher-iw iruḥ », « Iɣur leḥlal-is », « Tewwi-yi Lmuja » d buhan n tuɣac icebḥen. Syin tkemmel deg ubrid n ccna i tḥemmel deg Uxxam n rradyu tis snat akked tcennayin tiqdimin i d-yessuddsen ddeqs n tedwilin n ccna am Nnuba n lxalat, armi zrin kra n yiseggasen, teǧǧa ula d rradyu, seld mi tessekles azal n 50 n tezlatin. Maca anagar n 22 deg-sent i d-yeqqimen, gar-asent kra i tecna akked Aît-Farida. Gar tezlatin yelhan dɣa i tecna tnaẓurt Bahia Farah, ad d-nebder, « Yeqqes-iyi uzrem », « Lmektub », « Imessasen », « Lɛid », « A ṭṭir lɛali », « Mmi ɛzizen », « Si lebḥer ɣer din », « Yeǧǧa-yi »…
D tacennayt meqqren yettwattun di tmurt-is
Tewweḍ leɛfu n Rebbi ɣef leɛmer n 68 n yiseggasen, ass n 24 deg yebrir 1985, deg Lezzayer tamanaɣt. Truḥ tcennayt Bahia Farah deg tsusmi, ɣas aṭas n tezlatin i d-teǧǧa d agerruj ara yeqqimen deg wumuɣ n ccna n teqbaylit d ccna azzayri, maca urǧin tuɣal-as tejmilt sɣur yimasayen neɣ ammasen n yidles i usmekti n tnaẓurt-a d wayen i tga i yidles d ccna, anagar yiwet n tejmilt deg Uxxam n yidles n Tubiret aseggas n 2009.
Achoui Khaled

