Wissen d acu akka i yuγen timetti ? Ula d imekwan yellan ttwaqeddren zik s waṭas, uγalen d iguda s wammus. Σni tekfa tfenṭazit, yuγal uqelmun s iḍarren ? Neγ ahat imi d ayla n’’Baylek’’ daymi yal wa yefka afus : awi-d kan ad yeswexxer ammus-is s sdat n umnar-is. Neγ ahat imi llan tura waman deg tberninin s daxel uxxxam. Akken i as-qqaren : ‘’tfuh a taga, wwan yibawen !’’ Deg umekkan-agi yeččuren ass-a d zbel akked yiḍuman ay zellun,zik (kra kan n yiseggasen γer deffir), yimezdaγ n Tala Athmane yal aseggas lewziεa (timecreḍt). Ttgen-tt din acku llan waman u zeddig lḥal dayen kan. Ass-a tuγal zzit s asγar, bran i ṭṭbel deg waman, am wakken acemma ur yelli : ulac win tecγeb taluft ; ulac win ara yinin ‘’Hemma’’ neγ ‘’Abbuhhhh’’. Xas ulamma teḍra-d twaγit deg useggas n 2006 seg wammus-agi, aṭṭan n « Leptospirose », meεna ur rrin aḍar, ula d taγiwant n Tizi Uzzu tefka afus : ur d-tettceyyiε ara ttawilat-nni yettawin iḍuman. Acḥal aya tura lewsex yeqqim sdat n tewwura, daymi ula d imdanen ḥeṣṣlen amek ara xedmen. Nessaram kan ad d-terr tγiwant lewhi-s γer wanect-a uqbel ad tuγal d taluft tameqqrant. Ṭtfet-n ayen yugaren aya !!!
Hocine. M
