“Akka i d as-yenna Zarathoustra”

Partager

Gar temsirin n Zarathoustra, s yiles  n ufelsafi n tmurt n Hitler, l’Allemagne,  Friedrich Nietzsche, i d-yessemlal deg udlis umu yextar azwel (le titre) “Akka i d as-yenna Zarathoustra», i d-yessuffeɣ ɣer temkarḍiyin (les librairies) deg useggas n 1883, nextar-ed tuqsa n llifɛa. « Yiwen wass, Zarathoustra yeṭṭes ddaw tili n tneqlett. Lḥamu tɛedda tilas. Yewwi-d afus-is, isers-it ɣef wallen-is, imir iruḥ deg-sen-t. Llifɛa tusa-d, teqqes-it deg umegre ḍ. Zarathoustra yuɣwas deg wayen yesɛa deg taɣect-is. Ssem yewwweḍ  ɣer wul. Mi d-yekkes afus-nni isers ɣef wudem-is, iwala azrem ɣer tama-s. Aneggaru-agi, ula d netta, yaɛqel allen n Zarathoustra. Llifɛa yettlen, tebɣa ad terwel. « Ala, i s-yenna Zarathoustra, mazal ur m-enniɣ ara tanmirt ! Tsakiḍ-iyi-d di lawan. Abrid-iw mazal-it ɣezzif ». « Abrid-ik d win wezzilen», i s-tenni llifɛa, le ḥzen yuɣ allen-is. Ssem-iw ineq. Zarathoustra yebda yettezmumug. « Melmi yemmut “le dragon” s ssem n wezrem ?», i s yenna. Err-en ssem-im! Imir talafsa tettel ɣef umegreḍ n Zarathoustra, tessers imi-s ɣef umekkan-nni n tuqsa, u tejbed-ed ssem-is. Yiwen wass, mi d d-yewwi Zarathoustra awal  ɣef tedyan-agi i s-yeḍ i ynelmaden-is (ses disciples), ineggura-yagi seqsan-t. D acu i d tamsirt n teqṣiṭ-agi a Zarathoustra?.  Tiririt n Zarathoustra d tagi: Wid yelhan d iḥeqqiyen qqaren-iyi amhuddu n tsanit. Ma tesɛam aɛdaw, yiwen wass, ur settarrat ara lxir i teqriḥt i wen-yexdem, neɣ m’ulac ad yuɣal di ddel, ad yeḥqer iman-is. Sbegnet-as-id d akken ixdem-awen ayen n lɛali. Ur ttdullut ara, axir ad tfeqɛem w’ad tɛgḍem. Ma yseɣli-d dunnit ɣer lqaɛa, u yebda yttreggim, ur susumet ara, erret-as ṣṣerf s iwulmen.

 Ma dagella rran-d fell-awen lbaṭel meqren, erret-asen xemsa nniḍen. Teḥṣam ? Lbaṭel yettwabḍan d azgen n wezref (demi-droit) … Di tagara, ay atmaten, ad ken-weṣṣiɣ ad tili-m d iḥeqqiyen lak d iwḥiden (les solitaires). Amek yezmer wewḥid ad yettu ? Amek yezmer ad yerr ?

Awḥid am lbir leqqayen. Yeshel ad tḍeggreḍ ablaḍ ɣer daxel, maca ma yewweḍ  ɣer lqaɛ inet-iyi-d anwa izemren ad tt-id-isali. Ur ttawḍet ara awḥid, ma tewḍemt, ihi, arnu neɣtett.

Akka i s yenna Zarathoustra.” 

Friedrich Nietzsche ilul di 15 tuber aseggas n  1844 di Röcken (Prusse). Yeggujel asmi yesɛa semmus (xemsa) n iseggasen. Trebbat-id yemma-s. Yelmed tafelsafit di tseddawiyin n  Bonn d Leipzig anda id d-yeffeɣ d aselmad (professeur) n la philologie taqburt ( classique). Yebda yesselmad (yesɣar) di tseddawit n Bâle asmi yesɛa rebɛa uɛecrin n iseggasen. Tazmert-is d tin ur nwenneɛ ara maḍi.   yesɛa ladɣa ugur n tmuɣli lak d uqraḥ uqerruy (la migraine). Taswɛt tḥers-it s waṭas, ɣef ayagi i yeǧǧa axeddim-is deg useggas n 1879, Mi yesɛa xemsa utlatin (35) n iseggasen. ɛecra iseggasen ɣer zdat, teṭṭef-it « une dépression nerveuse ». ur s tettaxer ara ar almi yemmut di 25 ɣuct 1900. 

Akka i s yenna Zarathoustra d yiwen wungal ger wungalen yura Nietzsche, anda d yewwi awal  ɣef waṭas n isental. Win yebɣan ad yinig lak d Zarathoustra, ala andemmi ur ittnedemmay ara. 

Zenia T.

Partager