Akka ihi, imezdaɣ n tɣiwant n Bujlil i d yezgan ɣef kra n 85 kms ɣef wenẓul n lwilaya n Bgayet, rfan imi yewweḍ zɛaf ar « tqacuct »! Seg wass-nni n ačer neɣ lḥad ar ass-a mazal-iten rekmen am aman, imi tifrat n-iɣublan nsen ur ɛad ur d t-ban. Ṛran tiwwura n wexxam n tɣiwant lakked lluzin n wenres n tkubanit n Somacob i d yezgan deg taddart n Tala bir (5 kms ɣef Bujlil) anda i terɛed deg tazwara. Deg surif nsen, imezdaɣ n tɣiwant-agi glan, daɣen, s webrid n wuzzal neɣ les chemins de fer deg taddart n Béni Mansour, anda tella tiɣsert neɣ la gare ferroviaire ittcudun tadadrt-agi ar Bgayet. Lɣaci-agi rfan dayen kan ɣef imḍebren n tɣiwant-agi, acku, ɛla ḥsab nsen « ur xdimen ara kra n leṣlaḥ i lɛama, imi lixṣaṣ mači d yiwen ar ad-ibder wemdan! » ɣef akken i d t-ennan kra n-imezdaɣ. Lixṣaṣ ideg ttidiren imezdaɣen n tɣiwant-agi ittwattun mači d yiwen, mači d mraw! Ma nebda seg uɣbel n waman n tissit an ffeɣ ɣer lixṣaṣ deg tafat n berra (l’éclairage public) syen an ɛeddi ɣef lixṣaṣ yaɛnan iqudas n waman imulas, lgaz ugama, annaren i turart n-igerdan d yinaddalen s-umata, lakked d-uɛebbi n rṣaḍ neɣ iḍuman ixuṣṣen mliḥ deg tɣiwant-agi yenṭaren dayen kan! Ass-a d-ass n Aḥad neɣ larbɛa, mazal ur ɛad ur telli tifrat n-iɣublan-agi n lɛama. Abrid n wuzzal mazal yeqfel, tiwwura n wexxam n tɣiwant mazal rran-t lakked d lluzin n Somacob n wenres. Imezdaɣ ssuturen ad yas el wali s timad-is, iwakken ad meslayen yides. Aten-ad ttrajun imdeber-agi iwakken ad iɛfes i tikkelt tamezwarut akal n tama-agi ittwattun. Ad yas neɣ ala? D-akka i d-asaqsi n-imezdaɣ n tɣiwant n Bujlil.
Syphax. Y
