Ass n 20 yebrir-agi iεeddan i d-yeffeγ ujdid n Lounis AIT MEINGUELLET. Deg Album-agi, i wumi isemma ‘’Isefra’’, ad naf 8 n tezlatin. Ajdid di tkalast-agi, d asekcem n yisefra s uẓawan : yewwi-ten-id akken llan, ur asen-yefki ara lqaleb n tezlit. Ihi, sin yisefra-a, iga-ten d tiwwura i Album-agi-ines. Yiwet, yekcem yes-s, tayeḍ yeffeγ-d seg-s. Deg usefru-agi, yessḥassef γef tmuγli n yimdanen. Am wakken yugi ad yettu tid yeḍran yid-s.
‘’Xas nebra-as-d
γer lewqam,
Yettawi-aγ-d amennu&gamma,;
Xas ma ffudeγ mi teswam,
Xas mi ad ken-ssedhuye&gamma,; ttruγ.’’
S daxel n uxxam-agi i d-yemmalen timetti, ad naf 6 n tezlatin.
Di tezlit iwumi yefka azwel ‘’Ddin amcum’’, uqbel ad d-yefk, Lounis, tifrat i wugur n ddin (ṭṭlaba), yesmekta-d acḥal n yiγilifen d txidas s wayes i d-tgellu temsalt-a. Dγa, γef wanect-a, yenna-d :
’’seg wass-mi yenza ulac,
s berru i d-tettaγem.
Aseγwen, tewwim-t
d ccac,
yal ssuq tettwakelxem.
Di taggara, yettweṣṣi-ten ad d-nesren si leryac akken yexdem netta.’’Ddreγ armi ṣṣawḍe&gamma,; ur ttalase&gamma,; ur ttwalase&gamma,; rtaḥeγ si ddin amcum.’’
Xas ulamma mačči kan d ddin weḥd-s i d-yeqqṣed dagi-nni, ula mi ara ad k-terr tmara…
Di tezlit-nniḍen, yerra tajmilt xas ulamma ur yuγ ara tannumi s tejmilin. Tagi tameṭṭut, tezmer ad tili d yelli-k, d uletma-k, d tameṭṭut-ik neγ d yemma-k.
‘’targagi tasa-s, ma ur d-yekcim mmi-s.
Fell-as tefka ayla-s, terna laxert-is.’’
Ayen igerrzen deg wawalen-agi n Lounis d ttbut i d-yettak i wakken ad nqader tameṭṭut, dγa γef wanect-a, yenna-d :
‘’Nelli-d allen-nne&gamma,;
Σqel-itt d yemma-k,
Σqel-itt d yemma-s,
Tagi d yemma-tneγ.’’
(…) γurwat ad nettut,
Tagi d tameṭṭut ;
D tigejdit-nneγ.’’
Di tezlit tis 4 anda i yeqḍeε asirem deg waṭas n tγawsiwin, yewweḍ armi ur yumin ara ula s laxert. I tikelt tamezwarut, ahat, i t-id-yenna.
‘’Menneγ ad amneγ s umbεed lmut-im.’’
Xas akken yuγ tannumi yessenṭaq-d yiwaḍ, tikelt-a, yefka-d rray-is netta. Dγa, akka ara naf di tezlit tis 5 iwumi isemma ‘’Σawaz’’, ayen akk i t-icuγben d wayen i t-iqerḥen. Yettmeslay-d γef teswiεt-nni anda yesεa tamuγli yemxalafen γef wiyaḍ, xas ulamma rray-is di ṣṣwab i yella, εlaḥsab-is.
‘’Ay ul-iw, henni iman-ik,
Berkak aḥezzeb n umγar.
Kkes leqyud i rray-ik,
Tanfeḍ-as ad yennemḍar.’’
Meεna ma yunef-as ad yemmenḍar, yezmer ad yuγal am wigi i d-yebder.
‘’ Wa yeggugem, wa yefka udem, wa yenfa yeεya s lhem.’’
Ma γef tayri deg Album-agi, akken yebγu yili lḥal ‘’ur itettu uḍebbal ahuzzu n tuyat’’. Deg yiwet n tezlit igerrzen dayen kan ‘’Ruḥ a zzman’’, Lounis yesmekta-d ussan-is s wudem-nniḍen xas ulamma ‘’γer ccif leεmer-is’’ (Lemmer am zik ad as-iniγ). Lumeεna, ayen yebγa ad t-id-yini, yenna-t-id.
‘’Mi tessdukel sser d zzin,
Di leεqel-iw fell-i tezzin,
Wwḍen armi i yi-zwin,
Zgiγ uḍneγ.’’
Tizlit uqbel taneggarut, yeεreḍ ad d-yessenṭeq 4 n yimdanen : win yettrun, win ittaḍṣan, win yesnuzun tirga akked tayri yettnadin afennan. Da, acennay, yesban-d lfarq yellan gar win yettwalin timsal d win i tent-yettidiren ; gar wayen yellan d usirem…
‘’Yenna-yi-d ṭṭbib as-agi ur ttmettate&gamma,;
Lferḥ-iw yuγal d imeṭti imi ad idireγ.’’
Di taggara, yeffeγ Lounis s tewwurt ’’Isefra-nniḍen’’, anda i d-yeğğa ifeṭṭiwej n usirem meεna ad d-yuγal γur-s.
‘’Ayen ara d-yerzun s cwal, s lehna
ad t-id-nwali.’’
Akken yeqqar winna : ayen yelhan, yelha. Tizlitin-agi n Lounis, ‘’ttakent-d abeḥri i turin’’ d usirem i wallaγ. D iseγ mi ara tesleḍ i tmedyazt am ta. Acu kan ayen yesseqraḥen d amek amedyaz am wagi di leεmer i yettunefk yisem-is γer warraz ‘’Nobel’’ n tsekla.
Hocine.M