Deg unebdu-nni, akken kan i ifuk waggur n Remḍan, yewwi-d baba lkunji. Dɣa nniɣ-as, ad neṛwu acali d umerreḥ : ad nruḥ ɣer Tgejda ad ẓreɣ iddawen, ɣer la plage ad sbezgeɣ timeccacin-iw, ɣer taddart ad rwuɣ aɛrur n yaya, ɣer Lina ad nemmyeḥku tilufa n yibibiḍen… Rien de tout cela ! En fait, yewwi-d baba lkunji bac ad…yexdem. Ih, yerra-yaɣ axxam d chantier. Remarkiɣ, seg wasmi nernaɣ s kra n les neurones, belli ttaqa deg les adultes xeddmen mara yilin kunji. Ljar-neɣ, par exemple, yeznuzuy les glaces. Et comme netta d ccix n lakul, lkunji-s iḍul. Mais, tura imi yenerna lexlaṣ-is, ad yeḥbes ur yeznuzu ara lakrim. Akka i as-yenna i baba : “tura, lḥemdulelah, dayen ur znuzuyeɣ ara les glaces ! Ad tt-dewṛeɣ d…akraren”. Nniɣa-awen belli les adultes-agi d lewhayem ! Toujours deg unebdu-nni, et sous pression n yemma, yeddisidi baba ad aɣ-yawi ɣer lebḥer pour une journée. Aussitôt décidé aussitôt fait. sbeḥ zik neddimari ɣer la plage. Et comme di tmurt-agi ula tagnawt teteddu nneqma, ass kamel ur teḥbis ara lehwa. “D acu tenniḍ lukan ad nruḥ ad d-nẓur imaziɣen-nni, dagi i nejmaɛen ?», i tprupuzi yemma i baba. “Géniale ton idée !», i d as-yerra baba. Akka, ḥala ɣef tmaziɣt i ttemsefhamen. Mi newweḍ s axxam unejmuɛ, naf-n nna Crifa tecarji d ittafttaren, temmal i yinebgawen (dont nekni) amek ara ddunt temsal. D nna crifa i timḍebbert n ujemuɛ. tenna-k : “deg temlilit-agi ilaq ad mmttafaqen imaziɣen n tmurt ɣef tira !”. Zzin-d iṭabla inebgawen n nna Crifa. Gar-asen dda Allaoua, dda Meḥmud, dda meksem, dda Youcef, dda remḍan d wiaṭas n yimaziɣen nniḍen. Llan daɣen icawiyen. ula d nutni d imaziɣen. Maɛna, ur fehmeɣ ara mara d-heḍren. et comme aṭas ur ten-nefhim ara, uɣalen hedren akken ttarun tamaziɣt. c’est à dire s taɛrabt. Et moi qui pensait belli imaziɣen akk ttmeslayen taqbaylit !? Et ben non ! llan même imaziɣen yettmuzuɣen s tɣumit !
S.O.A
Yeffeɣ-d

