Cacneq (950 sɛ), Kutama (956), Ɛebban (1956), Izegzawen(2009)

Partager

Kra tekka ddurt ideg ara d-tili temlilit n terbaεt taɣelnawt mgal Maser ; ttasen-aɣ-d yisallen sya d sya, ama d ayen i yaɣ-d-nnan wid i nessen, neɣ ayen i d-nelqeḍ deg walɣagduden belli : « Imezdaɣ n Lmerruk, Tunes neɣ Libya, … akk imezdaɣ n Tefriqt n Ugafa ddan d yizegzawen ». Ula d inelmaden imucaɣ n Mali d Nijer mi ten-nemlal da di Bgayet, sbegnen-aɣ-d lferḥ-nsen d usaned-nsen i terbaεt taɣelnawt. « Di lḥaqiqa, d tamazɣa i yuraren mgal Maser », akka i yaɣ-d-yenna yiwen seg wid i nesteqsa. S rbeḥ-a n yizegzawen, ad tuɣal tmazɣa teɣleb Maser rebεa n tikal i teɣzi n umezruy. Aɣlab amezwaru, yella-d asmi i yekcem ugellid Cacneq ɣer tmurt-a n yiferεuniyen. Din yesbedd adabu-s i teɣzi n 21 n yiseggasen (seg 945 armi d 924 send Ɛisa) ; llan daɣ wid i d-yeqqaren belli aya yeḍra-d deg useggas n 950 sɛ. Imaziɣen ɣelben Maser i tikelt tis snat di tallit tineslemt. Deg useggas n 969, teɣli gar yifassen n ddula tafaṭimit i tesbedd teqbilt tamaziɣt Kutama (tamurt n leqbayel n wass-a). Ifaṭimiyen ḥekmen di Maser seg useggas 969 armi d 1171 ; d nutni i d-yeslulen tamdint n Lqahira (le Caire) ideg bnan lğameε n El-Azher i mazal ar wass-a. Ma yella d aɣlab wis tlata, yella-d di tallit tamirant, tallit n tegrewla n 54, anida adabu n Maser yebɣa ad iḍebber ɣef tegrewla n yizzayriyen. Lameεna, ameɣras Ɛebban Remḍan yeɣleq-as abrid s tiktiwin-is deg ugraw n 20 ɣuct 1956. Wid yennejmaεen d Ɛebban deg ugraw-a umi sawalen daɣen « Agraw n Ssumam », mtafaqen ɣef “Usezwer n rray adaxli ɣef win ara d-yasen seg lberrani”. S wakka i yas-ɣelqen tiwwura i udabu amasri n tallit-nni. Wissen kan ar zdat acu ara yilin ? Aṭas i yessaramen akken ad testeɣleb tmazɣa ɣef tmurt n Maser d tid n usammer alemmas deg uḥric n yidles. Aya mebla ccek ad yeḍru ma yella iduba n tmura n tmazɣa εawnen inaẓuren-nsen, akken i txeddem Maser i wid-ines.

Mokrane Chikhi

Partager