Amzun akken mazal-it yedder

Partager

Ccix Nurdin d isem-is n tẓuri, isem-is aḥeqqani Nurdin Meẓyan, d amedyaz ameqqran, ilul ass n 08 deg unbir 1918 di taddart n Ugemmun, tamnaḍt n At Yiraten, lwilaya n Tizi-Wezzu, yedder deg twacult tamrabeḍt. Asmi yesεa 06 n yiseggasen di lɛemr-is, yekcem γer temεemmert, yesγaray-it baba-s Si Tahar, yeɣran yakan di temɛemmert n Sidi Ɛebderraḥman deg Ilula Umalu, tin yettwasnen aṭas, imi ddeqs n lecyax i d-tessufeγ. Di 10 n yiseggasen n tγuri, Ccix Nurdin yelmed 14 n leḥzab. Syen asmi yesεa 17 n yiseggasen di lεemer-is, yunag γer Lezzayer tamanaγt γur gma-s. Ccix Nurdin tezdeγ-i tzuri deg yidim, yeččur d tayri n yidles amazi&gamma,; yal ass yettnadi γef ubrid yettawin γer tala n tẓuri, yeffud, yebγa ad isew akken ad yekkes fad. Maca kra n win yessaramen, γer taggara ad yemger deg-s, akken yeqqar yinzi « Aḍar iteddun yeṣsawaḍ » . Ihi Ccix Nurdin yewweḍ γer yiswi-s aseggas n 1936, iban-as-d ubrid-is ass amenzu mi yemlal d mass Finquel, anemhal n teẓrigt « Pahé Marconi », anda i yessekles i tikkelt tamenzut ass n 04 di ctember 1938, tasfift-is tamezwarut, deg-s 12 n tezlatin, gar-asent  » Alu Trisiti,  » Anef-iyi ad ruγ »,  » A xali xali » ,  » Yelli-s n tmurt » d tiyaḍ nniḍen.

Ccix Nurdin d yiwen n unaẓur iqedcen aṭas γef yidles n teqbaylit d yidles amaziγ s umata. Dγa s leqdic-ines d tebγest yesεa, yeṣsaweḍ yeslul-d amaṭṭaf n teqbaylit (Radyu n teqbaylit) deg useggas n 1943. Asmi tuγal tiliẓri d umaṭṭaf n Lezzayer (RTA),γer ufus n yizzayriyen, fkan-as isem « Amaṭṭaf wis-sin ». Rradyu n teqbaylit tetteddu deg ubrid n tneflit, yal ass tettnerni, tezga tettaẓ γer zdat, dγa dayen i yeğğan Ccix Nurdin ad yeṭṭef 11 n tedwilin i ddurt, gar-asent timṣeḍsa akked tezlatin. Gar tezlatin swayes yettwassen , « Γenni γenni a ṭṭir areqman, γenni γenni γef yifsan », yessekles-itt γer yiwen n Uyuguṣlabi. Yettwassen daγen deg uḥric n ssinima anda i d-yurar i tikkelt tamenzut deg usaru Berra lqanun « Les hors la loi » n Tufiq Fares, akk deg yiwen n skač « Nṭellaq rrumiya » anda i d-yurar d afellaḥ iminig izweğen d yiwet n tefransist, rnu-d γer-s asaru-ines i d-iεeddan acḥal n tikkal di tiliẓri n Lezzayer, akk d nnubat yexdem γer yidis n yimṣeḍṣay imeqranen am, Sid ɛli Kwirat, Muḥemmed Ḥilmi, Sid Ḥmed Agumi d Ḥasan Lḥasani.

Aseggas n 1972 Ccix Nurdin yunag γer tmaneγt n tmurt n Fransa « Paris », anda yemlal akked Sliman Σazem. D tagnit I yessaɣezfen amecwar nsen, yal yiwen deg-sen yeεjeb i wayeḍ, imi Ccix Nurdin yella d aqerru n terbeεt n uẓawan, Dda Sliman iεedda-d di rradyu, syen yessekles tizlatin-is timenza am « Amuḥ Amuḥ », « Aṭas i ṣebreγ » d tiyaḍ. Inaẓuren-agi ččuren d tayri n tẓuri, qqimen ur mmeẓren ara acḥal almi d aseggas n 1975 i d-mlalen imedyazen-agi. Syen xedmen ddeqs n tezlatin yecban « Aεessas n tala », « Aḥeddad n At Yanni »…. Skelsen daγen azal n 22 n tesfifin d 96 n yisefra i cnan akken. Tamettant n Sliman Σazem tḥuza aṭas Ccix Nurdin, d ayen i t-yewwin ad yeffeγ deg rradyu deg useggas n 1983 mbeεd 60 n yiseggasen n uxeddim deg umezgun d tmedyazt tamaziγt . Dγa ass n 16 di γuct 1999, Ccix Nurdin yeḍffer abrid n Dda Sliman, tewwi-t ula d netta tmettant ɣef 81 n yiseggasen di lεemer-is.

Islam Bessaci

Partager