“I Lezzayer-agi d acu-tt ?”

Partager

Ussan-a ḥala nekk d gma Muṭṭiḍ i itetten deg uzal qaylal. Les adultes ɣunzan učči, alamma yekna yiṭij. Maɛna iḍ kamel tefẓen. Imi s-nniɣ i yemma acimi akka ur tetettem ar deg wass, tenna-yi-d d Rebbi i yebɣan akka. Tessefhem-iyi-d belli plus les adultes ttuẓumen plus ils ont des chance ad ruḥen ar lǧennet. Alors nniɣ-as :

– d acu i d lǧennet ?

– euh… mara d-yekcem baba-k ad k-id-yessefhem…

Dɣa atan ikcem-d baba. Stteqsaɣ-t, yerra-yi-d :

– ur tt-sineɣ ara, maɛna sneɣ ǧahennama

– i tagi d acu-tt ?

– tagi d Taɣerdayt.

Dɣa yessefhem-iyi-d d acu-tt tɣerdayt, anwi-ten yimẓbiyen, d acu-tt ǧahennam yuɣen din.

Sxedmeɣ cwiṭ n les neurones-inu, ufiɣ belli imẓabiyen-agi sûrement ur ttuẓumen ara am yemma, baba, yaya akked anisati n tteḥḍiri. Autrement, ad ten-id-ṣaḥ lǧennet n yemma.

J’ai tout faux : tenna-k yemma belli imẓabiyen-agi ttuẓumen plus que les autres. Uɣaleɣ ɣer baba.

– c’est pas normal a baba, yemma tenna-k ttuẓumen plus que les autres. Mais anwi-ten les autres-agi ?

– euh… d aɛraben !

– am anisati n tteḥḍri?

– ih!

– mais nettat tettuẓum. En plus, ɣas tikwal teqqers, elle est gentille. Tenniḍ les autres-agi d aɛraben, i yimẓabiyen d acu-ten ?

– d atmaten-nneɣ. D imaziɣen am keč d nek !

– mais nek d aqbayli et puis yiwen n gma i sɛiɣ: d Muṭṭiḍ.

Alors yessefhem-iyi-d d acu i d imaziɣen d acu i d aɛraben. Plus ihedder, moins je comprends.

– Safik a baba di ddunit llan waɛraben, llan imaziɣen ?

– ala mačči di ddunit akk. Di Lezzayer

– i Lezzayer-agi d acu-tt ?

– din i yi-d-ufiḥ weḥleɣ !!

SOA

[email protected]

Partager