“Akken ur ttili$ ara am uεezzug gar yidebbalen”

Partager

wakken ad yecfu yiwen $ef wawal ilaq ad t-yessexdam aîas ne$ ad as-isell aîas. Ihi deg uzrar n umawal lmeâna maççi deg wumu$ n wawalen ara êefven yinelmaden d aêfav kan acku $as ad ten-êefven deg teswiât ad u$alen ad ten-ttun. Sakin iwakken ad ilin wawalen ara lemden d wid ay $ef ara cfun ilaq ad ilin d wid ara yezgen deg lehdur-nsen. S wakka ilaq ad ilin d awalen n wayen tteêwijin medden s waîas. £as ad yili unelmad yeêwaj ugar, ad yissin kan llsisan n tutlayt deg tjerrumt d tseftit sakin ad yissin ad inadi weêd-s ne$ ad yesteqsi weêd-s.

Deg tazwara xemme$ s umu$ n 1500 n wawalen : 1000 d ismawen ma 500 d imyagen ma neêseb-d iferdisen yellan ya deg tjerrumt am tenza$ d yimerna… Am wakken twalam nebda s tmawalt n twacult. Amawal yebva d ta$ulin (domaines): tawacult, tudert deg uxxam, tamdint, taddart, agama, tafekka n wemdan, ismawen n dduzan d ijeqduren, lêirfat, tikta, idles, zzhu, leâwayed, tazmert… Ma yella d asexdem-nsen yettas-d deg tefyirin yettilin d imedyaten deg temsirin n tjerrumt, n tseftit d yilugan n tira. Maca yella da$en wayen ay asen-d-fki$ d umu$en ad ten-issinen d timawalin timecîuêin : tamawalt n yi$ersiwen, tamawalt n ugama… Ad yili umvan n wawalen ay d-yeddan deg uselmed yejba i 2000. D ayen ay yes-s yezmer ad yebdu win yeb$an s tidet ad yemmeslay taqbaylit.

Asmi nebda, inelmaden llan deg 13 yid-sen. Asmi nekfa aselmed gran-d tlata yinelmaden. Sin yergazen d yiwet tmeîîut. Wiyav ur kemmlen ara. Acu$er ? Mer d yiwet n ssebba kan ay yellan ad êebsen $ef ubrid. Maççi akka ay tevra. Mkul yiwen amek maca yiwen yiwen ay ttensaren. Tamsalt-a ssne$-tt yakan ama mi $ri$ ama mi sse$re$. Cfi$ ruêe$ deg 1998 ad d-$re$ tasenselkimt s yedrimen. Nebda deg 25 yid-ne$. Asmi d-yewwev ukayad negra-d ala deg 14. Leqraya deg tmurt tessnem-tt. Yiwen n wass steqsa$ inelmaden-iw n tesdawit, nni$-asen : “I lukan ad awen-yini yiwen u$alem s ixxamen-nwen ar taggara useggas tasem-d ad tawim agerdas ? Ad tqeblem ?” Merra su$en-d : “Iban !”. Da$ nekni deg tmurt-nne$ s umata, $as ad walin medden nnfeâ deg ulmad drus ara yefken leâtab i yiman-nsen ad kemmlen amecwar ar d awven…. Akk-a ay tevra d kra seg yinelmaden-iw.

Hamid OUBAGHA

Yettkemmil

Partager