Ad yili wahil adelsan deg waggur n furar

Partager

Deg wussan n taggara n yimalas, ttilin-d leqdicat idelsanen deg yixxamen n umezgun neɣ ixxamen n yilmeẓyen, ama d ccna, d ccḍeḥ neɣ d amezgun. D tagnit i wid iḥemmlen idles d wid i d-irezzun ɣer yixxamen-a akken ad ttun cwiṭ leɛtab n yixeddim n wussan n ssmana i yixeddamen, neɣ i warrac daɣen akken ad steɛfun kra seg teɛkemt n temsirin d yiluɣma n yiselmaden-nsen i ten-yettabaɛen ssmana kamel. D leqdic yerzan ama d imeqqranen, ama d imecṭaḥ acku idles ur yesɛi ara leɛmer, imi yal taggayt s uḥric-is.

D ccɣel-a i yettaččaren ahil n Uxxam n umezgun amnaḍan Ɛebdelqader Ɛellula n Wehran yal tikkelt. Ma nwala-d deg yennayer-nni, aṭas n yirmad i d-yellan u rzan, ladɣa, asfugel n useggas amaynut n yimaziɣen. Deg waggur n furar ihi, yetturaju wahil-nniḍen, d ahil anesbaɣur ara yezrin s tmezgunin neɣ s ccna d uẓawan ɣef teɣzi n waggur. Yal taggara n yimalas d wass n aram tameddit, ad d-yili leqdic adelsan. S tewzel ɣef kra n tceqqufin n umezgun neɣ n uẓawan ara d-yilin; yebda wahil ass n 2 furar s yiwet n tceqquft i yimeqqranen s usentel “Makbet” n umezgun aɣelnaw Azzayri.

Syin deg wass n 5, d taceqquft “Tizizwit” neɣ “En-nahla” n Uxxam n umezgun n Ɛ/ ɛellula yakan i warrac imeẓyanen. Ad kemmlent akken tceqqufin-a ar wass n 9 deg furar, anda i yetturaǧu ad d-tettwasenɛet tmezgunt “La tranchée” n Uxxam n umezgun amnaḍan n Bgayet. D timseḍsa neɣ d timsirin i d-nettagem seg umezgun ara ikemmlen akken armi d ass n 22 furar ɣef 16h, tetturaǧu yiwet n tmeɣra n yiwen uɣanib n ccḍeḥ aklasiki n terbaɛt Kid’s scool. Ma d ass n 24, d aḥric n uẓawan ara yeṭṭfen adeg sɣur Asudu Arumi, s tulmisin akk sseqdacen deg uẓawan. Ad yekfu wahil deg wass n 27 furar ɣef 18h n tmeddit s tmeɣra n ccḍeḥ n Flamenco n Usudu Aspenyul di Wehran.

D asmekti kan, d akken Axxam n umezgun amnaḍan Ɛebdelqader Ɛellula, s yisem-is n zik (Opéra de place d’arme), yal tikkelt neɣ tagnit, yesteqbil s yal leqdic yerzan idles. Akken daɣen i d-ssenɛatent dinna trebbuyaɛ n ccna, n umezgun neɣ n ccḍeḥ n yinelmaden n yiɣerbazen imahilen-nsen. Rnu imi i d-yezga deg wul n temdint, daymi i t-nettaf dima yettaččar s wid i d-yettasen ad kksen ɣef lxaṭer, u ad d-sfaydin seg wayen i d-yettilin d wayen i ttwalin.

Khaled Achoui

Partager