‘’Muḥya, yesenṭṭeq-d akk leṣnaf n umezgun agraɣlan s teqbaylit’’

Partager

Deg tdiwennit-a, yewwi-d awal bab n  wawal, Nordine Ait Slimane, ɣef leqdic n Muḥend Uyeḥya s umata, ama seg tama n tarrayt n usuɣel neɣ n yiswiyen uɣur tcudd tẓuri-s.    

Aɣmis n yimaziɣen: 1) Amek i tzemreḍ ad d-tgelmeḍ Muḥya kečč i yesɛan assaɣ ameqqran akked leqdic-is?

Nordine Aït Slimane: Yewɛeṛ fell-i akken ad smiḥelqeɣ i yiwen urgaz am Muḥend Uyeḥya. Meɛna ad  neɛreḍ ad d-nefk kra n yimeslayen s wayes ara neg udem sdat n urgaz-agi ur nesɛi tamtilt. Yeqqar Lunis: “Kul lweqt irgazen yesɛa”, di lweqt-nneɣ, d Muḥend Uyeḥya i d argaz s wayes terfed aqerru Teqbaylit. Nezmer ad nṣennef leqdic n Muḥend Uyeḥya ɣef sin wudmawen. Amezwaru, d amek i as-yekker i leqdic ɣef yidles-is. Yedda-as d awaziw  i lebda i Teqbaylit yerna  s tfucal kan iɣalen-is, mebla ma yettkel ula ɣef yiwen ad t-yesɛu ɣer tayet-is. ‘Takaṣiḍt”, ciṭ n lkaɣeḍ d ustilu, netta yefra ccɣel-is u yessaweḍ izen-is i wid ilaqen. Aya ahat d aberri deg wid yeqqaren, leqdic yeḥwaǧ ttawilat. Yebɣa ad d-yini: “Menwala deg-wen yezmer, ma yebɣa dɣa s tidet-is, a les Brobros!” Udem wis sin, d leqdic s timmad-is. Yekker-as i tsekla tagraɣlant, deg usefru ar tulist, deg umezgun ar yiḍrisen n yimeqqranen di tfelsafit n lber, yesneṭeq-iten-id s Teqbaylit. Ayaggi, d izen-nniḍen daɣen: Taqbaylit tezmer, wissen kan nekni ma nezmer-as. Axṣim n Muḥend Uyeḥya mačči d leḥkem n usɣaṛ neɣ d ayen-nniḍen, axṣim-is d wid-is yugin ad akin s nnger i d-yeddurin amnaṛ !

Awal ɣef ṣsenf n tmedyazt-is…kra n yimedyaten…

Ah, tamedyazt! Muḥya, s usefru i d-yenna ayen akk yebɣa ad t-yeṣsiweḍ di leqdic-is: “Ayen bɣiɣ mačči d awal mi tenniɣ yeddem-it waḍu … ayen bɣiɣ yiwen i d udem-is, d-tidet zeddigen am lekfen”. D waggi i d asefru amenzu ahat, i si yettwasen Muḥya. (Aya ɣef yimi n yimeddukkal-is di lweqt deg i t-yenna.) Asefru-a, d asnulfu, ayen yellan d amexḍi maḍi ɣer Muḥya daɣen. Ifyar imenza d awehi ɣer nnger yeggunin tasekla timawit ur nessɛi leqṛar. ifyar ineggura, d acqiṛew, udem allen, n kra n win yettaggaden ad iqabel tidet, widak-nni i d-yesnulfuyen lɛib i tmellalt. S yisefra i d yegmer di tsekla n lber d tirni, yeṛẓa ayen din n trekizin ɣef yennum ibenu umedyaz aqbayli asefru-ines. Yewwi-d ajdid ama di lebni, ama deg yisental neɣ ɛad-ik di tmeslayt. Yesmenyaf taqbaylit menwala i d-iqeṭṭun kul ass, ɣef Teqbaylit n leḥdaqa yeddarayen deffir lemtul akken ad t-twehhi ɣer tɣawsa. Taqbaylit-is, d tinna iwumi isemma “Tafellaḥit”. S tririt n yisefra n tsekla taberranit ɣer Teqbaylit i yeṣsaweḍ ad yesseɣli tilisa-nni iḥeggnen asefru di tlata neɣ rebɛa n leṣnaf ama di talɣa neɣ ɛad di tmeɣrut. S yisefra n yimedyazen igraɣlalen yufraren di lber, i si yeṣsaweḍ ad yesefriraɛ tiwwura n talsa akken aqbayli ad yefṛez iman-is, ad iwali d acu-t gar medden.

 Ma tzemreḍ ad d-temmeslayeḍ tura  ɣef tarrayt d wamek i d-yettarra iḍrisen ɣer teqbaylit

Ccṭaṛa akked tɛewwji n Muḥya, ttbanent-d ugar di tmezgunin i d-yerra ɣer Teqbaylit. Muḥya, yesenṭṭeq-d akk leṣnaf n umezgun agraɣlan s teqbaylit. Yemma ur neɣri tefhem Pirandello, setti  leɛmeṛ nezgir akkin i Tizi Uzzu, teṛwa taḍsa ɣef Muḥ Terri n Lu Xun. Ekk-d di “La comédie” n Molière, “L’épisme” n Brecht alamma d “L’absurde” n Beckett, ulac ṣṣenf ahat umezgun n talsa iwumi ur yeslif ara Muḥya s teqbaylit. Sser n waya, d tamussni lqayen ama di tutlayin d tɣermiwin-nsent, neɣ ɛad-ik lɛeqleyat n yimdanen itent-yebnan. Muḥya, yuki s ṭruṛa n yidles aqbayli yebnan ɣef timawit, ifaq s tehcec n tsekla  igan ajgu n waɛrur d asefru d tmacahut daymi i as-yekker i tririt n wayen uran d wayen nnan lberṛani ɣer Teqbaylit. Yeẓra d ayen ara tt-iselken, d win kan i d abrid yessuffuɣen.

Tamuɣli-k ɣef leqdic n Muḥya d wamek ara yaɣ aẓar deg tmetti u add-yeqqim deg unnar i tsutwin i d-iteddun?

Ayen i d-yeqqimen kan deg wayen i d yeǧǧa Muḥya, d agerruj ameqqran i tsutwin i d-iteddun. Ass-a, tewwi-d fell-aɣ akken ad nebges i uḥetec d unadi s wudem ussnan deg leqdic-is di mkul udem n tsekla, akken ur yettruḥ ara di rrayeɛ neɣ bitta ur nessiɣzif ara di lmedda s i aɣ-ǧǧan wiyiḍ. Ma ur nezmir ad ten-nelḥeq, meqqar ad nessiwzel amecwaṛ i wid i d-iteddun.

Awal-ik n taggara…

 Ma nekker-as si tura i leqdic, yal wa s tmussni-s deg uḥric-is, d ulaqṛaṛ yiwen di leǧyal-nneɣ ad yeṣsiweḍ, yerna s Teqbaylit-nneɣ, neɣ ma ulac yuɣ lḥal netta iberra asmi yenna: “La nature a horreur de la faiblesse”! “ A mačči s usefru ara-tt-id-teḥyum a “les Brobros”.

Yesteqsa-t Hocine Moula

Partager