Asegmi, yeǧǧa amḍiq-is, yir ccufat ressant imanen-sent

Partager

Ɣas ma deg tɛecret tannegarut, igemmaḍ n yikayaden n BAC, gerrzen aṭas deg ugerzuyen n temḍiqt n leqbayen, rnu ɣef aya amḍan meqqren n yinelmaden i ikeccmen ɣer tesdawiyin, deg tmurt n Lezzayer, llan ugar n 1 000 000 n yinelmaden, maca, ass-a, tudert tasdawant, tbedel nezzeh.

Ẓzay ɣef wawal akken ad t-id-yemsel, yewɛer ɣef yiles i wakken ad t-id-yessuffeɣ, ula d imru yegguma ad yaru. Zik anelmad, yella d amedya n usegmi, n lefhama, n lehdaqa d tmussni. Yal amdan deg tmetti ittarra-s azal yuklal, yal awal s lemizan, yal taɣawsa deg umkan-is. Acu kan, akka tura, ayen uɣur tewwed teswiɛt n tasdawit dayen ur yessefraḥen ara akk, imi ala yir ccufat i yewwin amḍiq n temẓal (vertus) n yinelmaden n tsutiwin yezrin.

Tettwanfa tɣuri seg tesdawiyin

D igemmaḍ n tezrawin d isemnaḍ ( sondage) n turda yettwaxedmen ɣef uɣbel n trewla n yinelmaden ɣer tɣuri, igemmaḍ-a, ssexlaɛen macčči d kra. Dayen ur yezmir yiwen ad yamen, imi tuget n yinelmaden yettwajerden deg tezrawin, ur qqaren ara ula yiwen n udlis deg useggas. Taɣuri yellan d tala n tussna, d unegmu n wallaɣ n umdan, yuɣel wallal n taywalt amaynut n internet, yewwi amḍiq-is. Ɣas ma aseqdec n wallal-agi, yesɛa azal meqqren deg uḥric n tussna, maca inelmaden n tesdawiyin, seqdacent, s waṭas, deg temsalt ur nesɛi ara azal, deg ccufat ur nelhi ara. Aɣbel n tɣuri n yidlisen, yeṭṭef amḍiq-is, deg temkarḍiwin yemxalafen, ad naf ala takummict n yinemaden i iheddren gar-asen, yiwen n udlis gar-asen, ur yelli d taɣuri, maca d aselmad n temsirt gar temsirin yesseyfen fell-asen ad xedmen tizukar n tɣuri. Ɣas ma llan wid mazal sɛan assaɣ i ten-icudden ɣer tɣuri deg tesdawiyin neɣ i as-yefkan azal-is i tɣuri, maca d rus, d ixuṭay, tzemreḍ ad ten-tḥesbeḍ ɣef yiḍuḍan n ufus.

Yerṣa Adennes (Copiage) iman-is deg wakud n yikayaden

Dayen yuɣalen d ansay deg uḥric n usegmi aɣelnaw, deg umḍiq n uselmed aɛlayen d unadi ussenan. Yall mi ara d-yaweḍ wakud n yikayaden, kkes-d tarrayt n udennes ur seqdacen ara yinelmaden : tira ɣef yiɣerban n tzeɣwa n temsirin, ɣef tfelwiyin, s walalen atraren (portable), d wayen-nniḍen. Ayen yesseḥsifen s waṭas d ayen yeḍran deg ddurt iɛddan, seld kraḍ n wagguren n uneḥbus ɣef leqraya deg ugezdu n tutlayt d yidles amaziɣ, i uwanneɛ n tudert n yimesdawiyen. Yuɣal kra din akken yella. Ayen ur yezmir wallaɣ ad t-yeqbel, tuget n tzeɣwa iwenɛan deg yimuras iɛeddan, uran-tent akk deg wakud n yikayaden yebdan seld tuɣalin seg yimuras. Ar melmi akka ara yili usegmi deg temsal yecban tigi, d ayen ɛeddant tillas ayen iɛeggben allaɣen. Ɣas ma ur ilaq ara ad aruɣ ɣef kra n temsal, imi llan kra Yinelmaden mazal-iten s wazal-nsen, maca tuget n yInelmaden, ur sɛin ara Tanuggit (conscience), ayen kan I ten6yerḥan, d igerdasen.

Acimi yuder uswir n yinelmaden deg tesdawiyin ?

Seg uɣbel n lexṣas n tɣuri , d usemres n tarrayin n udennes, ilul-d uɣbel n usubbu n uswir n yinelmaden deg yiḥricen n tussna yemgaraden, ladɣa deg tussniwin yeɛnan timetti d talsa. Aswir n yinelmaden s imal yettader seg useggas ɣer wayeḍ, nebla ma yell-d uɛawed deg tmuɣli deg tarrayin timaynutin deg uselmed, d unadi. Dɣa asubbu n uswir, ur yeɛni ara kan inelmaden, maca yeɛna deg kra n waddaden ula d iselmaden. Ṭtuqtent temsal n lexsas yeɛnan aḥric n uselmed aɛlayen d unadi ussnan, dɣa ula d tamsalt n utɛedi ɣef lḥarmat, ṭṭuqtent deg yiseggasen-agi ineggura, tucḍiwin n yinelmaden . Ass-a, yewwi-d ɣef wid teɛna temsalt deg uɛawed n tmuɣli deg usulḥu n tesdawiyin, awelleh n yinelmaden, asemres n tarrayin timaynutin n uselmed .

Ali Zalouk

Partager