“2010 ad yili d aseggas n lɣella”

Partager

Iwakken aɣmis nneɣ ad yessiweḍ ad iẓer anda ddant temsal yerzan liḥalat I tettidir Tubiret, yerra srid ɣer taɛwint anda ara d-yagem tidet. Timlilit d umḍebber n twilayt. Ddurt-a yezrin, nemlal d Mass Ali Bouguerra, I ɣ-d-yemmugren s lferḥ d ucmumeḥ. Yeqbel ad d-yerr ɣef yiseqsiyen nne&#611,; yeldi-d ul-is I uɣmis n Yimaziɣen.

Tubiret d yiwet n twilayt anda mlalen yidelsan. Amek i tqublem aya, d wacu i txedmem deg unnar i yidles ?

lwali: Am wakken i teẓram, tubiret mačči yiwen n wudem i tesɛa deg yidles. D ayen i tt-yeǧǧan d tamerkanit deg waya. Si tama nne&#611,; deg useggas n 2009, neldi yiwen n uxxam n yidles s wazal-is di temdint n Tubiret, nerra ɣef uqerruy-is yiwen n unemhal. Yid-s, nhegga-d yiwen n wahil d ameqran ɣef teɣzi n useggas, win ara yeɛnun idelsan yemgaraden dagi. Ad d-smektiɣ daɣ d akken deg waggur n maggu yezrin, tubiret teldi tibbura-s i tfaska tis-5 n udlis Amaziɣ i d-yessewjed Useqqamu Unnig n Timmuzɣa. S ttnefxa ara d-nesmekti belli tafaska tamezwarut tella-d ɣur-ne&#611,; yerna yal aseggas dagi ara tili rreḥba n udlis Amaziɣ. Ssarmeɣ lukan ula d tafaska n usaru Amaziɣ ad d-tili da, maca iban- d ad tili i lebda di Tizi Ouzou. Ɣas akka, ur nberru ara i yifassen, ad nexdem deg ubrid-a akken i nufa. Nessaweḍ deg uḥric-a ad nebnu 54 n temkerḍiwin, yes-sent i nezmer ad nesnerni deg yidles s tɣuri, am waken i d-tesfayda Tubiret s yiwet n tmekerḍit iteddun( Bibliobus) ara i tezzin ɣef 45 n tɣiwanin. Ma d ayen yeɛnan “le patrimoine”, aql-aɣ deg yiwen n umecwar n usekfel n ugerruj i tekseb temnaḍt nneɣ iɣef ara nḥareb i lebda. Lǧehd nneɣ ur yeḥbis ara da, maca nerna tikli ɣer zdat s uheggi n yiwen n usenfar n lebni n yiwen n uxxam ara icudden ɣer temkerḍit taɣelnawt. Am wakken ara tili deg M’chedallah (une annexe) n uxxam n yidles n Tubiret. D ayen ara yefken tagnit i tdukliwin tidelsanin ad qedcent. Acku, yettɣiḍ lḥal mi ara d-nebder ḥala 5 n tdukliwin i yellan ! Mebla ma ttuɣ ad d-bedreɣ Rradyu n Tubiret i d-yernan afud ameqran i yidles, ad d-iniɣ s kra n wayen i nessutur deg uḥric-a nettaf tiririt s-ɣur taneɣlaft n yidles iwumi ara nerr tajmilt. Ad ken-id-xebbre&#611,; aql-aɣ nessewjad (un cyber espace) ideg ara yilin 60 n yiselkimen, d ayen ara iɛawnen s kra n win yebɣan ad iẓer acu i iḍerrun s ssuma rxisen labeɛda inelmaden n tesdawit. D ayen ara yesjehden anadi deg yidles ladɣa tamaziɣt.

Iwakken ad nessiweḍ s aya, tamaziɣt teḥwaǧ ad tt-nɣer deg yiɣerbazen. D acu kan nettwali ur tessaweḍ ara ad tesɛu azal n yiselmaden i ilaqen am waken llan di twilayin nniḍen. Acimi?

Deg yiwet n taluft i yettwasqerdcen deg tejmaɛt n twilayt (APW). Imḍebber n usegmi n twilayt yenna-d belli d asuter n yimukan ur d-nelli ara; Ur nekkis ara imukan yellan yakan. Si tama-w zemreɣ kan ad awen-d-iniɣ ma yella-d usuter n yimukan n lxedma i uselmed n tmaziɣt ad ten-neldi deg useggas n 2010.

Ata-n aṭas i d-yeffɣen si tesdawit s turegt n tmaziɣt, ur ufin anda ara yerren. Amek ara yili usteklef yes-sen?

D yiwet n taluft iyi-d-nnan yakan, maca d tin ara yafen tifrat. Ur zmireɣ ad ǧǧeɣ inelmaden ur qqaren ara. Melmi kan, rziɣ ɣer tesdawit n tubiret ɣer wid yeqqaren tamaziɣt. asmi i nufiɣ liḥala ideg ttidiren, imir it t-gezmeɣ dir ray ad ten-id-stixreɣ s-yin, rriɣ-ten-id s anda ara yilin rtaḥen. Iwakken kan ad awen d-iniɣ ulac amgired gar tmaziɣt d tutlayin nniḍen. Ad d-alseɣ i wayen d-nni&#611,; anda iwulem ad d-nernu iselmaden ad ten-id-nernu.

Tura ad d-nezzi ɣer uḥric n unegmu.

Bɣiɣ ad d-zwireɣ s wazal n lecɣal i nessewjed. Ɣur-neɣ 1174 n yisenfaren deg useggas-a, ara d-isqamen s 80 n yimelyaren idinaren. Ahil-a n 5 n yiseggasen, nessaweḍ ɣer 80/. Ɣer taggara n waggur yezrin, nxelles 37 Imelyaren idinaren deg-s 46/. Ɣer taggara n useggas-a, ad nessiweḍ ɣer 50/.

Acu i ken-yeǧǧan tessawḍem kan s aya ?

Ilaq ad teḥsum belli ur newwiḍ ara ɣer lebɣi nneɣ. D tidet qerriḥen, maca ilaq ad tt-id-nini. Nebda isenfaren deg useggas n 2009 ! ulamma aṭas deg-sen ttwaseklsen deg useggas n 2006.

Leɛḍil yekka-d seg yimɛelmen i yugin ad serfen tadrimt nsen deg yisenfaren. Sɛan lḥeq ! Amek ara d-yass yiwen ad d-yawi tadrimt mi ara yili imḍebber n usenfar-nni deg yifassen n uxxam n ccreɛ? Deg waṭas n tamiwin i yella waya. Tura, imi nessaweḍ nessafrer tagut ɣef tlufa-agi, muqlet amek i yendeh uxeddim di Tubiret.

Deg uḥric n usegmi, ɣur-neɣ 6 tesnawiyin ara yilin di tɣiwanin yenḥafen akked d 9 n yiɣerbazen ilemmasen. Seg wigi llan wid yebdan di yennayer 2009 ldin tibbura nsen di 2009. Cukkeɣ ur nezmir ara ad nexdem nnig waya !

Isenfaren yerzan tizegwa, nebda-ten. Deg waya, ur tettut ara seg taggara n 2004 almi d 2008, acemma ur yettwaxdem, almi d aseggas-a i nessedda lecɣal. Ula d aḥric n yilmeẓyen akka i teḍra yid-s. Tilufa n ccreɛ n yimḍebbren llant d ssebbat di leɛḍil. Tura imi zeddiget liḥala, ata-n nessedda lecɣal, mazal-aɣ kan 74 n yisenfaren seg 222 I mazal urɛad bdin. Nezmer daɣen ad d-nadder yiwet n taluft i iḍurren aṭas aḥric-a: yal aseggas neɣ sin ad d-yass unemhal amaynut D ayen iyi-ǧǧan ssutreɣ deg uneɣlaf n yilmeẓyen d waddal ad yeǧǧ imḍebbren deg yimukan nsen meqqar kra n yiseggasen iwakken ad zemren ad ssiwḍen ahil nsen.

Ɣef leḥsab-ik, tura imɛelmen n tkebbaniyin ttasen-d ad xedmen?

D tidet ! mi walan teṣfa liḥala, ttazzalen-d s axeddim. Ussan-a, ɣef tesnawit n Ain Hdjar, 22 i d-yefkan tibratin n uttekki. Di El-Esnam, d yiwen n umɛellem ilemẓi i yebnan tasnawit deg yiwen n wakud ur d-nelli uqbel. D win i snemreɣ zdat yemdanen. Llant tkebbaniyin tiyaḍ i d-yusan. Amek ur d-ttasen ara wid ara ixedmen mi ara ẓren ad ttwaxelsen?

Ur tettut ara belli Tubiret d nettat i yesɛan ttawilat di lxedma ɣef temnaḍin tiyaḍ. Nesɛa ssima, rrmel…maca neqqim di rrif, d ayen i yeswehmen imdanen nniḍen. Tura, ad neḥmed Rebbi, teddun lecɣal, nxeddem, nessaram ad neddu ugar ɣer zdat.

Deg unegmu, acu iwumi tefkam azal daɣ ?

Nerra ddehn nneɣ ɣer uqeɛɛed n temdinin. Ahil-agi nhegga-as-d tadrimt s lqidar n 600 imelyaren. Segmi i d-yella fell-as leɛḍil, imḍebbren ferqen idrimen-a am lewziɛa. yal taɣiwant tewwi tunt-is. Ɣer taggara, aṭas ur nettwaxdem ara imi ggten iɛewwiqen. Taggara n 2008, nesbedd wid ara ɣ-d- iwelhen amek ara nexdem, nebda s uheggi n yizenqan imeqran di temdint n Tubiret. Ula d timdinin timeqranin am Lakhdaria, Sour El Ghozlane, Ain Bessem d M’chedallah sfaydant s usenfar-agi. Nessaram deg useggas n 2010, 11 n tɣiwanin nniḍen ara yawin amur nsent. Gar-asent Chorfa, At Mansour, Dirah, Bir Ghbalou akked Aomar. Am wakken i nefka azal i yiɣerman, anda ɣabent tɣerɣar s wazal n 150 n yimakan.

Dagi bɣiɣ ad d-iniɣ belli annect nexdem deg useggas-a d aɣram i nebɣa seg wayen yeqqimen di rrif tlata n yiseggasen-aya.

Si tama taye&#7693,; d lgaz n temdint i nebɣa ad nessiweḍ ɣer tudrin i merra. Ayen yettwaxedmen ɣer tura yewweḍ ɣer 40/. Di tirza n uselway n Tigduda ɣer Tubiret, yenna-d acu i teḥwaǧem s lɛejlan? Nessuter sin n yisenfaren. Amenzu d lgaz iwumi i d-yefka 300 n yimelyaren ara iḥazen 11 n tɣiwanin d useɣzef n wayen yebdan yakan. Ɣef wakken i nessarem, ad naweḍ ɣer 70/. Ad aɣ-d-ggrint kra n tɣiwanin am Zberber, Mâalla, At Rached, nessuter deg uneɣlaf n uḥric-a, iwɛed-aɣ ayen iwulmen. Asuter nneɣ wis-sin i uselway n tigduda d asnerni deg lemɛiwnat n lebni n yixxamen di tudrin. I 19000 i ɣ-d-isaḥen tazwara, yerna-aɣ-d 4000. d yiwen n wahil i d-yefkan igemmaḍ yessefraḥen, d ayen yeǧǧan imdanen ssuturen-d s ṭṭaqa.

Dagi, nettwali lixsas ladɣa di kra n temnaḍin, ttraǧun yemdanen acḥal aya lemɛiwnat-agi.

d tidet. Yella wanda i nessufeɣ limɛiwnat-a almend n liḥala ideg ttidiren yemdanen. Ur nefriq ara s leɛdel i tɣiwanin acku mgaraden yiɣeblan n yal yiwet. Amedya, di Bechloul, nessemyaf At Rached ɣef temnaḍin nniḍen. Nessuter ad aɣ-d-rnun 20000 n lemɛiwnat I useggas i d-iteddun.

Acu n uḥric i k-yesferḥen deg wayen yettwaxedmen?

Melba ma freɣ fell-awen, d ayen icudden s aman n tissit i iyi-sferḥen. Tubiret ur telli ara d tin kan i d-yeswejden aman n tissit i yiman-is kan, maca tefka afus n tallelt ula i twilayin i s-d-yezzin. Tilestid, ad yessew 12 n tɣiwanin ad yernu tlata si twilayt n Bordj Bou Arreridj; Djebahia ad tessiweḍ aman-is ɣer unẓul n Tizi Ouzou, Asammar n Médéa d ugafa n M’sila. Isenfaren n waman i nexdem kksen s tidet lixsas n fad deg twilayt. Iḍelli kan, At Rached d Leqser ur ufin ara ad swen, ass-a, sɛan aman yal ass. D ayen iyi-ttaǧǧan ad rtiḥeɣ.

Mazal-aɣ aɣbel di tama n usammer. Nserref azal n 40 imelyaren iwakken ad d-nessiweḍ aman si Lɛinser aberkan. Ma yella ass-a llan wid yesfaydan, wiyaḍ ur nezzuzef ara lḥif fell-asen. Aya, nezmer ad t-naf di Chorfa i mazal teccektay s lixsas n wman. Ilaq ad nesseḥres ɣef kra n yimdanen i ittfarasen tagnit ad sswen isekla nsen, ur muqlen tudert n watmaten nsen anda nniḍen. Ɣas ixus kra di Kadiria d Lakhdaria, maca d ayen ara yefrun deg useggas-a i d-iteddun; d ayen ur nugad ara imi nesɛa 3 n yibarajen akked 3 n tid yessizdigen aman.

Ula d yiberdan d aḥric i yessefraḥen. Ad nezwir s ubrid ameqran yesdukklen asammar d umalu. Nessaweḍ nefra akk tilufa n lexlas n wakal yettwakksen i yemdanen, neldi tixlifin di kra n yimukan, nebna tiqintyar deg wiyaḍ. Aneɣlaf n lecɣal n yiberdan yebded akken ilaq, nesdukkel iɣallen, nessaweḍ. Nekfa 90 Km seg 110 i ilaqen. D ayen i yessefraḥen !

Am wakken i nessaweḍ nesseqɛed amur ameqran n yiberdan n twilayt.

Di tama n ubrid-a ameqran, ad ilin yimukan i usgunfu. Deg-sen ad naf leqhawi, isensuyen d wayen ara yeḥwiǧ umsebrid. Ad ilin 40 n yimukan ara yettwaferqen yal 40 km.

I temsalt n usexdem n tedrimt ?

Ad awen-d-iniɣ d akken abrid-a ameqran yewwi-d imawlan n tedrimt. Zik, imezdaɣ n Tubiret sɛan yiwet n lluzin di Sidi Khaled. Di tfellaḥt, llan kan wid yettrebbin lmal mačči s waṭas. Tura, Sidi Khaled, ad ilin deg-s 60 n yisenfaren s wazal nsen. Di El Hachimia, Bordj Okhris, At Mansour d Lakhdaria nettheggi ayen iwumi neqqar “zones d’activités”. Am wakken i nesɛa Cevital, amɛellem-is yefren Tubiret ɣef tiyaḍ. Ayen ara yexdem igerrez mačči d kra, imi ad yessexdem aṭas n yemdanen, ad aɣ-iɛawen di taɛkemt n lxedma dagi.

Ulamma ɣur-neɣ tamerrit (tourisme) ixus s waṭas. Ɣas nesɛa Tikjda, Tala Rana,… maca ur ttwasxedment ara akken iwata. Tura, yewweḍ-d lawan ad d-nerr lwelha s aḥric-a. Nebda s useqɛed n usensu n Tikjda i yettwaxerben deg yiseggasen n 90.

Terfiḍ asmi terziḍ s annar n Uswel. Dɣa, amek i tkemmel taluft-is?

Tekka nnig yiɣllen nneɣ. Annar-a yezga-d deg wakal n Tizi Ouzou. Ulamma, lecɣal bdan si Tubiret, wid yesseddan timsal si Tubiret, icudd s asensu I d-yezgan di Tubiret. Ass-a, ur nezmir ad nexdem kra. Rfiɣ mi t-in-ufiɣ di liḥala-nni, maca tufrar nnig uqerru. Bɣiɣ ad farseɣ tagnit asmi I d-yerza uneɣlaf n yilmeẓyen d waddal, maca ula d zzher ur d-yeddi yid-neɣ imi yeqfel ubrid seg udfel ass-nni. Ttɣiḍen yedrimen yettuṣerfen fell-as ! 13 n yimelyaren i tessureg ddula dinna. Ass-a, ulac win yestkelfen yes-s.

D acu i tenwam ad t-txedmem deg uḥric n tmerrit?

Aql-aɣ nettheggi yiwet n tfaska di Tikjda ideg ara yili waddal s yal udmawen-is, idles d waṭas n tigawin. D ahil ara yettilin yal aseggas, ad d-ttasen si tamiwin n tmurt i merra. Ad neɛreḍ ad d-nessemlil ttawilat iwulmen, s ya s aggur n yunyu.

Aql-aɣ daɣ nettheggi ad nebnu axxam i yiɣallen n usellek, s lqidar n sin n yimelyaren, axxam nniḍen i taywalt n uɣaram n Ǧerǧer. ad nernu yiwet n tzeqqa i waddal, ad nessejhed laman dinna, imir, cukkeɣ ad nezmer ad neddu ɣer zdat. Ad nerr Tikjda d itri n Ǧerǧer.

Am wakken ara nkemmel lebni i yixxamen-nni yeqqimen d ixerban. D ahil amerkanti i yettwaheggan i Tikjda. S waya, ara yennerni uḥric n yisensuyen di Tubiret, ad ilin wid ara yesseftin tadrimt nsen. Bɣiɣ kan ad d-iniɣ belli asexdem n tedrimt mačči kan di lebni neɣ iberdan, maca ula d timerrit s wazal-is.

I ma nudder-d tafellaḥt, acu i yettuheggan deg-s ?

Tubiret tettuneḥsab si twilayin yettwaheggan i tfellaḥt almend n wakal i tekseb. Mačči ala irden iwumi tettuhegga, maca ula d isafaren nniḍen ttilin deg-s. Ayen I ixussen dagi d ssuq ameqran. Di rray nwen, acu yeǧǧan ass-a ɣlayit yisufar ? Lukan i neksib leswaq imeqranen, imetjaren n Tubiret ur ttɛattiben ara alamma d Boufarik neɣ anda nniḍen iwakken ad d-aɣen ayen i d-yemɣin di Tubiret ! D ayen i ɣ-yeǧǧan ass-a nettheggi ad yili yiwen n ssuq ameqran.

Waqila tessewjadem kra n srabes n tamiwin ?

S tidet. Nebda s wid teɛna temsalt n lɛesker. Iwakken ad nessixfef ɣef yilmeẓyen taɛkemt n rwaḥ alamma d Blida, neldi dagi di Tubiret kra n srabes ara ten-yeǧǧen ad qḍun timsal nsen melba lḥir d lḥif. Azal n 5000 n yilmeẓyen i d-yettasen yal amakrad. Yerna, d tagnit ara ten-yeǧǧen ad tishil liḥala nsen i tifrat, ama s anekcum, s aseɣzef n ttriḥ neɣ leɛfu.

Am waken i nxemmem ula i uḥric n lbankat. Nebɣa ad d-nawi tin yellan di Sour El Ghozlane ɣer temdint n Tubiret iwakken ad tessishel i yemdanen tilufa n ureṭṭal d usexdem n tedrimt. Nesɛa sbiṭer n yimuḍan n leɛqel, aɣerbaz n yimeḥbas.

I yilmeẓyen, yella wayen i sen-d-tessewjadem ?

Ur nezmir ad neddu ɣer zdat ma nerra di rrif ilmeẓyen; bedreɣ-d di tazwara taluft yesɛewqen isenfaren deg uḥric-a. d tin n ccreɛ n yimḍebbren-is. Mačči d tadrimt i ixussen lameɛna d addal akken iwata i ulac. Mačči d ayen nebɣa i nufa. Tidukkliwin tinaddalin ur ssawḍent ara s anda ilaq, anagar tin n Sour El Ghozlane, i yeldin aɣerbaz i waddal. Nesɛa tizeɣwa, inurar labeɛda wagi n Tubiret i yifen s waṭas inurar n trebbaɛ timeqranin. Lameɛna, ur nufi ara ssebbat i yeǧǧan addal yugi ad yennerni dagi ladɣa ddabex n uḍar. Deg useggas-a i d-iteddun, ad nebdu lecɣal n lebni n waṭas n yisenfaren.

Uqbel ad nekfu awal yid-k, amek i yedder Ali Bouguerra timlilit n terbaɛt taɣelnawt n ddabex n uḍar zdat tin n Maser?

Ur teffreɣ ara fell-awen, timlilit tamezwarut ggumaɣ ad tt-waliɣ alamma d taggara, ugadeɣ ad yeḥbes wul-iw. Ma d tis-snat, ddreɣ-tt s lfer&#7717,; acku si tazwara ur ugadeɣ ara, ttekleɣ ɣef yimyurar-nneɣ. Ddreɣ am nek am yizzayriyen irkelli tameɣra n rrbeḥ. Mi tekfa kan temlilit nni di Soudan, rriɣ tiliẓri srid ɣer Maser iwakken ad ẓreɣ ayen ara d-inin.

Ma d ayen yerzan imeslayen n yimasriyen, ur zmireɣ acu ara d-rnuɣ ɣef wayen i d-yessufeɣ uneɣlaf n lecɣal n berra n tmurt nneɣ. Nekni, ass n temlilit nerza dagi ɣer yimasriyen, ur nesɛi deg wul leḥqed wala leɣder. Assaɣen gar snat n tmura ɛeddan fell-asen leqrun.

Nekni nga tameɣra, nezha, nerra tajmilt i wid i d-iḥellen aya.

Rray-ik ɣef tsekla tamaziɣt ?

Tefkam-iyi-d yakan kra n yidlisen, d acu kan ur ssawḍeɣ ara ad ten-ɣreɣ. S tferriḥt lukan ssineɣ tamaziɣt. Maca, ayen i d-ijebden lwelha-w di tsekla d timucuha. Zzuɣurent inumak d igerrujen. Ladɣa tin akken n Mimuna ! Dans ma région natale, leɛwayed nneɣ d tid n yimaziɣen ɣas akken ur nettmeslay ara tamaziɣt. Ama mi ara nebdu lebni, neɣ ayen nniḍen. D ayen i nxeddem i d-ufiɣ da di Tubiret.

Yesteqsa-t: T.O.A d M. Smail

Partager