“Mazal lxiṛ ɣer zdat, skud mazal lhir-agi “

Partager

Art Kange, d tizrigin yesselḥay Djamel AIT GANA, iseggasen-agi ineggura. Yebda-tt s usufeɣ n yiwen wedlis n umezruy d ccfawat n tmurt di lgirra n rebɛa uxemsin. Seg yimir ikcem-it lḥir n sufeɣ n yedlisen yettwarun s tmaziɣt ama d ayen ran izzayriyen, ama d ayen uran ibeṛṛaniyen. Iɛewwel akken ad yeslal yiwet n tḥawact ara yilin d amur I meṛṛa tantaliyin n tmaziɣt. akken ad neḥsu amek? Melmi ara d-yili wannect-a, iqerreb ɣur-s weɣmis n imaziɣen, yeccelqef-d kra n isallen I t-yeɛnan.

Aɣmis n Yimaziɣen : Asmi d-yeɣli yiwen wedlis i d-tessufɣen di tezrigin nnwen, greɣ tamawt, ayen txeddmem, txeddmem-t seg ul, akubri n tektabt d azegzaw tizzegzewt n lexla, yegren irebbi I lḥiwan d-sneṭqen sin yemyura : Mohand Ameziane KACI d Umeziane AREZKI. D tirmit tajdiṭ di tira s teqbaylit, timucuha n lḥiwan s isefra. Deg wedlis agi kan iban webrid d-tewwim neɣ tessaramem ad tawim s tezrigin nnwen, dɣa d isem-is I d awal-is, d acu I d ART KANGE?

DJ.Ait Gana: ART KANGE, d lmalayek tiɛzizin(anges d’ordre suérieur) am Micaiel, Gabrièl, artg. Semmaɣ-as akka akken I cbaḥa n wayen ara d-nessufeɣ d tiktabin, d idlisen. ART, d lfen, d taẓuri, d ccbaḥa; KANGE, d lmaṛka, am lmaṛkat nniḍen, imi ara s-tesleḍ, ad ak-yawi srid ɣer wayen d-nessufeɣ d idlisen.

Melmi llint tewwura n tezrigin-nnwen?

Si 2004 I nebda nessufuɣ-d tiktabin.

Teɣriḍ tussna n teywalt(journalisme) di tesdawit n Lezzayer, txedmeḍ cwit di tɣamsa yettwarun, sakin tɣaleḍ almi telliḍ tizrigin-agi. D acu k-yeskecmen lḥir-agi, aḥun-agi ɣef tmaziɣt? D acu I d iswi-inek?

Si zik ḥemmleɣ idlisen, ḥemmleɣ tiktabin. Sɛant azal meqqren ɣur-i. Dɣa nniɣ-as ahat d lawan ad xedmeɣ kra i tmaziɣt, kra i s ara neg leqrar i yedlisen, i tektabin, i yedles s umata.

D acu-ten yedlisen imezwura i d-tessufɣeḍ ?

Dayen yeɛnan ak amezruy, dayen xedmeɣ d yiwen n umeddakul-iw, d aṛumi, si tmrt n Fṛansa. Zik , yuɣ-it lḥal dagi di tmurt n Lezzayer, di tallit-nni n tegrawla. Akken ad t-tɛaqeb Fṛansa, tceyyeɛ-it adrar, ɣer yidis n yemjuhad-nneɣ, deg yidurar n Wawras.

Ifuṛes tagnit, yexdem des reportages, yeṭṭef-d aṭas n tteswiṛat si 1958 almi d 1959. D teṣwirat timezwra yettwaxedmen ɣef s wunuɣen (en couleurs). Ijmeɛ-itent-, iḥrez-itent almi d asmi yuɣal d amaray amatu n weɣmis Le Figaro n tmurt n Fṛansa, yekker yessawel-iyi-d yiwen wass, yennak sɛiɣ agerruj ilaq ad fuǧǧent wallen-ik fell-as kra n wass. Dɣa asmi tent-walaɣ, din din tṛuḥ-d ɣer leɣqel-iw tikti-yagi n usufeɣ n tektabin. Dɣa d tin i d tamezwarut : , chroniques des Aurès, Editions ART KANGE, Alger,

Seg yimiren tuɣalem tessufɣem-d idlisen nniḍen am tmucuha s yiles lḥiwan uran Mohand Ameziane KACI d Umeziane AREZKI.

D iswi-inu, si zik, bɣiɣ ad xedmaɣ kra I tmaziɣt, ama s tira, ama s usizreg imi aṭas I mazal ad yettwaxdem di ccɣel-agi. Akken neḥṣa, di tazwara, ilaq ad d-nejmaɛ neɣ ma ilaq ad d-necclqef ayen d-mazal si tmucuha at zik, seg isefra, inzan d lemtul. Ayen akken yellan di teqbalylit neɣ di tmaziɣt s umata. Sakin ad nɛeddi ɣer uleqqem nnsent s wayen ttidiren medden akka tura. Maci ala ayen yeɛnan taqbaylit, maɛna ula d ayen yeɛnan tantaliyin n tmaziɣt sumata, ama di tmurt-nneɣ neɣ di tmazɣa.

D acu tettheggiḍ sya d tusawent?

Ad nɛiwed ad d-nsessufeɣ kra n yedlisen uran ibeṛṛaniyen ɣef yedles-nneɣ imi aṭas deg-sen i yesɛan lqima meqqren, ttnadin-ten medden ur ten-ttafen ara, yerna aṭas ara ten-yiḥwiǧen seg wid yeqqaren d wid yesɣarayen tamaziɣt. Sakin, mi nesmed ddeqs n yedlisen ad nexdem yiwet n tḥawact (une collection), ad s-nsemmi, ad d-neɛreɣ at tɣamsa, ad d-nberreḥ s tlalit-ines, d tikli-ines. Ad nessawel beddemma I yat tseddawit, ad d-gen isragen, ad d-yili wawal ɣef kra n temsal i iucdden ɣer yedlisen ara d-nessufeɣ.

Ma tkemmel akka, ad tidir teqbaylit d tmaziɣt s umata. Akken yeqqar Muḥen Uyaḥya “Mazal lxiṛ ɣer zdat”.

Mazal lxiṛ ɣer zdat skud mazal lḥir-agi d weḥrun ɣef yedles-nneɣ, xas akken asizreg ur yesseččay ara aɣrum, maɛna yessidir-aɣ ma tedder tutlayt-nneɣ, yettarray-aɣ ɣer tmurt d wansi d-neflali.

Zira

Partager