« Kenchela, d yelli-s ney d uletma-s n Dihia? »

Partager

Yeldi tiwwura-as uxxam n yidles Mulud Mεemmri s teɣzi n 5 wussan, si 25 ar29 di meɣres, i tẓuriyin d yidles aɣerfan acawi ; tamdint n Kenchela. Deg wahil n wussan-agi yella-d: ccna, timsikent akked tmezgunt ; maca ayen yeṭṭfen ddeh-nneɣ d aẓetta : Xas isem n tẓerbit qqaren-t ula di tmurt n leqbayel maca aseqdec-is yemgarad si tama ɣer tayeḍ. Taẓerbit ɣer yicawiyen tessun-tt ɣer lqaεa, ma tinna ttεelliqen i ccbaḥa ɣer lḥiḍ neɣ ferqen yes-s deg uxxam gar umekkan n yirgazen d tsednan (tilawin), qqaren-as “draget”. Ma ɣef wayen yerzan amezruy yenna-d yiwen umɣar i d-yeddan di tfaska-a : « Kenchela d yelli-s n Kahina (Dihia), ma Beɣɣay d mmi-s ». Kahina, deg yisem-is n ṣṣaḥ Dihia, tella ɣef uqerru n udrum-is iwumi qqaren Djrawa; teṭṭef amekkan n Koceila mi yemmut deg useggas 688. Tqubel tirebbuyaε tinselmin i iseddu ljiniral Arab Hassan ben Noâman deg waṭas yimennuɣen ladɣa win n Oued Nini tama n Meskiana deg useggas 697. Tettwanɣa Dihia deg useggas 701 rrif n Bir El Ate Si tama n ccna, nezmer ad d-nader yiwen n ucennay ameqqran i yettwasnen aṭas ula di berra imi d netta i d amezwaru i yecnan s tcawit di l’Olympia di tmurt n Fransa. Am wakken diɣ yessufeɣ u yeṣṣaweḍ ccna “Sraoui” ɣer tqacuct; wagi Aissa Djermouni i ilulen deg useggas 1885.

Djamila Ahitaghel

Partager